Al pas que portem, aquestes seran les úniques floretes que em deixaran veure, els geranis de la veïna del costat. La Genoveva, encara no fa un se li va morir el marit, va ser ràpid i ara la filla cada dia ve a veure sa mare. La dona està bé, no té res i surt a comprar, ara que hi penso, ja deu tenir una edat, però no ho sembla.
Des que em van entrar a casa a robar fa 3 anys, que ens vam intercanviar el telèfon amb alguns veïns, a ella i algun altre més i així quan marxem de vacances, ens avisem. Una manera de que estiguin a l'aguait si hagués sorolls estranys, avisats que ma germana anirà a regar.
Fa uns dies vaig pensar que no la sentia i no la veia pel balcó, tampoc era d'estranyar, plovia i feia mal temps i vaig pensar que li picaria a la porta per sentir si hi era. Al dia següent, jo era al balcó que tinc tancat i la vaig sentir parlar amb les netes, llavors, em vaig quedar tranquil·la. Però ella no m'havia sentit i soroll, nosaltres en fem, la música, diguem, que una miqueta més forta del normal la posem, si estan els nens, també hi ha més moviment i soroll. Doncs, la Genoveva, em va trucar per telèfon, per que no em sentia i s'interessava per saber que feia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada