dimecres, 30 d’abril de 2008

De petita, com tots els que ja tenen una edat. A l'escola pel dia del pare, que llavors a Catalunya era festa, i pel dia de la mare també, però sempre ha caigut en diumenge, que curiós, sempre és diumenge!, com el diumenge de rams, el dijous sant, el dijous gras o el dilluns de pasqua. Va, no em deixeu marxar "por los cerros de Úbeda"!. Doncs, el que deia, a l'escola ens feien fer un regal pels nostres progenitors. El dia del pare, acostumàvem a fer un cendrer de fang, un estri per guadar l'encenedor, un got pintat per fer bonic al despatx del papa i coses per l'estil, llavors fumar no era delicte. Pel dia de la mare, el regal, de vegades podia no estar acabat i la seva elaboració començava tot just passat Sant Pepe, es tractava de "la labor". No recordo si era cada dia, però si molt sovint, per poder tenir-la presentable per la data. L'objecte podia ser molt variat, però sempre igual, un tapete de sac amb dibuixos en punt de creu per la taula, un coixí com fos, però amb punt de creu, un tu i jo com el de les fotos.

Em va quedar prou bé, oi? Per arribar a fer això i no us penseu, deuria tenir com a molt onze o dotze anys. Podeu observar com va quedar inacabat, el centre de les flors és buit i no havia de ser així. Però, perque no l'acabava us preguntareu?, doncs perque per poder tenir a quaranta nenes callades durant dues hores, es llegia un llibre en veu alta, i erem molt poquetes les que erem capaces de llegir amb la capacitat de que la resta entengués el que es llegia i que "la labor" quedés més o menys presentable per la data.


He donat moltes dades, ho dic ja, si, anava a un cole de monges, i que?, tots tenim un passat. Aquesta és la única aptitud més artística en la que he destacat. Dibuixar? ni parlar-ne. Fer una redacció una mica presentable? Això era i és ciència ficció. En la única cosa que si que era la millor i ho dic molt orgullosa era en la gimnàsia, ara anomenada educació física, ningú no em passava la ma per la cara si es tractava de saltar el potro o el plinton i tampoc si calia fer la vertical pont amb remontado o l'espagat, d'això encara queda alguna cosa.




Però, si avui feia aquest post, era perque diumenge és el dia de la mare, i jo encara no li he comprat el regal a la meva, ara ja no li faig a ma, el compro. A les escoles, avui han sortit els nens amb el regal per la mama embolicat amb paper de ceba de colors?









5 comentaris:

Striper ha dit...

Doncs si et va quedar pero que molt be.

Luz de Gas ha dit...

a mi madre le encantan estas cosas

Joana ha dit...

Striper:
Ara seria incapaç de fer-ho, no tinc temps.

Luz de Gas:
Lo hacía porque no tenia más remedio y este lo conservo porque no quedó mal.

Mireia ha dit...

ja l'he trobat!!osa títol que et tic en RSS i si no no em surt

skorbuto ha dit...

Suposo que soc un bitxo rar, però mai no m'han dit res aquests "dies", el meu fill gran (en te 19) passa bastant, crec que li he ensenyat jo, i la petita (en te 3), no em fa aflta que em portin el regal el dia del pare, si voleu saber el que és un babau sols m'heu de mirar quan em fa una abraçada.

Respecte al pare i la mare, crec que tampoc no els hi fa massa el pes, de fet la meva companya s'esverava en veure que ni tan sols esmentaven aquests dies. Ara ja s'ha acostumat.