dijous, 17 de juliol de 2008

Una sortida diferent!

Ja des d'el principi havia estat una sortida estranya. La preperació, tot plegat. Pujava tota sola en el cotxe i li tocava dormir amb algú que ni tan sols coneixia. Això no era problema, no seria el primer cop. Li agradava viatjar sola en cotxe, les sensacions són diferents, tot i que aquell recorregut l'havia fet un munt de vegades sola. Anava dins l'horari previst i va parar a comprar unes galetes. Així doncs va arribar a Vernet a l'hora que havien dit. Mentre buscava el càmping, va veure un hotel i va pensar que no hagués estat malament pensar en un hotel, però tenint en compte que part del grup pensava fer acampada lliure al refugi de Cortalets!. Pensar en un hotel, hagués quedat com una mica "snob", i ella mateixa es va somriure.
Va arribar al càmping i allà estaven els altres tres, tot i que aquella parella la coneixia i ja els havien assimilat com antics companys de la facultat, dels seus companys no havia ningú. Va resultar que el que ella suposava, era una sortida dels de la facultat, només hi havia una persona i era a l'altre grup, els que feien acampada liure. Quines ganes podent estar en un càmping amb lavabos i dutxes. Feia anys que no dormia de càmping i ja havia penssat que per poder fer l'endemà el cim hagués calgut descansar en condicions, però si era allò el que volien!
Quan va arribar, al més pur estil de la Grace Kelly a Mogambo, les tendes ja estaven montades i ja només calia anar a prendre alguna cosa, sopar i dormir. Va ser llavors, quan es va assabentar que ells quatre no pujarien per Cortalets sinò per Marialles, Apa la ruta llarga! i que en el millor dels casos es trobarien a l'altre part del grup al cim. Qui s'ho creu? Una és la meitat de l'altra, això volia dir que quan ells estessin arribant, els altres ja tornarien a ser abaix amb la feina feta. De ben segur que no es trobarien. Quan ja eren a les tendes, per sort!, va començar a ploure, una tempesta amb tots els ets i uts. Tenia alguna cosa per distreure's, no podia dormir!. La manca de costum, no sabia com posar-se. Feia tant de temps que ja no recordava el que era. Voltes i voltes dins del sac, però tampoc no gosava moure's gaire, per no despertar aquell que dormia al seu costat.

Fins que va arribar el matí. En sortir de la tenda, la tenda més baixa que havia en tot el càmping i en el món sencer! van poder veure que de la tempesta de la nit no quedava res, només les seves sàndalies noves que eren ben xopes. Feia fresca i era d'hora, i a dalt tampoc no faria calor, així que era bó per ells per poder caminar. Tot i això es veien crèixer nuvolades, núvols com castells es desenvolupaven en el cel blau.

Eren dos quarts de nou que es posaven a caminar a Marialles, els quedaven entre quatre i quatre hores i mitja per arribar al cim. Les dues primeres hores de camí van ser molt agradables, caminar pel bosc i amb tots els torrents que baixaven plens d'aigua. Van arribar a la cabana, que és just al límit on s'acaba el bosc i ja comença l'alta muntanya, sense ni un arbre i tot pedregós. Van veure aigua i van menjar d'aquelles barretes.


Ella no sabia que li passava, però tenia el cap marejat i com un timbal, així no es pot disfrutar. No era el sol i la calor, perque no en feia i no estava deshidratada. Derrotada pel desànim i la desil.lusió que comporta, va decidir fer mitja volta quan només li quedava mitja hora justeta per arribar al cim. Ella ja hi havia pujat feia uns anys i no podia alentir més la marxa del grup.

A més, a dalt de ben segur que feia fred i vent i això no li convenia gens.
Van quedar que els esperava a la cabana. Quan va arribar i es va treure la motxilla, va saber que era el que li provocava aquell mal de cap! Les Putes Cervicals! o més ben dit el no haver dormit en un llit com cal! Coses de l'edat? S'havia aburgesat? Qui pot dir que li encanta anar de càmping?

Els va esperar a la cabana, va menjar alguna cosa, es va endormiscar, no gaire perque feia fresca i el sol anava i venia i quan s'amagava es notava. Va fer fotos i va pensar en com un cim tan emblemàtic pel poble català es trobava enllà de les seves fronteres!

I també en com deuria pujar per allà en Mossén Cinto Verdaguer amb la seva sotana. Pujava per allà o per la curta?
Quan van arribar els altres tres del cim, van descansar una miqueta, no gaire, perque ja amenaçava pluja i es sentia tronar. El cel es posava cada cop més fosc i bufava el vent, pel que s'havien hagut de posarels paravents. només eren les tres de la tarda, tota una proesa per a ella està de baixada ja en aquella hora.

Van reemprendre la baixada, ja només els quedaven dues hores fins el cotxe, però els núvols i les tan temudes tempestes de tarda al Pirineu, els perseguien. Van començar a caure gotes, però no per això van deixar d'atura-se a fer una foto o més al marcòlic. La última hora de baixada la van fer plovent a bots i barrals. En arribar al cotxe plovia, van veure aquelles vaques pasturant, que estaven tan llustroses!.

Quan ja baixaven per la pista amb el cotxe, xops això si! van pensar en que caldria trucar a l'altre grup, però tots tenien els mòbils al portaequipatge i a més apagats. Tots quatre amics, es van exclamar: "Ah! s'emprenyaran!". En arribar al càmping i connectar els telèfons, els quatre van començar a rebre missatges i trucades. Al final van poder parlar, aquell dia o nit, tampoc no es veurien.
Plovia i eren en un bungalow d'un càmping de Vilafranca del Conflent. Ja els hi val! tanta acampada lliure per després anar de bungalow. Al menys ella deia que preferia un hotel!.
No sap ben bé si van dinar, berenar o sopar aquelldia, perque a les set de la tarda s'entaulaven i encara no era negra nit ja eren a dormir. Amb el company de tenda, aquella nit van parlar alguna cosa més, ja es coneixien i tenien alguna experiència plegats. Va dormir una mica més que la nit anterior, estaven tots cansats.

Ja no les tenien totes de veure's amb l'altre grup. Ells havien d'esperar que les tendes s'assequessin. Eren a França en un càmping, que el portava una familia holandesa i on tots els clients també eren holandesos, molt surrealista. Havien albergat l'esperança que a mitja nit, tots els clients surtissin despullats fumant cigarrets d'aquells que fan riure.

Van anar al poble a esmorzar, uns croissants i un cafè amb llet, en un bar molt típicament francès. Quan ja anaven a pujar al cotxe per tornar al càmping a recollir, va sentir que la cridaven! Era la seva companya de facultat, amb qui se suposava que havien de fer la sortida. Aquella havia anat amb unes de la feina, que eren les que s'havien encaparrat en fer acampada lliure i havien acabat tots una mica com el rosari de l'aurora.
Van quedar que es trobarien a Vilafranca del Conflent, que es trucaven. Ells quatre no havien tingut cap problema, havien rigut i s'ho havien passat d'alló més bé.

Ells els esperaven a la plaça de l'esglèsia per anar a fer una cervesa, però no van tenir temps o no van voler. Aquelles companyes de feina de la seva amiga de facultat, gairebé no van dir ni hola i van marxar. Es van quedar amb la seva companya i un amic d'ella xerrant una estona i llavors es van despedir.
Ells quatre van decidir que dinarien a Puigcerdà, en un lloc que ella coneixia. El que no recordava ella, era la quantitat de menjar que arribaven a posar, tres plats, però aquella paella era per menjar els quatre i plat únic.
Cap a quarts de cinc, la tempesta de costum no els deixava sortir del restaurant. Ja dinats i amb l'aire ben refrescat es van despedir i va tornar cap a casa seva.
Un cap de setmana diferent, de ben segur!.






6 comentaris:

Striper ha dit...

Nomes dirte que envejo el teu esperit aventurer, i m'encanten les teves croniques de les sortides.

Luz de Gas ha dit...

Pues esta saluida si que ha sido completita, la protagonista como yo donde esté un buen hotel que se quiten todos los camping del mundo, como los otrs que acabaron en un "lindo bungalo".

Lo importante es que hicieron deporte en la naturaleza se lo pasaron divinamente y se olvidaron de todas las preocupaciones del día a día.

Fantástica historia y salida.

La pobre con las cervicales que lástima.

Besos ha estado genial

Herodes de la Bética ha dit...

Buena crónica, sí señor. Ha sido divertida...
Un besazo

Joana ha dit...

Striper:
No m'havia plantejat mai que tenia un esperit aventurer.

Luz de Gas:
No se si con la edad nos acomodamos, pero donde haya una cama!Si los que iban de kumbas y tanta acampada libre, más aburguesados que nadie. Esta excursión la hecho ya unas cuantas veces y el pueblo de Vilafranca del Conflent también ya he estado unas cuantas veces y todo vale la pena, el pueblo es un encanto, amurallado, muy chiquitín eso si, pero si nunca pasas por ahí no dudes en parar.

Herodes de la Bética:
Vos por aquí! ¿ya habeis vuelto? Se os ha echado de menos! Me alegra que la haya encontrado divertida, era parte de la intención.

Mireia ha dit...

Ni aburgesats ni punyetes, si pots tenir un hotelet amb un llit de 2X2 i una bona banyera... quin vol un tros de terra enfangat sota un loneta??? Joana, que ens coneixem...

Joana ha dit...

Mireia:
Un llit de 2x2? com aquell de l'hotel de port-aventura a la convenció?. Si jo sempre que he pogut he anat d'hotel, i sinò milor un refugi, però hi ha gent que diu que anar de càmping li agrada, que no es planteja una altra cosa. I no continuo que tinc un post pensat d'això.