divendres, 22 de maig del 2020

EL QUE VEIG LXVII 2.0


I aquest pobre home, acostumat com està a tenir criatures i un xivarri de mil dimonis al seu voltant i ja fa més de dos mesos que està solet i el que li queda!!!!! 

El desconfinament, és com una gran broma, més que el confinament, si cap l'opció. Ens toca desconfinar i s'inventen fer-ho per províncies, els uns, que van sentier de tot, i va els altres i diuen per regions sanitàries. Sigui com sigui, és el mateix, és per territori, crec que el més assenyat, seria, per poblacions per risc. Ets de risc, et quedes a casa encara, que no, pots sortir. El que era de risc a l'inici, ho continua sent, em sembla!. Llavors, no té cap sentit, que la tonta aquella, que ja es va encarregar de dir que ella era de risc i que no la matés, i es va quedar a casa abans de que es fés oficial el tancament, pugui sortir i fer coses que jo no puc, que no soc de risc. Per què, sí que va ensenyant als quatre vents si surt i totes aquestes coses! De vegades, tinc ganes de desseguir-la del face i el instagram, per què sovint, et salten històries sense haver anat a buscar-ho, potser buscant un altre et salta la tonta i encara que el passis, ja ho has vist, doncs són coses curtes. 
Res, que el desconfinament, s'hauria de fer per risc potencial i no per territori.