Robert Foster a l'Apolo, amb els Islandia nunca quema. Aquest home, tot i que australià, em recorda al John Cleese fent de Senyor Fawlty a l'Hotel Fawlty. Els Islandia nunca quema, van fer de teloners i al final tots plegats van tocar Surfing magazing!!!! Amazing!!!!
Nacho Vegas al Palau, una mica més i ens quedem sense concert, per desavinences entre en Nacho Vegas i l'organització. Al final, va haver concert i va estar fantàstic!!!!
The Wave Pictures, a l'Antiga Fàbrica Damm. Aquests nens, que a casa seva no tenen èxit, no ho entenc, aquí triomfen. Són una colla heterogènia, el bateria, que sembla un hooligan, el baix, un indie, el que fa sorolls amb les percussions, que vagi de vacances a Cancun i el cantant, un bon nen, de casa bona, que la mama el pentina abans de sortir. Però són molt guais i divertits, i ara tinc un vinil signat per ells!!!!
Tindersticks a l'Auditori. Amb aquesta veu! I sí, sembla que porti escrita la lletra, vés a saber!!! Molt fosc, però molt xulo!!!
En Paul Heaton dels The Hosemartins i la Jaqui Abbot al Principal de Badalona. Un concert molt divertit i per a nostàlgics, però no per això ensopit o sense ritme ni força
Mishima, Za! i Pony Bravo a Razzmatazz, en el Pagar la multa de l'Helio, ja deuen haver pagat la multa, però la urbana, qui els entengui que els compri, encara els tenen el bar tancat. Un concert, bé tres concerts, com un minifestival, els grups van actuar sense cobrar i la sala també va ser cedida per fer els concerts i clar els Mishima, no podien faltar si es tractava d'ajudar l'Heliogàbal. Una festa!!!
Quimi Portet al Barts. No hi ha paraules per descriure aquest home!!!!
Sr. Chinarro a la Terraza Martini de Barcelona. I jo que em vaig enfadar per que va suspendre el concert d'aquell dia i ja teníem les entrades comprades i després el vam veure i de franc!!!
I quina propaganda tan bona que els ha fet als de Brava fabrics amb la camisa de síndries!!! I és que aquesta gent, tenen camises i vestits molt xulos (els estampats), una mica cars, això sí, però xulos. Suposo que la camisa a l'Antonio Luque li deuria sortir de franc!
Bruce Springsteen al Camp Nou. A veure, que puc dir d'aquest home incansable, que no hagi dit en altres entrades de concerts seus anteriors?. Quina millor celebració de la lliga del Barça que un concert del Bruce al Camp Nou i és que era el dia que el Barça s'havia proclamat campió de lliga. Quatre hores d'intens concert, sense interrupcions als ja 66 anys, un no parar, amunt i avall per l'escenari, saltant al públic i fent pujar a ballar amb ell a nenes(una volia ballar amb en Jake Clemons, saxo, fill de Clarence Clemons, que havia estat el saxo de la E street band de sempre fins que va morir) que no deurien estar ni en pensament quan ell començava, si quan ell començava la seva carrera, jo tot just tenia 10 anys, les nenes de vint i pocs...Tot queda en família, els fills hereten la feina del pare. Total, un gran concert i dels que sempre surts content, bé, a mi em va faltar que toqués una cançó, que em feia il·lusió, però ja se sap, aquestes coses passen, quan és algú de qui tens tota la discografia, el concert, tot i durar quatre hores es fa curt i et quedes amb ganes de més. Va començar amb Badlands, que és el primer vídeo, i que difícil és triar quins vídeos del Sr. Springsteen poso!!!!
Sr. Chinarro al Forum al Primavera Sound. A la jornada inaugural, l'Antonio Luque, de franc altre cop. Enguany, no teníem entrades pel Primavera, però el Sr. Chinarro sí que s'hi podia anar. Quina concurrència tenia aquest tímid i jo com que venia de la feina sense poder fer el rètol de la cançó que vull que toqui!!!
Neil Young al Poble Espanyol de Barcelona. Un mite vivent, un concert genial! L'avi, per aspecte i edat, acompanyat per una banda de jovenets, pel que sembla dos són fills del Willie Nelson, així, en petit comitè, diré que el Willie, li va dir al Neil, un nano al seu costat, si podia fer alguna cosa amb els seus nanos, que volien tocar la guitarra i dedicar-se al món de la faràndula i que si així els podia vigilar una mica, en Neil, els hi va fer una prova als nanos i els va aprovar amb nota, per així portar-los a voltar món i saltar pels escenaris de forma molt més que satisfactòria per tots. I és així que en Neil Young, que de jove, només té ja el cognom, va pel món, saltant i cantant amb una banda, que per edat, podrien ser els seus néts. Però tots molt contents, ells i el públic, també experimentats, encara més encantats!!!!
Vida 2016. Festival Vida a Vilanova i la Geltrú. No em puc allargar massa, tot i que és molt llarg, poso els vídeos i ja està. Dir només que el Vida és genial. El lloc, l'ambient. Enguany, els cap de cartell eren Wilco, però no puc deixar de dir que amb El Niño de Elche, m'ho vaig passar d'allò més bé, els Triángulo de Amor Bizarro, són...indescriptibles, en Kiko Veneno, amb en Refree (Raül Fernàndez), com sempre divertit en Kiko, en Refree, no bada boca. Els Manel, que inciten a les noies en comiat de soltera a que els vagin a veure, tot i que a ells em sembla no els fa massa gràcia, en Guillem, fa un moviment de malucs, quan està d'allò més animat, res de saltar ni botar com un boig, en això està en la línia del Jeff Tweedy de Wilco, que en els moments més bojos de la seva actuació fa uns saltironets com si corregués, però molt mesurat. En Nacho Umbert, acompanyat d'en Refree, de qui podríem dir que és un fix en l'espai del Vaixell i del Vida, és el tercer cop que el veig, el primer any amb la Sílvia Pérez Cruz, amb en Kiko Veneno i amb el Nacho Umbert aquest any, vaig estar a punt de dir-li, que si volia el podíem portar nosaltres, per que em sembla que viu al mateix que el meu festejador, doncs ens l'hem trobat alguns cops, en activitats de vida quotidiana. Ara, em disperso, ja aviso, l'altre dia, anant pel carrer, dissabte al matí, veníem de comprar, ens vam creuar amb una parella, i ell em sonava, i li vaig dir al meu festejador, aquest noi, em sona i no sé de que i tot seguit, vaig dir, deu ser el cambrer d'algun bar i llavors ho vaig veure clar, AH!!! És el bateria de Mishima! Ups, que no ho sàpiga en Carabén!!! Acabo dispersió, torno al Vida amb en Nacho Umbert, és molt així, molt suau, però està bé, val la pena. The Divine Comedy, són una barreja de moltes coses, però molt bé. Espaldamaceta, una mica friqui, però divertit, per passar l'estona i fer temps per veure als Hazte Lapón, van al concert amb el fill petit en la cadireta i la dona d'un altre component del grup, els aguanta la criatura i la seva, mentre dura el concert, els havíem vist en algun vídeo d'un canal d'aquests de la tele, Sol Música, en un programa que es diu Sol Indie i m'havien agradat, així que en veure que anaven al Vida, doncs, a veure'ls i francament, molt bé, no com amb els Unkwon Mortal Orchestra, que els disc estava bé, però el directe un desengany, no vaig fer vídeo, ni vam acabar de veure'ls! i els Ultimate Painting, uns nanos, així com molt frescos.
I si, al Vida hi ha una cosa que és encara més divertida que els concerts que s'hi fan, és el personal que hi va de públic. Aquella tia, que el dissabte a primera hora de la tarda, anava encara penjada i ho ballava tot, amb els ulls tancats i amb una profunditat d'allò més profunda, amb el vestit brut de pols i els peus amb una crosta que li deuria costar de netejar...La que feia el comiat de soltera i es va colar entre dos nois fins arribar a primera fila a demanar als Manel que li dediquessin una cançó, la qual cosa no van fer, per que se la van mirar amb mala cara, com jo, per que aquella s'havia aprofitat de dos nois per colar-se, no va anar a passar entre dues noies, no hauria passat. La nena d'uns 10 anys, que volia que Manel cantés El Mar i ho cridava fluixet i la cara amb que s'ho mirava, embadalida.
Nathaniel Rateliff & The Night Sweats, Amb aquests ja acabo els concerts d'aquest any, de moment. Intentaré no acumular sis mesos de concerts. Escolteu-los, són molt animats, a mi em recorden a la banda dels "perros arrabaleros" de la peli de "Los Aristogatos"
1 comentari:
Caram, si que ets de concerts, jo ni recordo quan va ser la última vegada que vaig anar a un concert pagant...
Publica un comentari a l'entrada