dilluns, 12 de setembre de 2016

Coses de poble

Potser el poble més gran dels Pallars, primera setmana de setembre, cap a les 11 de la nit (deu ser una deshora allà), la finestra de l'habitació oberta (com és de suposar, amb les calorades que ha hagut enguany). Vaig a llegir, mentre els altres tres, es queden veien l'etapa de la Vuelta a España.

De sobta, sona l'intèrfon, ningú no el reconeix i en pocs segons (tampoc hauríem tingut temps d'arribar a contestar) el so estrident del timbre, es repeteix ( per què són tan desagradables els timbres dels intèrfons?) Es deuen haver deixat les claus de casa els teus pares, li dic al meu festejador, però és aviat per tornar, sempre tornen més tard, els avis surten cada nit amb la fresca a fer un volt pel poble i xerrar amb els coneguts.

La conversa per l'intèrfon va anar així, més o menys

- Sí?
- Sou els parents del "pepito" (el cosí del meu festejador), oi?
- Sí, que hi ha? (una trucada així, et fa pensar que pugui haver passat alguna cosa)
- Sóc la veïna d'aquí al davant (dels pisos que hi ha a l'altra banda del carrer), tanqueu el llum de dalt de l'habitació, per que em molesta, m'arriba al llit, obriu els llums de les tauletes de nit.

El meu festejador, va venir a l'habitació, per explicar-me el què.

- La dona d'aquí al davant, que li molesta el llum de l'habitació
- Eing??????? Collons!!!!! Quin control del que tens i com ho tens!!!! I ha sortit de casa per això? S'ha vestit? Ha sortit al carrer per venir a dir que li molesta el llum de l'habitació? La mandra que em faria a mi!

L'endemà al matí, ho vam explicar als pares del meu festejador. El pare del meu festejador, va dir, que no calia fer-li cas, que era una xafardera i que tot el poble ja sabia de quin peu calça. Però, la cosa no va acabar aquí, aquell mateix matí, si per casualitat o forçat, la veïna xafardera, va trobar els pares del meu festejador, i els va demanar, si eren ells els de la llum, que clar, li arriba el llum sobre el llit i com que feia molta estona que el llum era obert (mitja hora) va pensar que potser ens havíem oblidat del llum i com que el llum està tan car... I veia passar i traspassar gent! La gentada que érem! 4, 3 mirant la tele al menjador i jo a l'habitació, malbaratant els recursos d'energies no renovables.

La gallega de la meva escala. és una aficionada si es compara amb aquesta dona!!!
Quin control de que tenen i deixen de tenir els veïns dels pisos de l'altra banda del carrer, i que ningú es pensi que és un carrer estret com els de ciutat vella. Segur que si li demaneu de quin color portava el pijama, us ho sabria dir i fins i tot, tota la roba que vaig portar aquella setmana.

Aix, aquestes coses de poble!!!!!

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Hi ha gent que té molt poca feina i que no sap trobar una afició com cal, ensenya aquesta senyora a jugar al Pokemon Go o algo...

Joana ha dit...

pons007: potser encara es queixaria d'on són les pokestop o quan es posa el lure module!!!!