dilluns, 21 de juliol de 2008

La sèquia

La setmana havia estat dura, més que res perque cap a finals de setmana,el dijous se li havia donat per sortir a fer una cervesa amb un amic, just el dia que a l'endemà s'havia de llevar més aviat. Per tant, això s'acumula i el divendres tenia son, no obstant, va quedar amb el seu germà per anar a sopar el divendres, que ja agafaven les vacances i a més li havia de deixar la bici, perque havia quedat amb un amic per fer una sortideta amb bici i la dona de l'amic no en tenia i ella li deixava. D'aquesta manera, el divendres a la tarda va ser estressant, perque pensava estar tranqui, però va haver de sortir a comprar un regal i ja anava tard, per montar el portabicis i marxar a sopar a una hora decent. Un cop va acabar de sopar, llavors va haver de carregar la bici de son germà, ja era la una i ella carregant allò que pesava com un mort!. Comptant que la nit anterior havia dormit quatre horetes justes i que el divendres va dormir sis, quan el despertador va sonar el dissabte, tenia son, però havia quedat i li feia il.lusió la sortida. Es va llevar, es va arreglar, va carregar la seva bici al cotxe, que li calia baixar-la per l'escala, perque l'ascensor és tan petit que no cap i per no desmontar la roda, la baixa a peu. Quan comença a fer alguna cosa, ja ha fet una bona suada, de vegades pensa que només amb la preparació ja en té més que suficient.
En principi, havien planejat que també hi anés una altra amiga, però van dir que no, que feia massa calor i no estaven en forma, ella li havia dit que tranqui, que ningú no estava en forma i que farien alguna cosa facileta. L'amic, vivia en un poble proper a Manresa i va dir que havia un recorregut fàcil, sense pujades fortes, que resseguia la sèquia.
Va pujar fins al poble d'aquests amics i amb el petitó i tot van agafar les bicis, que ja ho diuen, "son para el verano" i es van posar a pedalar.

El camí era molt agradable, efectivament sense pujades, és clar, eren al Plà del Bages, com diu el seu nom és un plà i moltes pujades no hi poden haver. Passaven just al costat de la sèquia i amb tot de camps al voltant, alguns tot just els havien acabat de posar fems i feia una oloreta d'aquelles que alimenta. Si una cosa va trobar a faltar, van ser ombres, algun arbre perdut i aïllat va ser la única ombra que van trobar. El petitó, anava tan de gust sentat a la seva cadireta darrera el seu pare, que fins i tot es va a dormir. Van arribar al poble del que és el nou entrenador del Barça, deurien ser quarts d'una, la una, i per ella, que és de ciutat va trobar que hi havia poca gent al carrer, d'altra banda, lògic, amb el que queia, els bojos eren ells, per allà en bicicleta. Van buscar un bar, per prendre alguna cosa, i que bé que s'hi estava, amb la cerveseta ben freda, a l'ombra. S'estava tan bé, que de cop es van adonar que es feia i havien de tornar, perque a més el nen havia de dinar.

Van tornar pel mateix camí que havien anat, no se el perque, però les tornades sempre es fan més curtes. Quan ja els faltava molt poc per arribar al parc on havien deixat els cotxes, en ella se li va sortir el pedal de la bici, es va descargolar, aquella bici del seu germà era talment un trasto, van intentar collar el pedal, però no va poder ser i com que quedava molt poc ho van fer a peu. Al parc, van veure aigua fresqueta de la font i feia un airet molt bó, eren ja quarts de tres. Un cop el petitó va haver dinat i ells tres descansat es van despedir, dient-se que la tornarien a fer per la tardor sense tanta calor i amb l'altra amiga que no havien anat.
Se suposava que ella havia quedat a la tarda, pels seus horaris massa aviat, perque havia d'arribar a casa, descarregar el cotxe, dinar i dutxar-se, no arribava a temps. "Sempre vaig com el cul d'en Jaumet" va pensar. Mentre baixava per l'autopista, va trucar per telèfon, per avisar, i per sort seva ho van posposar per un altre dia. Millor va pensar.
Després de dinar, va anar a fer els viatges per pujar les bicis a casa, no es poden pujar totes en un sol viatge i el senyor que vigila el garatge li va fer dentetes de la seva bici, que no pesa gens, això si, amb el que val aquella bici, ella en te per anar de vacances tres estius, com es pot gastar tants diners en una bici? només les llantes valen nou-cents euros. Ella al.lucinava i no s'havia pres res!
Quan ja va haver pujat tot alehores es va dutxar i posar roba neta, ja estava llesta per poder sortir un altre cop!

10 comentaris:

Striper ha dit...

EH aixo va ser per les meves contrades, Balsareny?, Sallent?, Sampedor?...

Joana ha dit...

Striper:
Si tens raó, de Sant Fruitós a Santpedor

Mireia ha dit...

La meva forma, que admeto que és dolenta, no va ser la causa sinó el pitote de moure les bicis, que baixis a buscar-nos i la calor.. Per la tardor en tornem a parlar

Joana ha dit...

MIreia:
Ja he dit que la calor, però alguna cosa s'ha de posar,tampoc és tot tan literal! Va estar molt bé, és un caminet molt xulo!

Striper ha dit...

Aixi no veu fer gaire troç veu arribar al parc de l'agulla?

Joana ha dit...

Striper:

Si que vam arribar al parc de l'agulla

Luz de Gas ha dit...

Joana que se me había escapada esta escapada, valga al redundancia. Eso de que las vueltas siempre son más cortas sólo pasa a veces por lo menos a mí.

La de la foto con el niño en la bici ¿eres tu? pues vaya si estas fuerte con tanta salida, voy a tener que ponerme las pilas y empezar a correr porque me está saliendo una barriguita residente y depresiva como dicen en los analisis que no te digo "na"

Besos preciosa.

Buen paseo nos hemos dado juntos

Joana ha dit...

Luz de Gas:

Si, la de la bici con el chiquitín soy yo. Este paseo estuvo muy bien, es muy llanito y para lo que yo salgo en bici, ya está bien y eso que cuando salgo directamente de casa todo es subida. Si se trata de hacerlo andando no hay problema, que de hecho ya es lo que hago siempre. Si no puedes salir a correr,sal a andar por el monte, que ya hace mucho y las piernas se te ponen duras, la barriga dessaparece y ganas fondo.

Luz de Gas ha dit...

Lo haré antes iba a diario al trabajo andando media hora para allá y media para acá, pero como ahora no tengo más remedio que ir en coche porque hay que coger carretera pues tendrá que ponerme las pilas

Joana ha dit...

Luz de gas:
Pues si, hay que obligarse, y como que ahora para ir al gimnasio hace demasiado calor y apetece más estar al aire libre. No te creas que tengo que obligarme a salir más entre semana, coger la bici o andando para la montaña que la tengo a tocar de casa, pero entre unas cosas y otras siekpre se pospone, mañana ya lo haré y no puede ser. Claro con la mudanza, y el cambio de edificio, pero ya verás como cuando te hayas habituado encontrarás donde salir.