A mi també em ve a veure un ocellet, una mallarenga carbonera amb el seu cant alegre i fins i tot puc sentit l'olor de pi, pujant al telecadira de Masella, per aquesta època, és normal. Ja fa bo i ja es poden escoltar a la muntanya. Enguany, la mallarenga, ha vingut a casa.
Molta gent, que ni els hi foten ni cas mai, ara estan flipant en colors, que a Barcelona, se senten ocells i que hi ha molts ocells, per que no sortim al carrer nosaltres. Discrepo, els ocells sempre hi són, ja fa temps, que he tornat a veure merles per Barcelona, de fet una una, que deu tenir niu al pati de l'escola del davant de casa, però avui no le vist. Sí que sento piular els ocells, però si no hi ha tan soroll de cotxes, és normal, sempre hi són, però no els sentim tant. La gent està avorrida i llavors veu coses altres vegades no veu.
De fet, no sé si molta gent, té una vida diària massa diferent dels dies sense confinament. Els nens, sí, està clar, però gent que ara ja treballa, molta no fan res més que anar a la feina i tornar a casa i quedar-se allà a mirar la tele. D'altres no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada