dimecres, 30 de juliol de 2008

Objectiu: Divendres Dinar a Manlleu

Feia ja dues setmanes que portàvem planejant el dinar d'estiu. Primer que si ho fariem en dissabte amb les familis, els qui les tenen, és clar, ui, si això ho llegís ma mare de ben segur em diria: " I tu no tens familia?". Doncs, això, primer vam dir que en dissabte i que fariem alguna cosa, platjeta, castell d'Hostalric, els focs de Blanes. Però com sempre, al final, a corre-cuita, va quedem divendres, que ara a la Yvonne, que es pronuncia, tal i com s'escriu, amb e final, sembla que el dissabte no li va gaire bé. Messenger amunt, messenger avall, que segons diuen alguns és cosa de nenes, amb tot el menyspreu que això pot comportar, vam quedar, dinar a Manlleu, a les tres a la plaça, en Dani plega a les tres i nosaltres a les dues ja podiem sortir. Jo passava a buscar a la Yvonne a les dues i vam haver de fer una volta, perque la ronda anava a petar, divendres de juliol i molta gent que ja començava les vacances, com no podia ser!
Jo volia agafar la càmera de fer fotos, però al final, me la vaig oblidar damunt del sofà, les presses! si, perque quan ja estava per començar a recollir, em van trucar, coses de feina! Que no m'ha arribat la comanda i la voliem per dimarts! i jo, doncs si que és estrany, espera que et dic alguna cosa. Truco a l'oficina, i la secretaria que hi ha ara, que no és sorda, com la que havia hagut tota la vida, però que si que porta unes samarretes, que fa posar nervosos a tots els homes del departament, em va dir: " No t'ho puc mirar, perque ha saltat el servidor i no funciona, et dic alguna cosa quan torni a funcionar". Tots sense poder fer res, perque el servidor de l'empresa havia saltat, que no se que vol dir, però així és la cosa. Quan em va trucar, jo ja no estava per aquestes coses, tenia altres al cap, com el dinar a Manlleu. Però, la feina és la feina i vaig haver de fer trucades a la que m'havia trucat, doncs ho heu rebut, perque tenim l'albarà amb el segell. I ja està, van fer que em deixés la meva càmera, però la Yvonne i la Mireia si que van agafar les seves, per això tenim reportatge gràfic de l'event.

La pujada prometia, la Yvonne tenia moltes ganes de quedar per dinar o pel que fos, el Dani també, la Mireia, que es queixa i sembla que tingui desgana (sé que t'enfadaràs), però també volia quedar i jo? doncs que m'apunto a un "bombardeo" i si em ve de gust, com era el cas, millor que millor.
Ja, pujant, una miqueta vam "rajar", que hi ha millor en aquest món que fer "marujeo"? La Yvonne, que anava dient: " Ai nena, vols dir?". La Mireia va trucar, "On sou?" Ja arribem, a Vic, deu minutets.
El Dani, ens va portar al solsona de Manlleu, però encara et posen més menjar, tres plats. Vam parlar, vam comentar i vam "rajar", evidentment, de tots, dels que hi són i dels que no hi són. Dels petitons, perque és inevitable. De les vacances, que ja s'oloren. I quan arriba l'hora de les postres van sortir les càmeres de fer fotos, i jo sense la meva. La Mireia, es queixava, clar jo amb aquesta meva, queda deslluïda. La Yvonne, treu el seu trofeig, és el model posterior a la meva, i encara té més "pijadas". M'hauràs d'ensenyar com funciona i fer-me un curset, Joana. Podeu comptar, jo, qualsevol diria ni que fos fotògraf del National Geographic!. Però la mecànica de l'aparell si que la conec.
Entre xarrera, anades al lavabo i tot plegat, en Dani va tirar el seu cafè, per sort era el seu i no es va tacar ningú! que ets una mica "sapastre" o "patosillo". Què estaves nerviós? Perque estaves nerviòs?. Si és que li busquem de tot a tot. Que per cert la Yvonne, també va tirar una copa ahir quan vam anar a dinar al Esplendido, però estava buida, clar, tot just seiem a taula!
Quan vam acabar, vam decidir sortir a passejar i en Dani ens va portar fent-nos de Cicerone a la vora del riu, El Ter, i ens va ensenyar on anava a dinar els dies que es porta carmanyola i vam decidir que el proper cop aniriem de carmanyola, uix, com si estèssim de campaments!. En el passeig pel riu, la bojeria fotogràfica ja es va desfermar del tot, fotos i més fotos, la Mireia, provant-ho tot, que li va regalar la càmera en Martí pel seu "cumple" fa molt poquet i cal provar-ho tot, no fos cas d'anar-s'en a Moscou i no saber com va tot (aquí l'enllaç per veure les fotos de la Mireia ). Les gavines, els plataners, nosaltres del dret i del revés. Feia caloreta i xafogor, però es podia suportar encara.
Vam xarrar, vam riure, no recordo de que, potser aquell alemany que m'amaga les coses també tingui la culpa, ja ho sé, que amb aquestes coses no es fan bromes.

Els fotògrafs, són fotografiats mentre fan les fotos i la Mireia havia anat a la pelu a posar-se guapa per l'esdeveniment i jo "con estos pelos!". Ja desfent el camí vora el riu, la Mireia pensava que havia perdut la bateria de recanvi, un ensurt, que no va passar d'aquí.


I ja, haviem fet el dinar d'estiu, tots ens ho vam passar bé i ja vam tornar cap a casa, que no vam trobar "pitote" al menys la Yvonne i jo que tornàvem a Barcelona, que és clar estàvem fent el camí contrari a gairebé tothom en un divendres a quarts de set de la tarda. I ja només faltava que em fessin arribar les fotos per poder fer l'entrada.


Fotos de Yvonne Montsalvatge ( o si més no la càmera, que tots la vam tocar), però a efectes legals ella és l'autora.

12 comentaris:

Mireia ha dit...

Doncs ara no em queixaré, apa i segurament no faré l'entrada que em fa mandra i ja ho has fet tu

Yvonne ha dit...

Juani perfecte descripció, tal qual va ser. Gran dinar, gran passejada i sens dubte gran companyia. Ja ho deia jo q el pròxim a la vora del riu Ter tot i q ja sabeu q qui vulgui invitat està a venir a fer un banyet a Calella seguit d'una paella com déu mana.
1petó
Y.

...amb qui marujearé aquestes vacanes...?

Joana ha dit...

Mireia:
I ara no et queixes! Has de fer la teva entrada, que així estarà més complerta la sortida i serà una altra visió, per acabar de completar.

Yvonne:
Ja et vaig dir, que ja et trucaria quan torni de la Toscana i la Vall Fosca i quedem i pujo a la Mireia, encara que sigui arrossegant-la dels cabells. Jijiji. a veure si es queixa la Mireia!

Striper ha dit...

Una cronica acurada i precisa a mes molt ben ilustrada.

Mireia ha dit...

Que quedi clar que no 'estic queixant!!!!!! I tinc molts pots endarrerits i marxo dissabte, no tindré temps!!

Yvonne ha dit...

Mireia qüestió de prioritats...jaja

Mireia ha dit...

Que sou unes pessadilles, i que el spost ja està!!!

Joana ha dit...

Striper:
Ja ho dic al post, en aquesta ocasió les fotos no són meves. Però la crònica si.

Mireia:
Torno de la periodoncista i em trobo amb tot això. Tranquil.la!. Tu matxes dissabte i jo diumenge, però ma mare demà i encara cal preparar-li la maleta i falten moooooltes coses!

Yvonne:
Tu ho acabes de dir, qüestió de prioritats, amb la feinada que tinc i aqui tan ricamente perdent el temps. Fem-li cas a la Mireia.

Luz de Gas ha dit...

Las fotos preciosas, se nota que falta tu toque pero vamos, están más que bien, jejeje.

Maravillosa reunión y la ex sorda/camiseta mojada menos mal que tiene la excusa del servidor hasta para ir a mear.

Besos preciosa que bien te lo montas

Joana ha dit...

Luz de gas:
Es que antes en el trabajo, la secretaria que contestaba el teléfono era sorda, genial!.

Luz de Gas ha dit...

Jajajajajaja

Joana ha dit...

Luz de Gas:

No te rias que es verdad, cuando contestaba, reñía a los clientes y todos pensando, por favor que no sea para mi, porque te dejaba un marrón!