dilluns, 4 de febrer de 2008

I per què a mi?

S'acostava a la porta de l'edifici i anava pensant que tornaria a veure a tots els companys de feina. Era el primer de septembre, així que quan va arribar, es va retrobar amb tothom. Tothom explicava el de sempre i també feien els comentaris que es repetien any rera any. "Doncs si, ara ja està", "I que curtes que s'han fet". I com que ella era la única desaparellada del departament, les seves vacances per un país alpí centre-europeu amb gent desconeguda i de caminar per la muntanya, combinat amb la inqüestionable estada a Cadaqués i a una vall pirinenca (que cal fer país) feia que fossin les vacances més exòtiques i emocionants.
Sempre hi ha algú pel qui se li fan llargues les vacances, tants dies amb la familia cansa i s'acaben els temes de conversa, per començar a discutir si el nen, ha o no, de menjar un gelat o una bossa de patates fregides, perque no dinarà!. Per no parlar de les discussions sobre la panxa que està criant el mascle de la parella de tan beure cervesa al xiringuito de la platja i no fotre ni brot. A la qual no mancarà la rèplica del mascle sobre que a la seva famella se li està posant un cul com una plaça de toros d'estar tot el dia apalancada a la gandula prenent el sol, i que no sap si és la seva dona o un llangardaix!.
D'aquesta manera, lenta i avorrida s'escolava el matí, tot escoltant les meravelles sobre la progènie de tots, "I mira que maco que està" diu un i l'altre que ni se l'escolta li respon "La meva, és que està guapíssima", a la qual cosa ella es queda amb les ganes de que algun membre del sexe masculí li contesti alguna grolleria de l'estil: " Doncs, no has pensat en posar-li un cinturó de castedat?, perque amb la pinta que gasta!". Però ningú no deia res.
Cap a les dotze i per estirar una mica les cames, amb una altra companya, va anar a la màquina del cafè i al més pur estil del "Camera Café" es van trobar amb la secretària d'un altre departament. La recent esmentada secretària els va fer la pregunta del dia. "on heu anat de vacances?" Única i exclusivament perque no les escoltava, elles tan ben educades a les monges li contestessin: "I tu?". Però, perque van haver de fer aquella pregunta de cortesia?. La secretària els va començar a explicar que no havia anat enlloc i que les vacances les havia gastat en posar-se uns implants de silicona als pits. Ella que ni s'havia adonat que la tia aquella era plana com una post de planxar! Ni que ara tenia una mica més de pit! però la cosa no va quedar aquí, perque la secretària se les va endur a un recó i allà els va ensenyar en que s'havia gastat la paga doble. La cara de sorpresa va ser monumental, no era el primer cop que veia que veia uns pits que no fossin els seus!, que si eren de debó amb "canalillo" inclós. I els comentaris de l'encara convalescent van ser inigualables: " A que estan bé?", " A que són de bn gust?", "Veus, i la cicatriu just aquí a sota del mugró i que ni es veu". Quina angúnia!. La resposta va ser que si a tot, i qui havia d'amargar-li a la pobra la seva il.lusió?. I just quan entraven a l'ascensor els va dir: " Ah! I no ho digueu a ningú, si us plau". Evidentment, ho van comentar, als més propers, qui s'en podria estar de no xerrar aquesta perla!. però temps després, es van assabentar que la paga doble d'aquell agost l'havia anat ensenyant per tots els recons de l'empresa. I com no! No ensenya la resta de gent les fotos? Doncs perque no?

3 comentaris:

Mireia ha dit...

jajjaja. Molt ben escrit, però algun dia , algú et linxarà!!!

Mireia ha dit...

Tens aprovació de comentaris... apa quina poca confiacnça en el gèner humà!!!!!

Joana ha dit...

Per que m'ha de linxar ningú? Que faig?. I pel que fa als comentaris, no sé pas que he tocat o que és el que he de tocar