diumenge, 8 de juny del 2008

Esgotada

Quan hi vaig arribar no estava pas tan cansada com avui. Quin cap de setmana, de fet va començar dijous. Quan dijous vaig arribar a casa, em va agafar la vena "maruja", de tant en tant em passa, si, és clar, no es pot viure envoltat de merda. Així, com que la Maria ve quan li dona la gana, he de recollir, passar l'aspiradora i treure la pols del menjador quan veig que ja tinc els mobles com si fossin de vellut. Doncs dijous, vaig fer això, però per si no fos poc, vaig sortir a fer una cervesa amb un amic després de sopar, vol dir que vaig anar a dormir tard. Divendres el meu germà em sorprén dient-me que em portarán el nen a dormir i que el tindré tot el dissabte. Si només fos el nen, però a tot això cal afegir la meva mare, i llavors vol dir que és com si tingués un regiment de nens, el nen solet no té cap problema, si és un sant, la criatura. I avui torna a recollir i intentar organitzar-ho tot per poder algun dia, ja no dic quan, fer el canvi d'armari, perque ara veure els jerseis de llana i els abrics fa com una mica de cosa i tenir-ho tot barrejat amb samarretes de tirants i pantalons pirates i de fil és estrany i que no em cap a l'armari. Tinc un munt d'idees per fer alguns posts, però no tinc temps per posar-m'hi, vull descarregar unes fotos i tampoc puc. Així, m'he plantat a diumenge a la nit sense haver fet res el cap de setmana, però reventada i sense haver pogut deixar el pis en condicions per començar la setmana, perque jo durant la setmana no faig res, el justet per poder entrar a la cuina

10 comentaris:

Juan Duque Oliva ha dit...

Pues vaya fin de semana ocupada que has pasado, el lunes se te hará eterno entonces.

Nosotros también tenemos pendiente la puesta a punto de la casa, pero como nos gustaría y deberiamos de estar a punto de mudanza, tampoco queremos hacer grandes cosas, así que lo vamos dejando, dejando y algún día no se lo que va a pasar.

Por lo menos has estado junto a tu madre que siempre es una alegría tenerla cerca.

Besos

Striper ha dit...

Ja veic que has tingutun cap de setmana cargadet, per cert on es aquesta foto?

Martha! ha dit...

d'això se'n diu uns dies complets!
la vida és un constant no parar.. ja tens raó, suposo que per això valorem tant les estones de descans! ( a part de pq estem cansats, clar..)

cuida't!

Joana ha dit...

Luz de gas:
No lo sabes tu bien, el finde que he pasado, mi sobrino pequeño que tiene un añito y el tio que no para y mi madre que tela! y yo no se la demás gente, pero a mi la mujer que viene a limpiar, viene con la periodicidad que le da la real gana, me tendré que cuadrar y cuando la tenga enseñada se me irá, como me pasa en el trabajo.
Striper:
Com que no para de ploure en cap de setmana tampoc no puc sortir a fer excursions i esbravar-me com si fos un nen petit. La foto és a la Tosa d'Alp, aquesta és de fa dos anys, hi pujo cada any i aquest ja estic fent tard.

Martha:
Jo, més que les estones de descans, són les estones que puc anar a reventar-me i quedar rendida, és genial. Entre una cosa i altra vaig acabar sopant a quarts de dotze, un descontrol, com sempre i en diumenge no pot ser. Vaig a acabar de recollir l'estudi-despatx que sembla l'habitació d'un adolescent malcarat!

Mireia ha dit...

apa joana, que tinc ganes de veure les teves excursions en aquest nou blog

Joana ha dit...

Jo també Mireia, tinc ganes de poder explicar i posar les fotos de les excursions, però entre que plou i la meva amiga que té feina, no surto ni amb la bici aquí al costat de casa.

Juan Duque Oliva ha dit...

He creido entender por lo que le dices a striper que la foto es de otro fin de semana, ya me estrañaba que también hubieras subido ahí arriba

BEsos

Herodes Antipas ha dit...

Llego tarde, como siempre. Fin de semana ajetreado?, si te cuento el mio, te echas a llorar, porque menos descansar es que he hecho de todo, y encima... el lunes.
En fin.
Un beso guapa.

El tacte de les paraules ha dit...

Quines excursions que et deus pegar...quina envejaaa

Joana ha dit...

Luz de gas:
Si la foto es de hace dos años, pero ya tardo este año, para subir a la Tosa, teniendo en cuenta que este invierno tampoco no he ido. Es una pasada, ya os pondré una foto de como es en invierno, es una cumbre genial.

Herodes:
Ya se sabe, los findes no son para descansasr, o pensabas que si?.

El tacte de les paraules:
En general, cada cap de setmana surto d'excursió, a fer algun cimet o alguna cosa semblant, però aquesta primavera encara res, amb tot el que està caient, és impossible.