Plou o faig una altra cosa?

Quan dissabte al matí vaig fer aquesta foto, pensava en que diumenge al matí faria una entrada amb el títol "Plou", on explicaria com m'agrada que plogui i que m'hagués agradat poder estar en un altre lloc i poder mullar-me. Hores abans, el divendres a la nit, a quarts de dotze, com sempre tard. Un amic m'havia trucat per convidar-me a passar els tres dies fora, com sempre a corre-cuita. "Vols pujar a Ivars? Jo pujo ara". No podia, havia de fer de cangur, ja tenia el nen a casa i el tindria tot el dissabte i a més havia quedat per sopar el dissabte amb uns amics i no m'en podia desdir, ni tampoc volia desdir-m'en. Li vaig dir que si de cas l'endemà li diria alguna cosa i que ja pujaria el diumenge al matí. No les tenia totes, plovia molt i la previsió era que continués així, això deia la tele. Em vaig passar tot el dissabte barrinant que fer i al final vaig decidir que el trucaria per saber quin temps feia i llavors ja faria. Tenia ganes de sortir, no havia sortit enlloc des que s'havia acabat la temporada d'esquí i començava a estar una miqueta histèrica de no sortir a la muntanya a cansar-me. Entre la feina i tot plegat necessitava desconnectar de tot i no pensar en res. Quan vaig sortir de casa per anar a sopar, diluviava, era el moment del dia en que més plovia. Un cop vaig tenir el cotxe aparcat, a un aparcament, si, vaig a tot arreu amb el cotxe, com diu el meu "jefe" fins i tot vaig en cotxe a fer pipí! Doncs això, mentre caminava cap el restaurant el vaig trucar per saber com estava el tema, però em va saltar la bústia i li vaig deixar un missatge. Vaig arribar al restaurant i a la porta ens vam trobar, salutacions, petons (sense llengua), abraçades (sense tocar massa), tot d'amics. Com aquell qui diu, ja ni pensava en l'endemà, estàvem rient i amb un xivarri que déu ni dó quan va sonar el telèfon. No havia marxat, i així, com sempre faig les coses en aquell moment vaig decidir que l'endemà marxava, perquè no?. Va ser una conversa, com sempre que a més hi ha gent al voltant, molt críptica. No hi ha res per amagar, però sóc molt gelosa del que dic i no m'agrada parlar per telèfon davant d'altres, així a més encara queda més intrigant, no ho faig a propòsit. Al moment de penjar, ja els tenia a tots inquirint, que qui era?, que on anava?. Després de fer un semi-tercer grau al D, per saber com li anaven les coses i dir-li a l'O que com era capaç, amb el que estava caient, de deixar el cotxe a cal collons, tot per no pagar el pàrquing. La conversa de la nit es podria resumir en "Sexe per sexe? o no?" Podeu comptar, ara amb la moda dels homes sensibles fins i tot l'O, que no, que ell mai. La Y no les tenia totes pel que fa a la resposta de l'O. En aquest punt les dones de la taula erem potser més obertes, "en un pim-pam potser no hi ha gaire més!". Clar, per arribar en aquest punt, tot i que les nostres converses són sempre molt profundes i sentides, tret de la M que no veu res absolutament, la cervesa, el vinet i per acabar els "xupitos de orujo" val a dir que també donen la seva empenteta. En D deia que jo era la que millor vivia i que sense fer massa soroll millor s'ho passava, aqui hi ha opinions per a tot. La M pel que sembla no es va enterar de la missa la meitat, crec que la Y si, per quan ens vam acomiadar. El tema de la nit, "Sexe per sexe" dona per una entrada sola i aquesta queda pendent.

Si recordeu, jo havia quedat per marxar l'endemà i vaig plegar d'hora, no havia de matinar però tampoc es tractava d'anar a dormir a les tantes. Així, es van quedar tots expectants de que anava a fer jo aquells dos dies. Perquè les habitacions amb possibilitats i les meves escapades tenen la seva intriga.

Quan em vaig llevar diumenge al matí, feia bó i no plovia. Tenia el cap com feia temps, buffff. Tenia ressaca i per sort no havia trobat cap control tornant a casa.

Tot ho feia a càmara lenta, així que quan vaig baixar al caixer, el vaig trucar: "Vaig tard, quedem més tard, vale?". Sortiriem més tard. Quan ens vam trobar, que ja eren quarts d'una, canvi de plans. "Et ve de gust pujar a Andorra?" "Si, perque no". A mi tant em feia el lloc, jo volia sortir!. TO BE CONTINUED...., en anglès que els meus diners i el meu temps em va costar saber quatre coses.