La setmana havia estat dura, més que res perque cap a finals de setmana,el dijous se li havia donat per sortir a fer una cervesa amb un amic, just el dia que a l'endemà s'havia de llevar més aviat. 
Per tant, això s'acumula i el divendres tenia son, no obstant, va quedar amb el seu germà per anar a sopar el divendres, que ja agafaven les vacances i a més li havia de deixar la bici, perque havia quedat amb un amic per fer una sortideta amb bici i la dona de l'amic no en tenia i ella li deixava. D'aquesta manera, el divendres a la tarda va ser estressant, perque pensava estar tranqui, però va haver de sortir a comprar un regal i ja anava tard, per montar el portabicis i marxar a sopar a una hora decent. Un cop va acabar de sopar, llavors va haver de carregar la bici de son germà, ja era la una i ella carregant allò que pesava com un mort!. Comptant que la nit anterior havia dormit quatre horetes justes i que el divendres va dormir sis, quan el despertador va sonar el dissabte, tenia son, però havia quedat i li feia il.lusió la sortida. Es va llevar, es va arreglar, va carregar la seva bici al cotxe, que li calia baixar-la per l'escala, perque l'ascensor és tan petit que no cap i per no desmontar la roda, la baixa a peu. Quan comença a fer alguna cosa, ja ha fet una bona suada, de vegades pensa que només amb la preparació ja en té més que suficient.
Per tant, això s'acumula i el divendres tenia son, no obstant, va quedar amb el seu germà per anar a sopar el divendres, que ja agafaven les vacances i a més li havia de deixar la bici, perque havia quedat amb un amic per fer una sortideta amb bici i la dona de l'amic no en tenia i ella li deixava. D'aquesta manera, el divendres a la tarda va ser estressant, perque pensava estar tranqui, però va haver de sortir a comprar un regal i ja anava tard, per montar el portabicis i marxar a sopar a una hora decent. Un cop va acabar de sopar, llavors va haver de carregar la bici de son germà, ja era la una i ella carregant allò que pesava com un mort!. Comptant que la nit anterior havia dormit quatre horetes justes i que el divendres va dormir sis, quan el despertador va sonar el dissabte, tenia son, però havia quedat i li feia il.lusió la sortida. Es va llevar, es va arreglar, va carregar la seva bici al cotxe, que li calia baixar-la per l'escala, perque l'ascensor és tan petit que no cap i per no desmontar la roda, la baixa a peu. Quan comença a fer alguna cosa, ja ha fet una bona suada, de vegades pensa que només amb la preparació ja en té més que suficient.En principi, havien planejat que també hi anés una altra amiga, però van dir que no, que feia massa calor i no estaven en forma, ella li havia dit que tranqui, que ningú no estava en forma i que farien alguna cosa facileta. L'amic, vivia en un poble proper a Manresa i va dir que havia un recorregut fàcil, sense pujades fortes, que resseguia la sèquia.
Va pujar fins al poble d'aquests amics i amb el petitó i tot van agafar les bicis, que ja ho diuen, "son para el verano" i es van posar a pedalar.
El camí era molt agradable, efectivament sense pujades, és clar, eren al Plà del Bages, com diu el seu nom és un plà i moltes pujades no hi poden haver. Passaven just al costat de la sèquia i amb tot de camps al voltant, alguns tot just els havien acabat de posar fems i feia una oloreta d'aquelles que alimenta. Si una cosa va trobar a faltar, van ser ombres, algun arbre perdut i aïllat va ser la única ombra que van trobar. El petitó, anava tan de gust sentat a la seva cadireta darrera el seu pare, que fins i tot es va a dormir. Van arribar al poble del que és el nou entrenador del Barça, deurien ser quarts d'una, la una, i per ella, que és de ciutat va trobar que hi havia poca gent al carrer, d'altra banda, lògic, amb el que queia, els bojos eren ells, per allà en bicicleta. Van buscar un bar, per prendre alguna cosa, i que bé que s'hi estava, amb la cerveseta ben freda, a l'ombra. S'estava tan bé, que de cop es van adonar que es feia i havien de tornar, perque a més el nen havia de dinar.
Van tornar pel mateix camí que havien anat, no se el perque, però les tornades sempre es fan més curtes. Quan ja els faltava molt poc per arribar al parc on havien deixat els cotxes, en ella se li va sortir el pedal de la bici, es va descargolar, aquella bici del seu germà era talment un trasto, van intentar collar el pedal, però no va poder ser i com que quedava molt poc ho van fer a peu. Al parc, van veure aigua fresqueta de la font i feia un airet molt bó, eren ja quarts de tres. Un cop el petitó va haver dinat i ells tres descansat es van despedir, dient-se que la tornarien a fer per la tardor sense tanta calor i amb l'altra amiga que no havien anat. Se suposava que ella havia quedat a la tarda, pels seus horaris massa aviat, perque havia d'arribar a casa, descarregar el cotxe, dinar i dutxar-se, no arribava a temps. "Sempre vaig com el cul d'en Jaumet" va pensar. Mentre baixava per l'autopista, va trucar per telèfon, per avisar, i per sort seva ho van posposar per un altre dia. Millor va pensar.
Després de dinar, va anar a fer els viatges per pujar les bicis a casa, no es poden pujar totes en un sol viatge i el senyor que vigila el garatge li va fer dentetes de la seva bici, que no pesa gens, això si, amb el que val aquella bici, ella en te per anar de vacances tres estius, com es pot gastar tants diners en una bici? només les llantes valen nou-cents euros. Ella al.lucinava i no s'havia pres res!Quan ja va haver pujat tot alehores es va dutxar i posar roba neta, ja estava llesta per poder sortir un altre cop!
