dimarts, 22 de gener de 2013

Personal

L'altre dia, vaig quedar amb un amic, de fa molts anys i que tot el que són noves tecnologies no li van gaire per no dir gens. Només dir, que el mòbil que porta, és un de meu vell, de fa la tira, a blanc i negre i sense càmera de fotos. No té ordinador a casa, i el que té al seu despatx, no l'he vist, però deu ser d'aquells que ocupaven tant espai, més que res, per que el sistema operatiu que té instal·lat, és el windows 2000, que va passar sense pena ni glòria. Total, que aquest home, per que ja tenim una edat! no vol mai saber res d'aquestes coses i jo que no em puc estar de potinejar totes aquestes cosetes.... No en vol saber res, però si necessita alguna cosa, no dubte en tocar la pera tant com pot per que se li resolgui el que ell vol. Vull, tal cosa, i és "ordeno y mando", per ell, sempre és un moment, com la meva tieta, mira-ho a internet, com si no calgués temps per buscar les coses.
Diu, que totes aquestes coses, són collonades i que ens prenen el pèl, la tablet, el notebook, el mòbil que fa de tot. I ell demana, tot el que necessita o vol. Però aquest no és el cas. L'altre dia, quan vam quedar, m'havien enviat un missatge i el vaig llegir. Quan arriben missatges o notificacions de qualsevol cosa, es posa nerviós, que és aquest soroll? i a tu que t'importa! és el meu mòbil i punt. Normalment, jo no llegeixo ni jugo a l'apalabrados, si he quedat amb algú. Estic per qui he quedat, em sembla que fer una altra cosa, és de ser molt mal educat, estar llegint i enviant missatges amb altres. Si rebo, miro que és, o si estic esperant alguna trucada o missatge o per si és alguna cosa urgent.
Doncs, l'altre dia, havia mirat si havia alguna cosa i jo havia d'enviar un missatge. Tenia el mòbil damunt de la taula i vaig anar al lavabo. Quan vaig tornar, el vaig trobar, amb el mòbil a la ma i remenant tot el que volia. Havia entrat al Whats i estava mirant els contactes de les últimes converses. No va tenir temps de més. Li vaig prendre de les mans i em vaig emprenyar. Encara, em preguntava qui eren els contactes. I a tu que t'importa!!! Això, no es fa! És personal i la meva vida privada i jo explico el que vull explicar. De les meves converses, ningú no ha de fer res! No li he de donar explicacions a ningú i no m'he d'amagar de res, però el que jo parlo amb els meus contactes, a ningú l'importa. Si trobo lleig que en una parella, passi, que un amic ho faci, encara més. Sort que només som amics!

4 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

No hi ha res que m'emprenyi mes que vingui la meva dona i em digui darrera meu, allà on tinc l'ordinador: Què fas??? Aixó pot ser causa de violència domèstica, o és espionatge marital? Tinc por que m'enganxi veient els teus post i els nostres inconfessables secrets.

Joana ha dit...

Carles Casanovas:
Ups! no vull ser causa d'una disputa domèstica. Però, a mi també em fa molta ràbia, que em mirin per darrera que estic fent o llegint a l'ordinador, o quan estic escrivint un post.

Carles Casanovas ha dit...

No hi ha por dona, era una "groma", com diu el meu net!!!!

pons007 ha dit...

vigila a aquest tio, que de remenar-te el mobil a colar-se per la finestra de casa teva només hi ha un pas