dijous, 1 de maig de 2008

LA REUNIÓ

Feia cosa d'un mes havien tingut la reunió anual de veïns, gran cosa, LA REUNIÓ, per que cal ser escrit amb majúscules, on la gent baixa al vestíbul de l'entrada en sabatilles i gairebé amb els rulos al cap uns i amb vestit jaqueta com si anessin de casori els altres. El que no havia entès mai, era perque uns senyors que se suposa gestionen aquella comunitat, quan envien la carta de convocatòria de la reunió, posen dues hores, a les 19:30 en primera convocatòria i a les 20:00 en segona convocatòria, si ningú no va a la primera!, sempre havia pensat que era absurd posar-ho, si per acabar-ho d'arrodonir la senyora encarregada de la seva escala arribava encara més tard. Estava desesperada, ella que havia anat tot el dia de cul i amb la feinada que encara tenia a casa i ara aquella tia que feia tard. La reunió va començar procedint a donar lectura del pressupost de l'exercici anterior, perque no li poden dir de l'any passat i així entendreu tots? no, cal fer-ho complicat. Per aprovar allò que ja s'ha gastat s'hi van estar ni més ni menys que una hora de rellotge, però si ja està gastat! que cal discutir tant?. Estava desesperada, i els veïns demanant explicacions. El prepotent del quart, que cada cap de setmana marxa a "La Torrrrrra", però que no sap que tothom sap que és dels sogres, preguntant per aquella partida destinada a l'antena i que ell continuava sense veure bé la tele. Ella que la veia perfectament i pagava una pasta per la de cable. L'enterat del tercer, que quan s'havia fet el tancament de l'any. I com no, no podia faltar "la gallega", que sense solta ni volta feia els seus comentaris de l'estil: "Perdonen a esta gallega tonta, que no entiende", de tonta no té ni un pel i si es tracta de calés encara menys. Va arribar el moment en que calia aprovar el pressupost per l'excercici següent, una altra hora més, ja eren les deu del vespre i prenent una decissió, que un cop acabada la reunió ja no s'acomplirà. En aquest punt, ja no podia més!, els seus conveïns semblava que no tinguessin altra cosa a fotre que estar-se allà discutint i barrejant temes, perque si una cosa tenen aquestes reunions és que no es va en ordre i a la senyora de l'administració se li escapa de les mans la situació. Per sort, ara no hi havia barralles, perque ella vivia allà d'ençà que havia nascut i per tant coneixia la història des d'els inicis de la comunitat. Recordava, com els seus pares explicaven les reunions i que havia alguns veïns que s'insultaven i es deien el nom del porc. Ara eren una mica més civilitzats, però tampoc havia millorat gaire la situació, no s'insultaven, però el resultat continuava sent elmateix, no arribaven mai enlloc.
A tot això, la senyora de l'administració, anava renyant als assistents, recriminant-los que: "Si ustedes se hubiesen leido el acta de la reunión anterior o la convocatoria" Quins sants collons pensava ella, no els paguem perque ens gestionin tot això? Doncs que s'ho currin!
Després d'aprovar el pressupost de l'any següent, tocava aprovar la nova junta i això va ser el més ràpid, després tocava l'últim punt de l'ordre del dia, en el que posa: "Afers diversos i precs i preguntes", en aquest apartat és on de fet, calia discutir tot el que és més important i on toca aprovar pressupostos i per tant toquen la butxaca al personal. Perquè li diuen afers diversos si ja saben de que s'ha de parlar? Cony, doncs diguem les coses pel seu nom! I com ningú no es queixava es preguntava ella? En aquell punt uns deien que no veien la tele, total que es va aprovar un pressupost per canviar l'antena. Ella estava esparverada, la tele era sagrada i en canvi l'instal.lació elèctrica podia esperar. Volien arreglar l'escala i semblava que tots eren mil.lionaris, però pel llum, de cop tots tenien hipoteques que pagar! La senyora de l'administració, en aquest punt tenia molt interès en que primer aprovessin l'antena, però, escolti senyora que els diners són meus! pensava ella i jo vull saber que més hi ha, amb quina alegria.
A les onze de la nit es va donar per tancada la reunió i ella va pujar cap a casa, que encara havia de fer el sopar i molta feina per l'endemà.
Però, encara li quedava una segona part que va tenir el seu inici quan va arribar l'acta de la reunió, però això serà un altre dia, que l'episodi no havia acabat encara.

6 comentaris:

Mireia ha dit...

joana, no et queixis que nosaltres som de "l'equip directiu" de l'escala (no de la teva, gràciesadeu) i sempre som els tontos de que fem la feina, i perdem calés ( la tinta, els folis, el telèfon...) i segur qu encara som criticats

Joana ha dit...

Però aquí es paga un administrador! Ja t'explicaré, que porta i portarà cua

Striper ha dit...

Reunions de veins embolics segurs.

martha ha dit...

ja sé sap aixòde les reunions: més que arreglar res.. s'espatlla alguna cosA. jeje

ben escrit:)

un petó.

Luz de Gas ha dit...

Pues el próximo martes a las 16:30 tengo la primera, pero se ha ensombrecido porque la empresa de la vivienda al saber que me acabo de casar paralizan mi subvención hasta que llevemos otra pila de papeles, despues de esperar dos años ya lo teniamos cerca y ahora a volver a esperar a lo mejor ya a la nada, a ver si lo cuento mejor en una entrada, el lunes habloo con la señora encargada de ello, estoy que no vivo.

Joana ha dit...

Striper:
Embolics i mals rollos amb els veïns.
Martha:
Són tan llargues que ja ni recordes
Luz de gas:
Mira que casarte tú también, justo ahora, que ocurrencias