dilluns, 7 d’abril de 2008

De manual

Feia molts dies, que bé per una cosa o altra, no anava al gimnàs. Però com que ja n'estava tipa de patrocinar-lo i que no hi posessin la seva foto com a mecenes a l'entrada. Va dedicir que s'obligaria a anar-hi i a més la seva esquena li agraïria. D'un temps ençà no podia fer res sense ressentir-se i va prendre la decissió impulsiva com gairebé sempre.

Va arribar a casa, va fer la bossa i va marxar. Abans d'anar a la classe de pilates, una nova modalitat de moda gimnassera, volia fer bicicleta i si podia, la rutina que feia segles, un monitor del gimnàs li havia preparat. Els monitors de gimnàs són aquelles persones, en general molt joves, que tot el dia van en malles, samarreta i bambes, que els queda molt bé tot sigui dit de pas i que no els penja ni una molla, però a mi a la seva edat tampoc no em penjava res i no feia tant aeròbic, ni spining ni fitness, ni conyes marineres d'aquestes.

El pilates, per a qui no ho sàpiga, és fer la gimnasia de tota la vida, però molt més a poc a poc i segons diuen reduint l'impacte, però que ben fet té el mateix efecte que el condicionament físic o qualsevol parida d'aquestes.

Va arribar al gimnàs, es va canviar al vestidor femení, sempre havia pensat que un vestidor comú seria més divertit, o al menys ni que fos la sauna, però no, tot continuava igual que sempre. És tot un ritual canviar-se al vestidor, escollir l'armariet i la situació respecte de les dutxes i com no... la fauna que hi volta. Hi ha l'exhibicionista, que es passeja pel vestidor lluïnt cos i modelet i que les seves converses giren sempre al voltant d'això. La "maruja", que parla omplint-se la boca de les meravelles de casa seva i de com de fantàstics i meravellosos són la seva progènie. La que es passeja com l'exhibicionista, però no té ni el cos ni els modelets li queden igual. La "hortera" perque a més d'anar vestida amb imitacions de les marques, va pintada i acaba la classe amb els ulls empastifats del rimel i xurrets del maquillatge pel coll. La que porta encara el xandall de quan anava a l'escola i les bambes també ( abans si que es feien les coses de qualitat i que duraven tota la vida).

Un cop preparada amb la indumentària correcta, va entrar a la sala. La clientela d'aquella hora no era desmesurada com una hora més tard i tampoc era la dels top ten, així que era força heterogènia. Com que fins i tot per fer gimnàs calen estris, ara els feien portar una tovallola per qüestions higièniques, allò ja estava bé, no calia tampoc anar eixugant la suor de tots els altres usuaris i un cop dins havien d'anar a buscar el matalasset d'escuma.

De cop va arribar, si era ell, EL MONITOR, un noiet que anava contornejant tot el seu cos com si fos la Marilyn Monroe! Ho tenia tot al seu lloc, amb un culet arromangat "moníiiiiiiisim". Com sempre en tots aquests llocs van posar la música, perque... que seria un gimnàs sense música i a més molt forta. Amb aquella música tan forta, costava sentir que deia. Però va notar una veu i alguna cosa que no lligava amb l'estereotip del monitor de gimnàs. Quina sorpresa, no pensava que existissin de veritat les "locas", semblava tret d'una comèdia, d'aquestes que tothom a vist a les pel.lícules i que sembla que tinguin els canells dislocats. Però, això no va ser tot, quina va ser la seva sorpresa quan a més per animar a la clientela els va dir: "Venga churris". I en acabar la classe va recomenar, on la més jove era ella, ja amb 42 anyets, que entressin a internet, a interque? es va sentir gairebé que deien, "si en el youtube, y es que flipareis churris"

4 comentaris:

Mireia ha dit...

has anat al gimnàs?! jo prometo que hi aniré la setmana vinent

Striper ha dit...

Ah records de la meva etapa al gimnas.

Joana ha dit...

Mireia:
Si he anat al gimnàs i només ha estat l'inici, prometo no esgarriar-me i continua així pels segles dels segles

Striper:
Anar al gimnàs no cal que es quedi en records

Jordi Casanovas ha dit...

això dels canells dislocats m'ha fet riure, ha estat molt descriptiu... ja l'he vist allà posat.