Poti-Poti de coses

Se m'acumula la feina i ahir no vaig poder fer tot el que volia.

Primer que res, donar la meva opinió sobre "La Lladre de llibres", ja l'he acabat, no és que no m'hagi agradat, sinò que llegeixo només una estoneta cada dia i els llibres em duren molt. No desvetllo res, si dic, que el fet que la narradora de la història sigui la mort, d'entrada em va frapar, però després m'ha agradat. La fa més propera, un fet que tots tenim sempre molt proper i que segur no ens en lliurarem. Per ser un llibre en que l'acció transcorre en la segona guerra mundial, un tema que no m'agrada igual que els de la guerra civil, ja explicaré en un altre post el perquè, diré que no m'ha afectat. No és res més que una part de la història d'una nena quan va a viure en un altre lloc. Explicat així sembla una redacció de l'escola.

Segona cosa, el diumenge al vespre tots els canals de televisió van donar la notícia desgraciada, d'un incendi a un poble proper de Sevilla, en que varen morir sis persones. El més impactant per mi, que ja sabeu que sóc molt rara, no va ser la notícia en si, sinò el fet de com van ser agredits els bombers per part dels veïns, el diumenge a la nit ho vaig veure al Telenotícies i a no sé quantes notícies més. Aquí hagués quedat la cosa, si no hagués estat que ahir dilluns al matí, en tots aquests programes que fan a la tele matinal, només es parlava d'això. De com estaven d'indignats tots els veïns, i en les imatges es veia. A mi em perdonarà tothom, però això no és indignació, això és ser uns salvatges, agredir d'aquesta forma als bombers no tornarà a la vida a la gent morta. També era impactant veure com la guàrdia civil, no feia res davant de tota aquella gent que un amb el cap va arribar a trencar el vidre del camió de bombers. Pensant-ho bé ja van actuar amb prudència, tal i com estaven si s'hi fiquen podia haver acabat com una batalla campal. Segons els veïns, els bombers havien trigat massa estona en arribar, potser si, no ho sé. Però, defensaré als pobres bombers. Jo imagino, que quan estan de guàrdia no estan preparats amb el casc, les botes i aquelles jaquetes tan gruixudes que porten i que en quan els arriba la trucada han de seguir un protocol, i que fet i fet uns deu minuts han de trigar en sortir. El temps és molt relatiu, i quan estem esperant als bombers i veient que està passant una desgràcia i no podem fer res, cinc minuts ens poden semblar una eternitat. Les meves experiències amb els bombers sempre han estat positives i només els puc felicitar per la seva feina. La última va ser al septembre, quan baixant del Puigmal amb uns amics em vaig perdre tota sola per culpa de la boira, va sortir l'helicòpter i tot i com que era ja a la tarda i es començava a fer fosc ja havien avisat als bombers de França, a Núria i per si de cas no em trobaven els que estaven de guàrdia abans no es fes fosc, ja estaven en alerta la resta. Així doncs, jo només puc tenir que elogis per aquesta gent que del risc, en fa la seva feina i ens treu d'esculls que nosaltres som incapaços de sortir-ne tots solets.

La tercera cosa, i aquesta és lúdica, és que l' striper de Striptease d'Histories m'ha donat un premi i jo l'he de repartir, però ara com ara tinc uns problemes tècnics i ho faré després