dimecres, 3 de desembre del 2008

SERÉ CAPAÇ?

Si senyors! En aquest món hi ha coses difícils de que passin o esdevinguin certes i també impossibles o increibles. Potser hi ha qui no ho creu impossible. Però, jo ho creia impossible, fins l'altre dia, que com cada dissabte quan comença la temporada d'hivern o Masella obre les seves instal.lacions i vaig, cap a Masella que hi falta gent.
Com tothom en aquest sant país, on es venera al Tomàs Molina i al Francesc Mauri, havia vist i sentit les previsions del temps i no eren pas de cel serè i bon temps, però això no ens desanima a pujar. Què fa mal temps? I què? si vull esquiar, és perque vull que nevi, són faves comptades. Tot i així, com a bons catalans tenim seny i per tant vaig anar pel túnel del Cadí i no pas per la collada, que és una butifarra i si cal posar cadenes és massa llarg i no s'acaba mai.
Hi ha, però dues opcions, Das o Alp, com que el primer que es troba és Das, doncs per aquí que vaig anar, sense pensar que Das mai no neteja la carretera. I a la primera de canvi dos cotxes parats i lliscant per la neu. És clar, un cop pares, no hi ha manera de tornar a engegar si no és amb cadenes. I així ho vam fer, vam posar cadenes, amb una eficiència envejable per qualsevol mecànic de Ferrari o Renault. Però, pel que fos, als pocs metres i dic METRES, vaig sentir alguna cosa que repicava al palafang de la roda de la meva banda, que era la cadena que jo havia posat. Vaig parar i vaig baixar a mirar. I si senyors!!! la cadena estava trencada, he trinxat una cadena de neu, com que trenca un fil de cotó.
Volia fer una foto de la cadena i posar-la, però no he tingut temps. Perque a mi encara em sembla impossible i això que porto les cadenes al cotxe i la veig cada cop que hi pujo. Sóc més incrèdula que Sant Tomàs. Però he estat capaç, sóc com aquell súper heroi, que es tornava verd, se li estripava la camisa, però no els pantalons, cosa que no he entès mai

8 comentaris:

Juan Duque Oliva ha dit...

Me estas asustando hasta a mí no solo a los niños.
Precisamente el otro día vi una película de un matrimonio que se perdía en la nieve y me acordé de ti.

Te cuidado que pensaba que estabas en los montes Urales hundida en la nieve.

Besos calentitos.

No dejes nunca la cámara que nos dejas a medias

Striper ha dit...

Noia ets tota una crak quines aventures , pòdras amb el repte que t'imposis.

Mireia ha dit...

jo l'he vista aquesta cadena trinxada, pr tant ja t'hopots ben creure

Clint ha dit...

quina casualitat que fos la que vas canviar tu no? (segur que t'ho has sentit a dir! jejeej)

Per cert el Hulk, se li estripava la camisa per que se li inflaven els pectorals...és evident què no se li inflava si no se li estripaven els pantalons...

Joana ha dit...

Luz de Gas:

Es que cuando voy a esquiar casi nunca cojo la cámara, ya está todo muy visto y casi nunca pasa nada remarcable. Aunque con lo que nevaba como para perder el tiempo haciendo fotos.

Ya haré un post del porque tantos dias sin haber hecho nada.

Striper:

No em fa por trobar-me qualsevol cosa a la carretera, però l'altre dia vaig estar a punt de trucar a l'assistència, perque amb una sola cadena no les tenia totes, però al final amb una sola cadena vaig arribar a dalt.

Mireia:

És veritat que tu l'has vista, encara sort que no em vaig carregar el palier, jo hagués dit l'eix de les rodes, però segons un amic meu em va dir: "Per carregar-te el palier". Sempre em diu que faig patir les bieles, uns altres em diuen que vaig sempre amb marxes massa llargues. Així que no condueixo a gust de ningú, però tots es deixen ser portats per mi!

Joana ha dit...

Clint:

El que em vaig sentir a dir, va ser: "Mira que pujar per Das i no per Alp, a qui se li acut?"

lisebe ha dit...

Guau quin susto!!

La veritat es que jo pensava Joana que era a mí le que em passaven coses rares però noia no havia sentit mai això que t'ha pasat a tu.

Be ara ja pot dir que ets de les primeres que ha trencat unes cadenes de cotxe.

Però en compte noia a partit d'ara jo de tú em faría a un parell per si acas.

Petonets superwoman

Joana ha dit...

Lisebe:

De les cadenes de roba si que ho he sentit molt, però de les de tota la vida no ho havia sentit mai. A mi encara em sembla com impossible. Ja tinc un parell nou.