Per Nadal, va anar a un país de l'Àfrica sub-sahariana a passar uns dies de vacances. Hi va anar amb unes amigues i va deixar el seu flamant novio de feia pocs mesos a Barcelona.
Per tots i totes, sobretot per totes, és sabut el perquè són famosos els homes de raça negra, tot i que jo, davant la meva ignorancia em quedo amb l'autòcton que el conec i com es diu en castellà, más vale malo conocido....
Doncs, quan va tornar i en retrobar-se amb els amics del novio, aquests, que no tenen pèls a la llengua li van preguntar que si la fama que s'atribueix als mascles de raça negra era certa, que si havia tingut l'ocasió de poder comprovar-ho. I l'altra, sense encomenar-se ni a Déu ni a sa mare, els respon que si, que el xofer de l'autocar els hi va ensenyar, que passa?, va tot inclòs en el paquet quan fas la reserva?. Imagino en el programa, visita a les capitals, estada a les platges, begudes no incloses, inclou l'observació dels genitals del xofer de l'autocar, pagant taxes a l'arribar a destí es podrà tocar.
Llavors va explicar com havia anat la cosa, ella amb les tres amigues, van demanar al xofer que una nit les portés de festa als llocs on va la gent d'allà, que no fossin llocs per turistes i així ho van fer. El xofer va portar un amic, i amb les quatre tontaines van anar a sopar i de copes gratis. Va arribar un punt de la vetllada, en el que dues van decidir que ja tenien prou de pagar i van tornar a l'hotel i ella i l'altra amiga van continuar amb els autòctons del país i és a partir d'aquí on tot es transforma, perque sembla ser que els dos homes els van proposar d'anar a la platja, oh! què bonic! i les dues com a tòtiles van acceptar d'anar a passejar per la platja a la nit. Ella, com si es tractés d'una innocent i virginal donzella, va relatar els fets. Estava a la platja amb el xofer sense fer res, quan de sobte, perque com que era de nit i l'home era negra, no es veia res, va notar com per art d'encanteri al palmell de la seva ma apareixia un objecte més gruixut de l'habitual que feia uns instants no tenia. Ui! Que és això va exclamar? I aquí va acabar la cosa, ella li va dir que a Barcelona tenia algú i que no volia fer res.
Fins aquí, el relat dels fets, ara venen les conclusions:
- Es pensa que sóc idiota? Està insultant la meva inteligència!
- Per tothom és sabut, que vol dir anar a la platja a la nit, no es va a la platja a mirar els estels i sentir com trenquen les onades, que ja tenim una edat!
- Potser sóc rara! però a mi, sense buscar-ho, mai no m'ha aparegut una cosa d'aquestes a la mà!, encara com no va dir, que no sabia com li havia aparegut a la boca, amb l'excusa de que no es veia res!
- Que no havia fet res de res amb el senyor! i a mi, que m'importa? Si és així, confirma la meva teoria de que és una escalfabraguetes.
- Qui amb dos dits de front, explica això als amics del novio i els diu que el novio no en sap res.
- Les separades i divorciades i no "singles", que vol dir solter/a, amb el seu comportament escalfabraguetes i de "perro del hortelano", de vegades em fan avergonyir de ser dona.
- Ho sento, no hi ha fotos!
9 comentaris:
¿Cómo que no hay fotos? Pues vaya desilusión.
Tu amiga seguro que contó sólo aquello que se atrevió a contar, tampoco se lo calló porque seguro que aquella noche la tiene grabada a fuego en su mente.
Y si, es verdad el mito.
Luz de Gas:
Que yo no estaba, no puedo poner fotos. O lo cuentas o no lo cuentas, pero a medias no!
quines coses que passen a l'Àfrica sub-sahariana oi?
En primerm lloc no crec en el mite, i no entenc la seva actitud de explicar la situació de una mamnera tan bleda ni acabo d'entendre el teu enfado.
Jordi Casanovas:
Si és que passa cada cosa!!!
Striper:
Que gent així fan agafar mala fama a la resta, o ho fas o no ho fas, però a mitges, és lleig. Tu explicaries als amics i amigues de la teva nòvia una cosa així? Jo si em fico en alguna cosa així és per que la intenció és arribar al final. Clar, no sé pas que en pensa el gènere masculí d'aquestes ties?
I el que ens ha fet riure!!!
Mireia:
Tu em vas sentir i veure-ho explicar!!!
No ho sé, però aquesta tia cada cop em mereix menys confiança.
Ay Joana :
En primer joc, gracies per pasar-te per casa malgrat el desastre de post que vaig fer, pero noia desp`res del que encara estem patint perque encara hi han zones a l'anoia que no tenen llum i un llarg etcccc. Estava pensant que tu tampoc ho vas passar d'alló més bé. En fí matem el tema aquí.
Del que expliques de la teva amiga, doncs que vols que et digui, potser, soc una mica rareta però no m`ho crec, una pot semblar ximple, però tant, va a ser que no!!
Lo de escalfabraguetas, bé jo el que penso es que va dir això precisament per tot el contrari, perque volia menjar-se una rosca i no se la va menjar.
I si volia donar enveja, crec que es una tonta rematada, perque els mites no deixan de ser mites i prou, i jo si que ho puc dir, no es ni tant ni tant poc es normal com qualsevol hi han tamanys a tot arreu.
I vergonya per res, la gent saven identificar qui es qui...!!
Petonets guapa.
Jo li recomanaria a la teva amiga que llegís més, per allò del "si non e vero e ben trobato".
Estic d'acord amb tu que, o l'ha explicat a mitges o se l'ha inventat. Generalment les històries que m'arriben de viatgers per aquelles contrades expliquen que l'artilleria la tenen sempre a punt (lo de la grandaria no ho sé) i que no s'agafen massa diplomàticament una negativa a mig camí.
En definitiva, o va cardar o es va quedar amb les ganes.
(No erem els homes els que ens menjàvem un i contàvem vint?)
Publica un comentari a l'entrada