dissabte, 2 de febrer de 2008

Què hi ha algú?

Tornava a casa i ja era fosc. I com sempre o gairebé sempre, per guardar el cotxe al garagte calia que passés per davant de casa. Tot i saber que no hi havia ningú, sempre mirava la finestra de casa, és un d'aquells costums, si voleu, estúpids que acostuma a tenir tothom. Però aquella tarda de diumenge, va veure llum al balcó, allò no era normal. Estava segura que havia apagat tots els llums quan havia sortit de casa al matí, mentalment va repassar tot el que havia fet abans de sortir de casa i tenia la certesa de no haver deixat cap llum obert. Per aquest motiu, d'entrada va pensar que algun dels seus germans hi hagués anat, però l'haurien trucat i li haurien dit que hi anaven, igualment el seu nebot, si volia alguna cosa primer l'hauria trucat i en tot cas li hagués demanat que li portés. Així doncs, estava convençuda que havia tancat tots els llums, quin dispendi d'energia tot el dia enceses! Però pensar que s'havia oblidat d'apagar-les era el més fàcil i millor, doncs d'altra banda els fantasmes li passaven pel cap, i si quan obria la porta...... Quan ja va haver deixat el cotxe va pensar fins i tot en trucar els mossos, però ho va descartar, se li riurien, li dirien:"Senyora, vosté s'ha oblidat d'apagar els llums". Com que no les tenia totes, mentre esperava que canviés el semàfor va trucar per telèfon a casa, evidentment, ningú no li va contestar, quin delinqüent que es consideri un bon professional contestaria el telèfon quan està cometent un delicte? No obstant això, quan va arribar a la porta de l'escala va fer el mateix amb el timbre de l'intèrfon, per segona vegada no va obtenir resposta. Ara ja pujava en l'ascensor, l'ascensor va arribar al seu replà i en veure la porta de casa, va escoltar, no se sentia res, va tornar a trucar, en aquesta ocasió la porta de casa, el silenci més absolut és el que va obtenir per resposta. Va posar la clau al pany i la va fer girar, no estava forçada. Va acabar d'obrir la porta i va trobar els llums del menjador oberts, i com si entrés en una botiga va preguntar: "Que hi ha algú?"