dijous, 3 de juliol del 2008

Ja toca!

Ostres, entre la feina i tot plegat, feia dies que no faig cap entrada i això no pot ser! Llegeixo a tothom, deixo els comentaris i ja no tinc temps de res més. L'últim post que vaig fer, el vaig fer així, de cop i volta, perque estava emprenyada, però no volia fer aquella entrada. Volia explicar, que havia anat a fer una volteta per Sau, que havia vist el pantà, que tenia aigua, tot i que el que color era diferent, era molt verd, verd cloròfit, quan sempre l'havia vist d'un color més blau fosc o gris i us puc assegurar que l'he vist moltes vegades i sobretot al mes de juny, tips de Sau m'he fet jo unes quantes primaveres!.
Ara feia molt temps que no hi anava i em venia de gust, tot i que quan vaig sortir de casa la meva primera idea era anar a fer una caminadeta pel Montnegre-Corredor, però en arribar a l'autopista, em sembla que era pel pont de Sant Joan, vaig veure tanta gent que vaig decidir Sau, les fotos, que en això si sóc puntual com un rellotge suís si que les vaig descarregar i vaig fer la presentació de diapositives. Vaig veure el poble fantasma de Sant Romà de Sau, és fantasma, perque no hi viu ningú, això si, tenen un cementiri, petitet, que hi ha una foto, vaig menjar maduixetes, que estaven molt bones i com no passa gaire gent per allà i tampoc no s'hi fixen gaire encara hi havia, hi havia també ortigues, elles, sempre tan traidores, però no em vaig ortigar. D'aquell dia fins ahir, no havia tornat a sortir a la muntanya. He hagut de fer de cangur del petitó i he anat a la platja a fer una mica de bronzo, amb protecció, potser la que ningú més no gosa posar-se, però jo no em cremo! no m'he cremat mai, ni quan podia permetre'm el luxe de fer mitges jornades i jornades intensives!. El diumenge passat a la tarda, vaig anar a Sitges, si ja sé que no és molt normal, però en aquestes coses jo no sóc gaire normal. Ja no hi havia tanta gent i es podia passejar. La humitat, però, era encara impressionant i arran de platja se sentia la olor de mar, com sempre Sitges, preciós, tan blanc i amb tanta cura. De l'estada a Sitges, no tinc fotos i em sap greu, molt greu. Tornaré a fer-ne!.
Ahir a la tarda, quan vaig arribar de la feina, era d'hora i se suposava que hauria de treballar a casa, fent feina de despatx, però no tenia ganes i tenia mal de cap. Quan vaig arribar a casa em vaig canviar i vaig decidir, sortir a caminar per Collserola, cony la tinc a tocar!
Vaig prendre la càmera de fer fotos, la motxilla i aigua i cap amunt, perque, això si, tot queda amunt, però després per tornar tot queda avall, jejeje. Vaig pujar i després carenar una miqueta i vaig tornar pel mateix camí. Emvaig trobar un munt de gent en bici. Quan jo ja tornava, em vaig creuar amb tres "amics" que anaven en bici i "quin bon rotllooooo"! Porta el ritme! deia un un, així com molest i després, hòstia a la dreta!, potser per sortir a passar una bona estona no cal emprenyar-se. D'això, que ara sembla que tothom surt i fa activitats i sembla que s'hagin de presentar a les olimpíades ja en faré una d'entrada!. Avui, volia sortir en bici, fer el mateix recorregut, més o menys, però m'he liat i ara sortiré a comprar. Demà em faig el ferm propòsit de que sortiré amb la bici, és més quan marxi al matí, la penso carregar al cotxe i així ja no em caldrà tornar a casa, no tindré excusa que valgui.

16 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

no caurà la taulada al damunt a tu...

Joana ha dit...

Jordi:

Sembles ma mare amb aquest comentari, jajaja. No et creguis, em passo moltes hores a casa, però no té cap gràcia explicar com poses la rentadora, el rentaplats i totes aquestes tasques.

Striper ha dit...

Saps m'agraden les teves sortides ,les seves fotos i las teves croniques.

Juan Duque Oliva ha dit...

Gracias por el paseo, me ha dado un poco de miedo el pueblo fantasma.


Fantásticas las fotos y tu compañía.

Martha! ha dit...

boniques fotos! tot s'ha de dir! :P

ara que és estiu: s'ha de tombar, tombar molt i molt i molt..
petonets*

Joana ha dit...

Striper:

Si tant m'ho dieu, al final m'ho creuré. Les sortides no tenen cap secret i són assequibles per a tothom.

Luz de gas:

A mi también me dió miedo, de hecho, siempre me da miedo este pueblo. Lo construyeron, para toda la gente que deslojaban del pueblo que quedaba inundado por el pantano, pero nunca fue nadie a vivir allí. Cuando fuí el otro día, al pasar había dos hombres cortando márgenes, llegué al mirador, hice las fotos y bajé a la presa, 400 escalones de bajar y otros 400 escalones de subir. Cuando volví a estar otra vez en el mirador, sola y con un sol que rompía las piedras, oí gritos, como de pelea y yo allí sin saber que hacer. Primero pensé en volver a la presa y volver por la carretera, pero es una matada, se triplica el recorrido y el tiempo. Me esperé un ratito y cuando ya no los oía pelear, solo hablar. Me atreví a volver a pasar. Si, soy una miedica de marca mayor!!!

Martha:

Sortir a voltar?, sempre, sigui estiu o hivern, tant fa. Aquesta primavera no he sortit gaire, perque l'amiga amb la que sempre vaig d'excursió no pot i m'he limitat a coses més properes a casa i que podia tornar a dinar.
Moltes gràcies! com li dic a l'striper, si tant m'ho dieu, al final m'ho creuré.

Juan Duque Oliva ha dit...

Te mando algo que ya he encontrado una noticia del estreno del Swimming Swing

Cuando tenga más cosillas ya te las mando

Juan Duque Oliva ha dit...

Bueno me he encontrado una entrada en un blog que también nos nombran en Cetibético

Mireia ha dit...

ja saps que mi també m'agraden les teves fotos! No sabia això del poble fantasma... doncs és mono

Juan Duque Oliva ha dit...

Por cierto que no te he dicho nada de tu respuesta.

QUE MIEEEDO

En el fondo esas cosas si terminan bien te alegras de haberlas vivido, como si estuvieras en una película, aunque siempre te quedas con la intriga por saber que pasó allí.

Estas hecha toda una aventurera, me encanta.

Perdona por ponerte aquí los links es que no sabía como mandártelo.

Besos

Joana ha dit...

Luz de gas:

No te preocupes, así ya lo he leido, muy buenas críticas, de aquí a Brodway, ya vais lanzados al estrellato.
Estuve a punto de preguntar, si no fuese tan miedica. Y hoy por pereza y que no acabo de encontrarme bien no he salido, pero mañana si, por la tarde, ya he quedado, así que el domingo o el lunes habrá entrada nueva. jejeje. Intentaré una prueba en el blog.

Mireia:
No t'enfadis, ja ho sé que a tu també t'agraden les meves fotos, però tu, ja ets com quan m'ho diu el meu germà o el meu nebot. Sou els incondicionals. De quan treballava a la catalana, em sabia totes les dades de l'embassament, els anys, capacitat i als nens i nenes, el tema cementiri els tirava molt, com saber quants esglaons hi ha per arribar a la presa.

El Caliz de la Canina ha dit...

Que tal Joana,hoy tengo el placer de pasearme por tu blog miarma.

El catalán como que no,pero las fotos me encantan Joana,esos paisajes verdes.Hace 2 años estuve en Asturias y flipé los paisajes eran bellisimos ......

Ahora mismo te pongo en mi lista .....

Bueno Joana bonito blog miarma .....

La Canina seguirá cavilando .....

Joana ha dit...

Canina:
Un placer verte por aquí canina. Muchas veces pienso en poner el traductor, pero nunca tengo tiempo ni maña para ello, ya lo haré. Me gusta hacer fotos y es lo que hago, poner las fotos de mis excursiones y salidas

Juan Duque Oliva ha dit...

Espero que hayas aprovechado mejor que yo el fin de semana, aunque yo he hecho de todo en el bricolage del hogar

Joana ha dit...

Luz de gas:
Pues seguro que tu lo has aprovecgado más que yo, que solo voy ahí, todo el día en la calle, bueno todo no, pero estoy en ello, lo intento y pongo todo mi empeño en ello. Aissss, que casi ya teneis el piso a punto!

Juan Duque Oliva ha dit...

Po no falta na, pones una piedra y se caen veinte, que locura, va a acabar conmigo, te lo digo en serio