Si ahir veia les xemeneies, avui li toca el torn a l'hospital de Santa Coloma, la meva àvia, en deia el sanatori. De seguir així, potser acabem tots al sanatori o al manicomi. Tots súper estressats per haver d'estar a casa, doncs hi ha molta gent d'aquesta tan estressada que no ho caldria, molts no fan res més sempre que estar a casa mirant la tele, gent que no va a un museu ni per error, ni cap inquietud cultural que ara es posen com a bojos a mirar museus de forma virtual, no sé, no sé, tampoc caldria. Els nens? que feliços molts, poden estar tot el dia enganxats a la pantalla mirant youtubers i jugant a tots els jocs, així els tindreu entretinguts i calladets.
Hem perdut el sanderi!!! aquest senyor amb mascareta i guants de làtex, i la de coses que es poden fer amb el làtex. Vaig a desvetllar el misteri, mirar els contenidors d'escomraries i els ha remenat!!!!
La Guàrdia urbana del meu poble, amb les sirenes i llums, ves a saber on va! ara no puc malpensar i dir que van a esmorzar al bar, són tots tancats. Així que hauré de pensar en alguna urgència, o potser és seva i s'estan pixant, també tenen ganes de vegades... no són androides! en aquesta situació, estaria bé que existissin els androides, el virus no els afectaria i podrien fer tot. Podria haver metges i infermeres i altre personal sanitari que fes la tasca dels humans.
Hi ha qui aprofita per llençar andròmines que té a casa, com la trona del nen o nena que ja ha fet la comunió.
Hi ha núvols al cel, però avui no plou.
I jo? Doncs faig fotos, a que? a tot, fins als testos de la finestra, estan molt fotografiades aquestes plantes de la meva finestra. Són les úniques que no es queixen si els faig fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada