diumenge, 3 de febrer de 2008

L'Au Fènix

Sabia que era mirar-se el melic, però això no feia que es pugués lliurar d'aquella fastigosa sensació. Si ho expliqués en algú, només li dirien que allò eren tonteries, com quan un nen petit té un problema i els grans li treuen importancia i li diuen: "Va, això no té cap importancia, si tots els problemes fossin això!". O és que sempre li havien fet creure que els seus problemes no eren problemes?. No es pot enyorar allò que mai no s'ha tingut, per tant com que mai ningú no li havia regalat les seves oïdes amb paraules com :"Ets la nena més maca del món" o "Però que llesta que és aquesta nena" no es creia perfecte, era humana i com a tal susceptible de cometre errors.
Però d'un temps ençà, hi havia algú que s'esforçava amb tot el seu anhel en fer-la sentir com una merda, per tal de tapar les seves monumentals cagades. Aquest individu neuròtic, insegur, ignorant i amb complex de frustració havia aconseguit fer desaparèixer la persona alegre, riallera i contenta que fins feia pocs dies era la nostra amiga. Tothom es preguntarà com va tenir efecte aquesta transformació, doncs és molt fàcil. L'individu neuròtic i amb ínfules de gran coneixedor de la llengua, tria la seva presa, aquesta cal que sigui confiada perque així quan se n'adoni ja haurà rebut de valent i no haurà vist per on li venia el cop. Ja només faltava fer la feina de formigueta i anar minant la confiança de la nostra amiga. L'individu neuròtic mai no tindrà temps per a ella, però si pels altres, hi ha una excepció, quan calgui posar-la en evidència, que aleshores si que en té, encara que la culpa no sigui seva. Cal que doni ordres contradictòries a tots els que depenen d'ell, d'aquesta forma qualsevol altre farà el que és lògic, però que la nostra amiga no farà perque li han dit que no fins que no li manin. Ah! i amagar-li informació. I així de la nit al dia passa de ser organitzada, metòdica i amb tot controlat, a ser desorganitzada i el caos més gran que existeix a l'univers o és el que l'individu li fa creure.
L'individu neuròtic li farà creure que és una fracasada, que és el que és ell i la compararà amb d'altres que han esdevingut individus perfectes comparat amb la seva imperfecció repentina. Però, el que no sabia l'individu neuròtic era que la nostra amiga s'en va adonar a temps i per tant ara ja sabia amb que s'enfrontava. I ara aquell individu neuròtic, insegur, ignorant, amb complex de frustació, amb ínfules de gran coneixedor de la llengua i amb complex d'inferioritat no sabia que les coses havien canviat i que com l'au Fènix la nostra amiga reneix de les seves cendres, amb més forces encara.

1 comentari:

Mireia ha dit...

puc fer de neuròtic? Justifica els textos please ( JA SAPS QUE SÓC MOLT MANIÀTICA)