Una de dues, o sóc una cabrona de les bones o com deia la meva àvia, de tan bona, és tonta. Sigui com sigui, el resultat és el mateix, així que tant se val.

Abans, tenia companys de feina, no vol dir, que fos gaire cosa, però si més no havia algú amb qui criticar el "jefe", els clients. Ara, el company de feina més proper és a quatre-cents quilòmetres i com que no hi ha ningú més a qui li pugui explicar res, ma mare no compta, com no parli amb les parets!

Mai, no he entès la gent, que esbronca i posa en ridícul i humilia als altres. Tampoc, no entenc, per que la gent ha de parlar als altres amb tant poc de respecte, si jo parlés igual, la tindríem muntada. No entenc per que no es pot ser agradable, si alguna cosa no està bé, o no és el que vols, està clar que s'ha de dir, però hi ha maneres i maneres de dir-ho.

I podria dir moltes coses, però no en tinc ganes!