diumenge, 22 de juny del 2008

Emprenyada

Si, estic molt, però que molt emprenyada. Volia fer una altra entrada, de les que són habituals en mi, sobretot tenint en compte que avui és diumenge, però ara no puc. Ahir no vaig obrir la bústia i ho he fet aquest migdia en tornar de la platja. I quina ha estat la meva sorpresa, quan he vist que havia l'esborrany de la sempre temuda i maleïda declaració de la renda. Ja sé que és tard, però si no hagués arribat, aquesta setmana hauria anat a l'estanc a comprar l'imprés i fer-la jo mateixa com sempre he fet a ma. Total que mentre pujava a l'ascensor, he anat obrint el sobre, i resulta que em diuen que he de pagar! No és que sigui una gran fortuna, però cony! 156 euros són 156 euros. És clar, jo no tinc res que em pugui desgravar! I aquí ve la meva queixa, tothom sap fer xanxullos i jo no en puc fer cap, perque tot el que tinc està més que declarat! Quatre "duros" que tinc a "La Caixa", quan em reten els interessos ja ni els veig amb la retenció que em fan, com que no tinc una hipoteca no puc desgravar, però com he de tenir una hipoteca jo tota sola? A la feina ja em descompten el màxim, així que passa? Cobro massa? Us asseguro que no. Resulta que en aquest país, on tots som iguals, em sembla que hi ha uns més iguals que altres. Si d'adolescent ho hagués sabut! M'hauria buscat un novio i m'hi hauria casat, tant fa que després ens separem! com que sóc una dona en principi les tindria totes de la meva part, ah! i hauria tingut fills! Jo d'economia, no en sé gens i és una cosa que em ve grossa. Doncs si, i això ho sé del cert, algú que estigui en la meva mateixa categoria professional, només pel fet de tenir dos fills, la retenció que li apliquen és la meitat de la meva, per tant, ja cada més està cobrant més que jo, aquests dos fills a més els pot desgravar en la declaració i per últim, que jo tingui coneixement, en espècies, és a dir, en ensenyament també ho rep. Pel mateix concepte, s'en beneficia tres cops. I segons com, potser en beques de llibres i de menjador també. És just? No conec cap solter o soltera com jo que no li toqui pagar i en canvi a molt pocs dels que estan casats els toca pagar. No estic dient, que no vulgui pagar impostos, crec són necessaris i s'han de pagar, però s'em regira l'estòmac quan veig aquestes situacions, jo pagaré 156 euros i a l'altre li tornarán 2000, 3000 o 4000 euros. Crec que no hauria d'haver aquestes diferencies i per començar, la retenció hauria de ser la mateixa i que els fills no han de desgravar, si tens fills és el teu problema, els has tingut perque has volgut. Amb la hipoteca? el mateix. Van tots dient que han pujat tant les hipoteques, no és el meu problema! A mi no hi ha res que em desgravi. L'any passat vaig gosar posar la meva mare, perque en les instruccions havia un apartat que deia que sense aportar cap documentació ho podia fer, i que va passar? Doncs aquell any van revisar totes les que al.legaven progenitors i al mes de gener vaig rebre una carta dient-me que la declaració paral.lela em surtia positiva, per la misèria que em tornaven! Em sortia que havia de pagar 37 euros, vaig anar a Hisenda i em van dir que calia portar un certificat o alguna cosa semblant de l'ajuntament de barri, total que vaig fer comptes i si sumava el temps que perdia i les zones blaves, em surtia millor pagar els 37 euros, vaig firmar el paper i els ho vaig enviar, quan em va arribar la carta de pagament, havia de pagar interessos, 2 euros. Així, quan avui he vist el que em sortia a pagar he decidit que ho pagaria, perque? quins interessos hauria de pagar al mes de gener? Perque, una cosa puc assegurar, si hi ha un col.lectiu que es gasti els diners i per tant fa moure l'economia és el dels solters. A sobre de no tenir algú que t'estimi, hisenda et castiga. Ja ho he dit que estic molt emprenyada.

17 comentaris:

Mireia ha dit...

Joana, quan t'enfades amb hisenda sempre ens toca el rebre els mateixos: als hipotecats, als que tenen fills...ei , no s'hi val.. tu no saps el que moc jo l'econommia mab les meves hipotèques!!;), no t'enfadis. Ens veiem demà!

Martí ha dit...

Una opció que podries fer servir es la d'apuntar-te a un sindicat, que a mes de defensar els drets dels treballadors que no poden deduir res, a mes resulta que les quotes als sindicats tambe dedueixen. Si no vas per la part sindical, també pots ser una bona noia i fer donacions a ONG's que també tenen deduccions. I finalment, com que no tens fills que posar amb beques i histories, pensa en tu mateixa i fes aportacions a plans de pensions perque el dia de demà tinguis un raconet, que mentrestant, també dedueix. Amb aquestes tres coses, et puc dir que la renta del 2008 et tornaran diners i a més haurás ajudat a presionar els jefes, seras mes solidaria i anirás fent un raconet. Que mes pots demanar!!

Juan Duque Oliva ha dit...

A mi me sale a pagar y más que a ti y a pagar, gano seguro que menos que tu, pago a hacienda un pastón, llego a fin de mes de milagro, no puedo salir un fin de semana de copas porque no puedo, no me compro ropa, voy de vacaciones una vez al año cinco días porque M ahorra todas las semanas 50 euros y tengo que pagar.

Horroroso pero tenemos que pagar

Besos

Striper ha dit...

Doncs entene la teva emprenyamenta aparcala aquesta nit que es sant joan.

Josep B. ha dit...

Sé que és dur, però els que tenim hipoteca acostumem a tenir-la del pis on vivim, que em demanaven de lloguer per un cau més que el que anava a pagar d'hipoteca per un pis nou, t'ho juro.

Que els fills estan subvencionats? A d'altres països d'Europa ho estan molt més, a mi aquest any se m'anaven vuit-cents euros entre l'escola bressol de la petita i la F.P. del gran, ja no et parlo de vestir-los i alimentar-los. Què és el meu problema? en part sí i ja l'assumeixo, però si no en tenim fills no en tindrem jubilació, i el que és pitjor, no tindrem futur, ho sento també és el teu problema.

I per acabar d'adobar-ho, jo he de pagar quasi sis-cents Euros.

Entenc que t'enfadis per haver de pagar, a ningú no li agrada, però tenir fills i hipoteca no és un caprici.

Joana ha dit...

Mireia:
Ja ho saps, que quan m'emprenyo sóc visceral! Saps a quina hora em van deixar marxar de l'oficina? A les sis i cinc, que magnànims!. I després la condició de la solteria és un xollo. Sort que no ha hagut fira aquest any!

Martí:
Ja sé que d'aquestes coses en saps, però em fot que per poder deduir alguna cosa, hagi de gastar diners, quin sentit té? Sé que ja fa anys m'hauria d'haver fet un pla de pensions, per si de cas no podem cobrar jubilació, però també em fot. A més ma mare en tenia un i quan va arribar el final, va decidir rescatar-ho i li va tocar pagar aquell any una animalada. Saps que amb el meu sou, d'or no em faré!

Luz de Gas:
Sabía de buen principio, que esta entrada no iba a ser muy popular, todos teneis hipoteca y muchos hijos. No se si mi sueldo es mayor que el tuyo, pero yo no tengo que pagar hipoteca ni un alquiler, por lo que claro me da para poder hacer cosas que a otro no y por otro lado, no podría hacer frente toda sola a una hipoteca de 1000 o 1200 euros toda sola.

Striper:
A mi les emprenyades em duren poc.

Skorbuto:
Ja ho dic que no anava a ser molt popular l'entrada. Que he de pagar impostos és clar, en un estat del benestar tothom a de pagar i ha de pagar per les seves possibilitats. Que et resulta millor una hipoteca que un lloguer, és així de trist! No dic que qui es compra un pis per viure-hi faci negoci ni estigui especulant, no senyor, si jo comprés un pis, si que estaria especulant, però tampoc no puc. Que hi ha països on els fills estan més subvencionats, si, és clar i cap aquí hem d'anar, però que tothom s'en beneficii igual. En aquests països la gent com jo també té prestacions. Enten, que no veig molt lògic que pel mateix fet algú es beneficii tres cops. Que tens més despeses? està clar. Que no demano que a mi m'eximeixin de res, no, només que a l'altre li descomptin el mateix que a mi i després ja ho tindrà en prestacions i serveis. És vergonyós el que demanen a les escoles bressol i amb això estic d'acord. Que cal tenir fills, és evident, són el futur i per una mala gestió cal que ens refiem d'ells per poder cobrar la jubilació. Hi ha gent que té un morro que s'el trepitja i llavors els seus fills tenen beca de llibres, de menjador i la playstation i la wii, ja tinc els meus nebots, als que malcrio perque jo vull. Acabo que avui ja estic més tanquil.leta. Demà aniré a "La Caixa" que diuen que és de tots i pagaré i compliré com a bona ciutadana i el director de l'oficina em dirà que em faci un pla de pensions i llavors li faré cas en ell i al Martí.

Josep B. ha dit...

Joana. Estic d'acord amb tu que hi ha d'aprofitats, però hi ha amb i sense hipoteca i amb i sense fills.

Jo soc partidari que tothom pagui en base als beneficis econòmics que te, però això implica tenir un sistema educatiu molt millor que el que en dispossem i un control sobre els bens de primera necessitat, sobretot vivenda, que ara no en tenim.

De totes maneres, revissa la teva declaració (de cara a l'any que ve) amb algú que hi entengui, segurament no t'han retingut prou (és el que m'ha passat a mi aquest any) i potser pots fer alguna cosa (compte vivenda o pla de pensions) que et desgravi, això no és fer trampa, son drets que tens i que pots, podem fer servir.

Una abraçada.

Herodes Antipas ha dit...

Pues este año me he librado de pagar por los pelos, pero vamos que ganar, lo gano justito, justito... Ni hipotecas, ni facturas de sanitas, ni nada de nada...
Un verdadero horror... Un saludo y no te me agobies...

Striper ha dit...

Moltes felicitats i molts petons.

El tacte de les paraules ha dit...

Hi ha per estar-hi, però esper que no hi estiguis molt de temps :)

Una besada

Joana ha dit...

Skorbuto:
El sistema educatiu és de pena. A la meva familia mai de la vida ens hem pogut beneficiar de res, només l'any vinent, el meu nebot, tindrà exempció de matrícula a 1er de carrera per haver tingut matrícula de batxillerat, és un premi moral, però és el primer cop que algú es beneficia d'alguna cosa, i és per mèrits propis. Avui m'ho deia el meu cunyat, que no m'apliquen bé la retenció. Però els aprofitats amb fills es nota més, perque els nens tot ho xerren i els pares són tontos i diuen que tenen beca i els nens tot el que els hi compren.

Herodes de la betica:
Es que solo pago, la periodoncista, el dentista, esto no desgrava y si desgrava, que alguien me lo diga, que le pido la factura, porque el tratamiento preventivo de momento me cuesta un pastón y tampoco quiero tener una sonrisa vitaldent. Que tengo la boca bien! no soy como esos de una película de la edad media.

Striper:
Moltes gràcies, em sembla que he de les he de tornar, oi?

El tacte de les paraules:
No em duren gaire les emprenyades a mi. Demà aniré a la caixa, pagaré i ja m'oblidaré per no fer-me mala sang.

Juan Duque Oliva ha dit...

Espero que ya se te haya pasado un poco el mosqueo.

Un besito matutino a ver si te animas

MUAC!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

ei ei ei, para el carro amb tanta emprenyamenta.Primer, gràcies pel comentari deixat al meu blog.Jo he sigut mare, divorciada, pensió només per pagar el cole de la cria i sempre em sortia positiva, la declaració. Si estàs soltera i només tens que pagar 156 euros, on és el problema? de debó, estigues tranquila que no és res de l'altra món.Parles del pla de pensions de la teva mare, si va tenir de pagar és per que ningú se n'escapa de pagar quan recupera el pla, això és que no li deurien explicar bé quan el va fer, poder hauria pogut anar rescatant el pla de mica en mica enlloc de tot de cop.....i si, fes-te ja un pla de pensions per tú per que el futur el tenim mooooolt malament, i la gràcia del pla està en acumular anys; amb poca quantitat en tindries poc per començar, deixat aconsellar segons l'edat que tinguis, el volum d'ingresos bruts, el irpf que paguis, ......ja paro. ;-)

Anònim ha dit...

Bonica, com diria aquell, els amics t'acceptem i estimem globalment, inclús amb les teves emprenyades i encara que no compartim els teus arguments.
Escolta chatona jo canviaria la meva capacitat d'estalvi per la teva amb els ulls tancats (se que éste comentario te va a picar...)
Escolta que bonic seria pagar impostos si aquests ens revertissin de la manera que volem (educació, cultura, convivencia, integració..).
Bueno vaig a seguir treballant (clar amb un nen de 17 mesos i una hipoteca de 915 euros...).

Joana ha dit...

Menta fresca:
Ja sé que no és molt el que m'ha tocat pagar, però quan veus el que passa molt aprop teu, em bull la sang. M'acabo de fer un pla de pensions ara mateix, ara ja està.

Dani:
"Querido" en una altra versió del que diria aquell, gràcies per estimar-me tal com sóc amb les meves emprenyades, de forma global. No crec que la meva capacitat d'estalvi sigui cap meravella, si és que en tinc, que no ho crec. Ja saps que la meva filosofia és, si en tinc m'ho gasto. Ara bé, segons va dir en Martí en el seu comentari, amb un pla de pensions l'any que ve m'hauran de tornar diners, ara ja me l'he fet i la hipoteca suposo que hauré de fer-la algun dia, si vull que el pis sigui meu, i a més tocarà pagar herències. Jo he d'estalviar per poder pagar una residència d'avis xaxi i divertida, ya he echado la solucitud. Podriem buscar una per tots plegats, jo arribaria abans i així vaig preparant el terreny, cal tenir en compte també que hauria d'estar aprop de pistes per tal que a l'hivern jo pugui continuar anant a esquiar, evidentment, que llavors ja ho faré de gratis, hauran estat molts anys pagant forfets, ja toca també un benefici. A prop de la muntanya per poder sortir d'excursió i en un lloc amb marxa per anar de copes.

Martha! ha dit...

Encara que jo no faci declaraciñó encara, sé que és un mal de cap!
ja ho diuen: a la vida res és fàcil.
cuidatem!

Antonio ha dit...

Estoy seguro que ya se te pasó el cabreo.
Ea!

Antonio