dijous, 28 de gener de 2021

Si és carinyós!!!!!

No ho havia explicat, se'm va passar en el seu moment, estava massa emprenyada llavors i deprimida i no ho vaig fer. Els fets van passar el 2016, vaig fer una entrada sobre les "chonis" i la "choni" que treballava amb mi.

Treballar en aquella empresa, no sé si encara existeix, no seria d'estranyar que ja no existís, no per res, però tal com anava, anava directa a l'abisme. No em dispersaré ara amb això, que no sé el resultat.

El senyor, per dir-li d'alguna manera, que em va contractar, em va enganyar en les meves funcions i la duració del contracte, això feia que estés emprenyada, aprofitar-se del qui busca feina. El primer dia de feina, ens presenta, a la "choni" i a mi, el que se suposava era el nostre cap, vosaltres li heu de buscar visites. L'individu aquest, signava en els correus com a Director Comercial, director?, d'ell mateix? no podia ser d'altra manera, deia, m'han posat dues ajudants, santa paciència!. Era un paio amb unes opinions força estrambòtiques, com que portar un BWM li donava seguretat quan anava a visitar un client, un cotxe que ja tenia una pila d'anys i que sempre el deixava tirat i a més els clients no et veuen el cotxe! S'acostava ja als quaranta i afirmava convençut que aquella feina era un "training" per la feina de veritat. Doncs per mi, l'etapa de fer "training", ja feia temps que se li havia passat, que ja se li passava l'arròs per dir-ho ras i curt. Segons ell, el Banc de Santander, estava fatal, tancaven oficines i donaven crèdits, clar! a ell i a son pare, no! amb els deutes que tenien, en qualsevol entitat bancària els haurien dit el mateix, que no els podien donar els diners. 

Cada dia, quan arribava, a la seva hora, diferent sempre, independent de les visites, si una visita era aviat, posava mala cara, encara llepafils i tocamandúrries, amb el que costava trobar-li visites i que no sabia fer la seva feina, que era vendre, no va fer ni un sol client nou. Total, quan arribava, entrava tot "dicharachero" com la granota Gustavo, ballant, fent un passet i fent una volta sobre sí mateix i dient: Com estan les meves noies? Però els dies van anar passant i allò de que la confiança fa fàstic, va començar a dir quan entrava per la porta: Hola putis!!! Va haver un dia, que em va trucar per telèfon i em va dir Hola Puti! com a primera salutació en despenjar. Quan va arribar a l'oficina, el primer que li vaig dir va ser que a mi no em tornés a dir puti mai més, no trobava, ni trobo adient i adequat que en un entorn laboral i a més el que se suposa el teu superior, et digui aquestes coses. Es va sentir ofès i em va dir: SI ÉS CARINYÓS!!!!. A la "choni", no li semblava ofensiu ni malament que li digués així. A mi puti em dirà, si m'ho deixo dir, qui jo vulgui, no qualsevol xitxarel·lo. 

Apa! ja ho he explicat!!!!