dijous, 15 de maig de 2008

Plou o faig una altra cosa?

Quan dissabte al matí vaig fer aquesta foto, pensava en que diumenge al matí faria una entrada amb el títol "Plou", on explicaria com m'agrada que plogui i que m'hagués agradat poder estar en un altre lloc i poder mullar-me. Hores abans, el divendres a la nit, a quarts de dotze, com sempre tard. Un amic m'havia trucat per convidar-me a passar els tres dies fora, com sempre a corre-cuita. "Vols pujar a Ivars? Jo pujo ara". No podia, havia de fer de cangur, ja tenia el nen a casa i el tindria tot el dissabte i a més havia quedat per sopar el dissabte amb uns amics i no m'en podia desdir, ni tampoc volia desdir-m'en. Li vaig dir que si de cas l'endemà li diria alguna cosa i que ja pujaria el diumenge al matí. No les tenia totes, plovia molt i la previsió era que continués així, això deia la tele. Em vaig passar tot el dissabte barrinant que fer i al final vaig decidir que el trucaria per saber quin temps feia i llavors ja faria. Tenia ganes de sortir, no havia sortit enlloc des que s'havia acabat la temporada d'esquí i començava a estar una miqueta histèrica de no sortir a la muntanya a cansar-me. Entre la feina i tot plegat necessitava desconnectar de tot i no pensar en res. Quan vaig sortir de casa per anar a sopar, diluviava, era el moment del dia en que més plovia. Un cop vaig tenir el cotxe aparcat, a un aparcament, si, vaig a tot arreu amb el cotxe, com diu el meu "jefe" fins i tot vaig en cotxe a fer pipí! Doncs això, mentre caminava cap el restaurant el vaig trucar per saber com estava el tema, però em va saltar la bústia i li vaig deixar un missatge. Vaig arribar al restaurant i a la porta ens vam trobar, salutacions, petons (sense llengua), abraçades (sense tocar massa), tot d'amics. Com aquell qui diu, ja ni pensava en l'endemà, estàvem rient i amb un xivarri que déu ni dó quan va sonar el telèfon. No havia marxat, i així, com sempre faig les coses en aquell moment vaig decidir que l'endemà marxava, perquè no?. Va ser una conversa, com sempre que a més hi ha gent al voltant, molt críptica. No hi ha res per amagar, però sóc molt gelosa del que dic i no m'agrada parlar per telèfon davant d'altres, així a més encara queda més intrigant, no ho faig a propòsit. Al moment de penjar, ja els tenia a tots inquirint, que qui era?, que on anava?. Després de fer un semi-tercer grau al D, per saber com li anaven les coses i dir-li a l'O que com era capaç, amb el que estava caient, de deixar el cotxe a cal collons, tot per no pagar el pàrquing. La conversa de la nit es podria resumir en "Sexe per sexe? o no?" Podeu comptar, ara amb la moda dels homes sensibles fins i tot l'O, que no, que ell mai. La Y no les tenia totes pel que fa a la resposta de l'O. En aquest punt les dones de la taula erem potser més obertes, "en un pim-pam potser no hi ha gaire més!". Clar, per arribar en aquest punt, tot i que les nostres converses són sempre molt profundes i sentides, tret de la M que no veu res absolutament, la cervesa, el vinet i per acabar els "xupitos de orujo" val a dir que també donen la seva empenteta. En D deia que jo era la que millor vivia i que sense fer massa soroll millor s'ho passava, aqui hi ha opinions per a tot. La M pel que sembla no es va enterar de la missa la meitat, crec que la Y si, per quan ens vam acomiadar. El tema de la nit, "Sexe per sexe" dona per una entrada sola i aquesta queda pendent.
Si recordeu, jo havia quedat per marxar l'endemà i vaig plegar d'hora, no havia de matinar però tampoc es tractava d'anar a dormir a les tantes. Així, es van quedar tots expectants de que anava a fer jo aquells dos dies. Perquè les habitacions amb possibilitats i les meves escapades tenen la seva intriga.
Quan em vaig llevar diumenge al matí, feia bó i no plovia. Tenia el cap com feia temps, buffff. Tenia ressaca i per sort no havia trobat cap control tornant a casa.
Tot ho feia a càmara lenta, així que quan vaig baixar al caixer, el vaig trucar: "Vaig tard, quedem més tard, vale?". Sortiriem més tard. Quan ens vam trobar, que ja eren quarts d'una, canvi de plans. "Et ve de gust pujar a Andorra?" "Si, perque no". A mi tant em feia el lloc, jo volia sortir!. TO BE CONTINUED...., en anglès que els meus diners i el meu temps em va costar saber quatre coses.

15 comentaris:

Mireia ha dit...

J, que jo que dec ser la M no em vaig enterar de la missa la meitat i ni em vaig adonar de la conversa per telefon i per cert la Y no apareix enlloc ( i que quedi clar que no és al Y del post anterior) . Apa, he quedat prou críptica

Joana ha dit...

Si Mireia tu ets la M i jo la J, ara faig un annexe, no millor ho afegeixo en aquest. Quer ningú no s'enfadi. Vale?

Luz de Gas ha dit...

Me has dejado intrigado con lo de Andorra. ¿Que pasó allí? Es un sitio que despierta mucho mi curiosidad.

Te seguiremos

Joana ha dit...

M ja està modificat, ja no em podràs dir que no surt tothom. I que quedi clar que la Y d'aquesta entrada no és la mateixa que la Y de "Anem a Irlanda?....

Luz de Gas ha dit...

Por cierto me encanta leerte en castellano, porque el traductor me pone algunas cosas algunas veces que digo: esto no es posible.
Jjejej.
Un beso

Joana ha dit...

Luz de Gas:

¿Despierta tu curiosidad Andorra?
No tiene ningún secreto, es el País de los Pirineos, todavía hay nieve y hasta aquí puedo leer

Joana ha dit...

Si necesitas nunca una aclaración, no hay ningún problema

mq ha dit...

bona foto
i bona historia
salut!!

Striper ha dit...

Un triller apasionant amb x`pitos de orujo inclosos.

Martha! ha dit...

m'encanta la pluja.. inconscientment miro per la finstra i m'hi estic una BONA estona...
qui no ha volgut sortir i empapar-se de pluja?
un petó.

Dani ha dit...

Sòc la D o el D.Joana, quina foto més maca, crec que per si sola inspira per fabular una història.La meva història parlaria del món interior i del món exterior i de les relacions que s'estableixen entre ells.
No se molt bé perqué, i no crec que sigui sols per l'alcohol, pero no recordo molts detalls del sopar.No crec recordar la teva trucada (món interior, món exerior, percepció...) no se que es el sexe pel sexe, m'es molt dificil separar totalment el físic del psíquic (ultimament sento parlar massa de sistèmica).
Seguim parlant-ne

El tacte de les paraules ha dit...

La pluja...hi ha vegades en què m'agradaria passejar-m'hi hores i hores, però sempre l'acab mirant de darrere els vidres...

El callejón de los negros ha dit...

¿Andorra?, no se si te lo he dicho... viví allí cinco años... por eso no me cuesta mucho entenderte je je je , y que llevo sangre valenciana por mis venas, xiqueta....

Bueno, que ni llueve ni deja llover. Y gracias por la recomendación de L´auca que dejaste en mi Callejón.

Saludos
Antonio

Joana ha dit...

mq:
M'agrada fer fotos, i vaig fent proves mil.

striper:
ai! els xupitos de orujo, feia molt temps!

martha:
veure ploure és quasi hipnòtic.

Dani:
Ets el D, no hi ha cap la D. Veus com el mateix vist per diferents ulls pot ser molt diferent? Ara fes tu una entrada per explicar el mateix sopar, món interior, exterior i relacions. I no recordes la trucada?, doncs em vas enviar un correu preguntant-me com havia anat el diumenge.

El tacte de les paraules:
Benvinguda. A mi m'encanta acabar xopa, mirar com plou també.

el callejón de los negros:
Así que medio xé y habiendo vivido cinco años en Andorra. Depende de cuanto tiempo haga que estuviste la última vez y de donde ni lo reconocerías, yo sólo hacía unos meses y cada vez que voy está cambiado.

El callejón de los negros ha dit...

Estuve viviendo del 84 al 8, y luego en el 89 volví a pasar unos días.

Desde hace casi veinte años que no lo veo. Me han contado y se que nada tiene que ver con la Andorra que viví. Estuve un año en Escaldes y cuatro en la capital. Y estudiando en Aixovall, en el instituto.

Aquello me abrumaría ahora, pero quiero volver con mi mujer, mis hijos, etc. para enseñarle donde estuve. Si es que queda algo...

Saludos
Antonio