divendres, 26 d’octubre del 2012

Sóc lletja!

De fotos en que surti jo, hi ha poques, el motiu és obvi, sóc jo qui fa les fotos i moltes, no és per res més o potser si, no ho sé, però sigui com sigui:
SÓC LLETJA, si és així, per que ens anem a enganyar. Salta a la vista a primer cop d'ull,a no ser que siguis cec. Ho tinc més que assumit, ha estat així des que vaig néixer, per tant, seria molt mala cosa el no tenir-ho assumit i a més no té solució, per tant, no és problema. És una realitat. Sempre m'han dit que era una nena molt simpàtica i divertida i de gran, la cosa ha continuat igual, per tant tinc tendència a creure que deu ser veritat. Mai, ja de petita, no recordo pas sentir allò de " ai, però quina nena més maca". Si que ho sentia que ho deien a altres, que eren maques, que eren guapes, que eren com la verge Maria, per localització geogràfica, probablement, jo m'hagués semblat més, però això tant és. Per tant, no estic acostumada a que per dir-ho d'alguna manera em diguin coses maques i quan algú algun cop, em diu alguna cosa semblant, doncs, no me'l crec, que voleu que us digui, hi desconfio. Són molts anys ja, sent lletja, ara no canviarà la cosa. 
Com que no he estat mai la més mega guai, doncs sempre em comparaven, coses que fa la gent,així els altres sortien guanyant i reforçats en el seu ego, mai he estat més en res que ningú i si ho he estat, no era prou bo o prou maco, exemples, sóc més morena que la mitjana, tinc els cabells força arrissats, mai han estat macos. No he estat mai competitiva. I no sóc pas insegura, com ser insegura estan segura que sóc lletja integral? Ni decebré a ningú no estan guapa i impressionant, ni tampoc em decebré jo, estic segura de que no puc fallar i per tant no puc dubtar. Ja puc estar prima, que sempre estic "gorda", per tant sóc lletja. 
El fet de ser lletja, físicament, no m'importa. Però si ser lletja integral.


5 comentaris:

Jaume ha dit...

Només és lleig o lletja aquell quí se'n sent. Hi ha una cançó que diu… "sé que soy mucho más guapo cuando no me siento feo." L'has escoltat?

http://ves.cat/bpIL

Agnès Setrill. ha dit...

A veure, tu ets aquesta de la foto oi?
Segur que l'has trucada...
T'has alineat les dents i les has blanquejat, t'has tret les ulleres de cul de got, t'has posat més cabell i... (no s'hi val!), t'has pintat uns clotets simpàtics a les galtes!

A més, t'has tret molts quilos (difícil amb el photoshop!)
Realment si has fet tot això, potser no ets tant maqueta com et veig jo en aquesta foto.
I no parlem del maquillatge,....quin bronsejat més perfecte!

Ja et val! jo no em creia lletja, penso que sóc normal, tinc dies que em llevo i em veig més maca i d'altres que m'he de passar una estona davant el mirall per arreglar-ho...
Bé, que realment, el que menys m'agrada de la foto, de tu, és que veig que fumes, i jo no suporto el fum!



Joana ha dit...

Jaume:
No recordo haver-la escoltat, ara ja l'he escoltada. De totes formes, tota la vida sent així, et dona una seguretat i tranquil·litat que d'altres no tenen.

Agnès Setrill:
Si, la de la foto sóc jo. Diguem, que jo a l'igual que les fotos que faig, tècnicament són correctes, però no acaben de ser especials ni tenir res que acabi d'agradar o transmetre. però sóc així i no es pot canviar, altres coses si es poden canviar, però això? em sembla que no.

Carles Casanovas ha dit...

A mi la meva mare em deia que tenia les orelles molt maques. Mai va dir-me que era lleig, però Joana he lligat com el que menys i com el que més. Jo sóc "gordu",però no m'ha obsessinat mai. Sóc lleig, però tinc molts amics i amigues que m'estimen, com jo els i les estimo a ells i elles. N'estic segur que aquest sentiment, és consequència de la forma d'estimar, no de la "forma" de lo estimat. O això és el que diem els lletjos!

Joana ha dit...

Carles Casanovas:
No és pas que m'obsessioni segons el que, simplement constatar un fet. Tinc una samarreta que posa en un racó,"Las guapas también lloran" la vaig comprar sense veure-ho i sempre penso, pues que lloren!