No sé, fa dies que vull fer una entrada al blog, i no sé de que fer-la. Les festes, ja estan molt sobades, és un recurrent, com les febres de la malària, vull posar alguna foto, i tampoc no sé quina posar. Diguem que estic avorrida, no pas per que no tingui res a fer, que no estic de vacances, com altres anys, i això, és el pitjor. Si estic de vacances, no tinc remordiments, em pot fer ràbia avorrir-me o no aprofitar les vacances. Quan no estic de vacances i m'avorreixo, vol dir que hauria de fer coses i que no ho puc fer, el motiu? Que tothom està de vacances i per molt que vulgui no puc. I cal justificar al "jefe", que no truca ni dona senyals de vida, que estic treballant o si més no, que ho intento. Un "jefe", que em va trucar el dilluns dia 24, a quarts de deu de la nit, per desitjar-me bon nadal!!! No vaig contestar, per que no el vaig sentir, i tot ho fa així. Truca a les quinientes, en diumenge al matí. Això si, mai abans de les deu del matí, ni que sigui feiner!!!!
Fa temps, que estic psa, vol dir, uns dies millor que altres. No estic malament, només que voldria estar millor i que tot fos un camí de roses, però les coses són així. Aquest any, no hi ha esquiada entre setmana, ni paella els dijous, tinc feina, ja és, però ho enyoro, sóc així de bleda. Fa uns dies, em queixava, i un amic, em va dir, que sovint ens queixem i diem que no hi ha res que funcioni a les nostres vides, i te n'adones que no és així fins que la vida et fot una bona hòstia! Sé perfectament a que es referia, però ( faré un parèntesi, algú se n'ha adonat que utilitzo molt però i no sé?, tanco el parèntesi) no cal una pèrdua, per que les coses no funcionin. Que les coses siguin més fàcils, o no tan complicades, que sigui el que em convé. No em cal que la meva vida funcioni amb la precisió d'un rellotge suís, mai no ho ha fet i bé que havia estat feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada