Amb aquesta entrada, enceto una
sèrie sobre la vegetació dels Estanys de Basturs, un indret singular i que
personalment m’agrada molt. No podré incloure el medi aquàtic, algues, per l’evident
manca de medis de poder prospectar, la flora vascular, en canvi, sí podrà estar
representada per les meves observacions. Les entrades, excepte aquesta què hi
ha una mica de posició dels estanys, seran visuals, les fotografies de les
espècies.
Estany Xic
Estany Gros
Els estanys de Basturs, són dos
estanys situats a la falda nord del Mont de Conques, propers als pobles de
Basturs i Sant Romà d’Abella, que pertanyen als municipis d’Isona i Conca
Dellà, al Pallars Jussà.
Formen part del PEIN. És una
important zona humida d’origen càrstic de naturalesa singular i molt fràgil.
Són dos estanys de forma circular i cubeta cònica, el Gros té un diàmetre d’uns
75 metres i 15 de fondària i el Xic uns 30 de diàmetre i 10 de fondo. Amb l’estany
de Banyoles, els de la vall de Sant Miquel de Campmajor i l’estany de
Montcortès, són les quatre zones humides d’origen càrstic més importants de
Catalunya.
La seva alimentació, és per una
surgència subterrània, que ha dissolt la roca calcària fins a formar les
cubetes còniques dels estanys. Als anys 90 es va formar un tercer estany en un
camp de la vora però va desaparèixer.
Els travertins, són roques carbonatades, formades a partir de la precipitació del carbonat càlcic que l’aigua subterrània porta en dissolució en forma de bicarbonat calci.
CaCO3(s)+ 2 H2O + 2CO2(g) =
Ca(HCO3)2(aq)
El bicarbonat de calci, Ca(HCO3)2, és
molt soluble en
aigua i llavors afavoreix la dissolució de la roca calcària. Quan l’aigua aflora
a la superfície, llavors el que passa, és que perd el CO2 i la
calcita precipita damunt de les espècies vegetals que hi hagi i es formaran els
travertins amb el pas del temps i la desaparició de les restes vegetals.
Aquesta seria la formació dels
estanys de Basturs, amb el pas del temps, l’aigua del subsol el va perforant fins
que arriba el dia que la capa superior es col·lapsa i s’originen els estanys,
que són el punt de sortida de l’aigua.
Pel que fa a la flora i la fauna,
com no podria ser d’altra forma, és molt interessant i singular. Tant pel que respecte
a la flora vascular, com a les espècies d’algues, algunes endèmiques del lloc.
La fauna, també té representants únics o quasi en els estanys.
Un conjunt de vegetals que criden
molt l’atenció i del que ara faré cinc cèntims, són les orquídies. Són unes espècies molt especialitzades i amb un aspecte molt espectacular. Són fàcils de
reconèixer. A l’estany de Basturs, n’he trobat 7 en diverses anades, però
segons Subenuix, n’ha trobat vuit, de les 8 aquestes, n’he trobat 6 i la que fa
7 és una que no la considera, però sí que apareix com a vista en diferents
mapes de biodiversitat.
Cephalanthera damasonium, és força rara o molt rara. Només l'he vist en una ocasió.
Cephalanthera longifolia, és força rara. L'he vist en dues ocasions
Cephalanthera rubra, és força rara. Només vist en una ocasió i en un estat molt precari.
Epipactis helleborine, és rara. Només l'he vist una vegada.
Listera ovata, és força comuna. L'he pogut observar 3 vegades.
Ophrys insectifera subsp insectifera. és força rara. L'he pogut veure quatre vegades.
Platanthera bifolia, és rara. L'he trobat dues vegades.
Totes les fotografies són meves i alguna informació del text, és de SerradelMontsec.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada