dijous, 28 de gener de 2021

Si és carinyós!!!!!

No ho havia explicat, se'm va passar en el seu moment, estava massa emprenyada llavors i deprimida i no ho vaig fer. Els fets van passar el 2016, vaig fer una entrada sobre les "chonis" i la "choni" que treballava amb mi.

Treballar en aquella empresa, no sé si encara existeix, no seria d'estranyar que ja no existís, no per res, però tal com anava, anava directa a l'abisme. No em dispersaré ara amb això, que no sé el resultat.

El senyor, per dir-li d'alguna manera, que em va contractar, em va enganyar en les meves funcions i la duració del contracte, això feia que estés emprenyada, aprofitar-se del qui busca feina. El primer dia de feina, ens presenta, a la "choni" i a mi, el que se suposava era el nostre cap, vosaltres li heu de buscar visites. L'individu aquest, signava en els correus com a Director Comercial, director?, d'ell mateix? no podia ser d'altra manera, deia, m'han posat dues ajudants, santa paciència!. Era un paio amb unes opinions força estrambòtiques, com que portar un BWM li donava seguretat quan anava a visitar un client, un cotxe que ja tenia una pila d'anys i que sempre el deixava tirat i a més els clients no et veuen el cotxe! S'acostava ja als quaranta i afirmava convençut que aquella feina era un "training" per la feina de veritat. Doncs per mi, l'etapa de fer "training", ja feia temps que se li havia passat, que ja se li passava l'arròs per dir-ho ras i curt. Segons ell, el Banc de Santander, estava fatal, tancaven oficines i donaven crèdits, clar! a ell i a son pare, no! amb els deutes que tenien, en qualsevol entitat bancària els haurien dit el mateix, que no els podien donar els diners. 

Cada dia, quan arribava, a la seva hora, diferent sempre, independent de les visites, si una visita era aviat, posava mala cara, encara llepafils i tocamandúrries, amb el que costava trobar-li visites i que no sabia fer la seva feina, que era vendre, no va fer ni un sol client nou. Total, quan arribava, entrava tot "dicharachero" com la granota Gustavo, ballant, fent un passet i fent una volta sobre sí mateix i dient: Com estan les meves noies? Però els dies van anar passant i allò de que la confiança fa fàstic, va començar a dir quan entrava per la porta: Hola putis!!! Va haver un dia, que em va trucar per telèfon i em va dir Hola Puti! com a primera salutació en despenjar. Quan va arribar a l'oficina, el primer que li vaig dir va ser que a mi no em tornés a dir puti mai més, no trobava, ni trobo adient i adequat que en un entorn laboral i a més el que se suposa el teu superior, et digui aquestes coses. Es va sentir ofès i em va dir: SI ÉS CARINYÓS!!!!. A la "choni", no li semblava ofensiu ni malament que li digués així. A mi puti em dirà, si m'ho deixo dir, qui jo vulgui, no qualsevol xitxarel·lo. 

Apa! ja ho he explicat!!!!

diumenge, 17 de gener de 2021

LECTURES 2020

Fa temps que no faig una entrada així, recopilatòria dels llibres llegits durant l'any anterior, però sempre va bé recuperar bons costums. Malgrat la suposada manca d'activitat durant l'any, a mi no em dona la sensació d'haver llegit més del normal. Durant aquest passat 2020, vaig intentar que aquesta merda, no em modifiqués més del necessari els meus costums i un, era llegir en les mateixes condicions. Una dada curiosa, vaig començar i acabar l'any amb la mateixa autora, casualitat!. No només d'ella he llegit dos llibres, hi ha altres que també han fet doblet, hi ha dos autors japonesos i uns quants que van sobre llibres. Després d'haver fet una anàlisi de les meves lectures, potser no és massa intel·lectual, però potser és més sociològica o jo que sé!

Doncs, aquí va la meva llista:

1.- Visc, i visc, i visc. Maggie O'Farrell

2.- El negociado del yin y el yang. Eduardo Mendoza

3.- Totes les bèsties petites i grosses I. James Herriot

4.- Contes portàtils. Pere Calders

5.- Teoria general de l'oblit. José Eduardo Agualusa

6.- No em deixis mai. Kazuo Ishiguro

7.- Totes les bèsties petites i grosses II. James Herriot

8.- Lazarillo de Tormes. Anónimo

9.- Dissabte a la nit i diumenge al matí. Alan Sillitoe

10.- El retorn d'Abba. Marc Ros

11.- La llibreria dels finals feliços. Katarina Bivald

12.- Provocación. Stanislaw Lem

13.- Mendel el de los libros. Stefan Zweig

14.- La bibliotecària d'Auschwitz. Antonio Iturbe

15.- Submissió. Michel Houellebecq

16.- La veritable història del llibreter assassí de Barcelona. Marcel Fité

17.- La batalla d'occident. Éric Vuillard

18.- Ciberíada. Stanislaw Lem

19.- El club dels sibarites. Junichiró Tanizaki

20.- ¡Te llamaremos! O cómo sobrevivir a una entrevista de trabajo. Mathilde Ramadier

21.- L'estranya desaparició d'Esme Lennox. Maggie O'Farrell

dimecres, 13 de gener de 2021

El Club dels Sibarites


De lectura fàcil, però això no vol dir que sigui lleuger. Uns senyors rics japonesos i que els agrada molt menjar bé i delicatessens. El podríem dir el president de la societat, busca llocs de menjar xinés com el que es menja a la Xina.

dimecres, 1 de juliol de 2020

ELS ESTANYS DE BASTURS




Amb aquesta entrada, enceto una sèrie sobre la vegetació dels Estanys de Basturs, un indret singular i que personalment m’agrada molt. No podré incloure el medi aquàtic, algues, per l’evident manca de medis de poder prospectar, la flora vascular, en canvi, sí podrà estar representada per les meves observacions. Les entrades, excepte aquesta què hi ha una mica de posició dels estanys, seran visuals, les fotografies de les espècies.

Estany Xic


Estany Gros



Els estanys de Basturs, són dos estanys situats a la falda nord del Mont de Conques, propers als pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, que pertanyen als municipis d’Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Formen part del PEIN. És una important zona humida d’origen càrstic de naturalesa singular i molt fràgil. Són dos estanys de forma circular i cubeta cònica, el Gros té un diàmetre d’uns 75 metres i 15 de fondària i el Xic uns 30 de diàmetre i 10 de fondo. Amb l’estany de Banyoles, els de la vall de Sant Miquel de Campmajor i l’estany de Montcortès, són les quatre zones humides d’origen càrstic més importants de Catalunya.

La seva alimentació, és per una surgència subterrània, que ha dissolt la roca calcària fins a formar les cubetes còniques dels estanys. Als anys 90 es va formar un tercer estany en un camp de la vora però va desaparèixer.

Els travertins, són roques carbonatades, formades a partir de la precipitació del carbonat càlcic que l’aigua subterrània porta en dissolució en forma de bicarbonat calci.

CaCO3(s)+ 2 H2O + 2CO2(g) = Ca(HCO3)2(aq)

El bicarbonat de calci, Ca(HCO3)2, és molt soluble en aigua i llavors afavoreix la dissolució de la roca calcària. Quan l’aigua aflora a la superfície, llavors el que passa, és que perd el CO2 i la calcita precipita damunt de les espècies vegetals que hi hagi i es formaran els travertins amb el pas del temps i la desaparició de les restes vegetals.
Aquesta seria la formació dels estanys de Basturs, amb el pas del temps, l’aigua del subsol el va perforant fins que arriba el dia que la capa superior es col·lapsa i s’originen els estanys, que són el punt de sortida de l’aigua.
Pel que fa a la flora i la fauna, com no podria ser d’altra forma, és molt interessant i singular. Tant pel que respecte a la flora vascular, com a les espècies d’algues, algunes endèmiques del lloc. La fauna, també té representants únics o quasi en els estanys.

Un conjunt de vegetals que criden molt l’atenció i del que ara faré cinc cèntims, són les orquídies. Són unes espècies molt especialitzades i amb un aspecte molt espectacular. Són fàcils de reconèixer. A l’estany de Basturs, n’he trobat 7 en diverses anades, però segons Subenuix, n’ha trobat vuit, de les 8 aquestes, n’he trobat 6 i la que fa 7 és una que no la considera, però sí que apareix com a vista en diferents mapes de biodiversitat.




Cephalanthera damasonium, és força rara o molt rara. Només l'he vist en una ocasió.



Cephalanthera longifolia, és força rara. L'he vist en dues ocasions




Cephalanthera rubra, és força rara. Només vist en una ocasió i en un estat molt precari.



Epipactis helleborine, és rara. Només l'he vist una vegada.





Listera ovata, és força comuna. L'he pogut observar 3 vegades.



Ophrys insectifera subsp insectifera. és força rara. L'he pogut veure quatre vegades.




Platanthera bifolia, és rara. L'he trobat dues vegades.





Totes les fotografies són meves i alguna informació del text, és de SerradelMontsec.cat.


dimarts, 30 de juny de 2020

demà segur

Demà segur que faig una entrada, la volia fer avui, però m'he liat i ja no tinc temps de fer-la com toca

dimarts, 23 de juny de 2020

DAT I BENEÏT


Ha estat aparcat al mateix lloc del 10 de març fins el 19 de juny. El moviment d'aquest vehicle, ha sigut el que ha marcat la fi del confinament i l'estat d'alarma. M'hauria agradat veure'l moure's després de tants dies de veure'l al mateix lloc. Ha hagut altres cotxes que han estat molts dies també, però no tots com aquest i per això aquest ha marcat el punt d'inflexió. 
Això no vol dir que ara deixi de parlar de coses relacionades amb el tema del bitxo, doncs encara estarà present en motes accions de la nostra vida quotidiana, com la maleïda mascareta.

Als autobusos, cal pujar per les portes del mig, que tradicionalment, han estat les de baixar. Fa uns dies i ahir mateix, vaig haver d'agafar el bus i quan vaig haver de baixar, quasi no podia, la gent que volia pujar no em deixava, tots al davant de la porta si no pujaven abans que em deixissin baixar. Aviso, el proper que no em deixi baixar, em treuré la mascareta i li tossiré a la cara! Home, tants anys que fa que al metro posa allò de :deixin sortir abans d'entrar i quatre dies de confinament i ja tothom ho ha oblidat. 


dijous, 18 de juny de 2020

EL QUE VEIG XCV 2.0. RESUM

Avui hi ha dues entrades. He fet l'entrada del dia sense haver llegit cap notícia. I llavors després ho he vist, avui és l'últim dia d'aquesta broma de mal gust que mai hauríem d'haver viscut si no ens haguessin fet les retallades en la sanitat. Per què el confinament i aquest viure com si fossim a la novel·la de l'Orwell 1984 i la policia del pensament ens vigilés, només ha sigut per tal de no col·lapsar el sistema. El bitxo en sí, no és tampoc res de l'altre dijous si hi ha medis, vull dir que no és l'Ebola. He llegit també , segons la Vergés i en Quimet, que cal seguir portant mascaretes en llocs tancats, no pel carrer, que quedi clar!!! I el que m'ha fet molta gràcia, és que l'Alba, per que després de tants dies, ja és com si fóssim amigues i ens coneguéssim de fa molt anys, ha dit que tan important com la mascareta i la distància, és la higiene personal. Doncs, si després de tot això encara cal dir que ens hem de rentar, anem bé cirerer.

Com que aquesta sèrie que vaig començar de El Que veig 2.0, era pel confinament i si això s'acaba, també s'acaba la sèrie, no el blog que el penso continuar més sovint.
En aquest vídeo, hi ha un recull de les fotos fetes cada dia, es veu el pas del temps. I ja posats, hauria estat bé que durés una mica més i es veiés el següent canvi.