dilluns, 21 de juliol de 2008

The Boss or The God

Si senyors! És l'entrada del CONCERT, amb majúscules, del més gran. El Bruce Springsteen. A l'entrada ja només et trenquen una punteta, per que la puguis guardar. Com va anar el concert? Que voleu que us digui? Genial. Jo no vaig portar la càmara de fotos perque a l'entrada posava que no es podia entrar amb càmares i jo per si de cas no la vaig agafar, després tothom duia la càmara.
Video. He enllaçat aquest video per si algú no ha vist res del concert.
Com sempre, no va defraudar a ningú, tres hores de concert que es van passar en un no res. La seva entrega i la devoció del públic barceloní en vers seu, fan que no tinguin ni punt de comparació amb d'altres ciutats. És com un Déu, el seu poder damunt de l'escenari, omplir dos camps nous dos dies seguits té molt mèrit. Estima Barcelona, però Barcelona li torna amb escreix aquest amor. Va saltar, cantar i ballar durant tres hores sense parar.
Els concerts del Bruce, m'extasien, em deixen atontada, no em puc moure, però amb el convenciment d'estar veient el més gran.
L'home ja té una edat, i això ha fet que amb els anys, els seus concerts ara siguin molt familiars, els que fa 30 anys eren joves i l'anaven a veure, ara van amb els seus fills, ell també ja porta un dels seus fills a la banda i els fa pujar a tots a l'escenari. Que coi! deu haver pensat: "Si en Peter Gabriel porta a la seva filla en els espectacles, perque jo no?" Doncs si home, està molt bé. Concerts que traspassen generacions. Tots hem crescut i ens hem fet grans.
A mi m'agradava, però només això, i quan fa vint anys, van fer el concert d'Amnistia Internacional i també hi va tocar, s'em va guanyar i a partir d'aquell dia em vaig dir que sempre que pugués l'aniria a veure.
No puc dir res més, ell s'entrega i el públic li torna, i això que va començar 40 minuts tard i la inmensa majoria haviem d'anar a treballar aquest matí. Jo vaig anar a dormir a les tres. Però, aquest sacrifici s'ho val.

9 comentaris:

El tacte de les paraules ha dit...

Quina sort que teniu els principatins...:)

Striper ha dit...

Apa quina sort de poguer anar al concert.

Joana ha dit...

El tacte de les paraules:
Algun aventatja hem de tenir, no tot ha de ser negatiu.

Striper:
Quan van posar a la venda les entrades pel dissabte, vaig estar penjada tot el dia al telèfon i a internet i no va haver manera i pel diumenge, doncs va tocar, però les meves hores m'hi vaig passar per aconseguir-ho. Però va ser fantàstic.

Luz de Gas ha dit...

Que envidia más grande y que momento `para el recuerdo.

Un gran músico.

Besos Joana

Joana ha dit...

Luz de Gas:
Espero que envidia sana!. En ningún concierto suyo me ha defraudado o he pensado que no había estado bien, siempre lo da todo. Y a escenario pelado, que otros muchos tienen filminas y mucho atrezzo, pero ellos no. Es realmente genial. Y el poder que tiene, es impresionante. Eso si, en el palco, como no el alcalde y otras autoridades y prohombres de la ciudad.

El Caliz de la Canina ha dit...

Se me está haciendo la boca agua querida Joana,si Dios quiere el próximo 26 de Octubre estaré en Madrid para ver a Queen + Paul Rodgers.
Los grandes artistas mueven al público y se los meten en el bolsillo.

Boss es uno de ellos.

Ya has cumplido uno de tus sueños ......

La Canina seguirá cavilando .....

Joana ha dit...

Canina:
Bien cierto, que los grandes mueven al público. Pero también da un poco de miedo ver el poder que llegan a tener.

Luz de Gas ha dit...

No hay envidia sana.

Ahora con otro estilo no me quiero perder a Madonna y a la Naranjo si vienen por aquí cerca

Joana ha dit...

Luz de Gas:
Que sincero que eres! A Barcelona, Madonna no va a venir, irá a Valencia, ya lo han dicho, pero no he oido nada de otras ciudades.
Venga, a ver si pudes conseguir las entradas, tú puedes!