divendres, 30 de gener de 2009

El Dol

Quan va arribar a casa, al contestador va trobar un missatge torbador. Era de la residència on tenien reclosa a la seva mare, només deia:" Truco de la Llar per a gent gran El nou despertar, només volia informar-li que l'estat de la pacient és més deteriorat i es va deteriorant cada cop més. Quan senti aquest missatge posis en contacte amb nosaltres ràpidament. Que tingui un bon dia".
Amb aquest missatge, qui pot acabar de tenir un bon dia! Ja li havien esguerrat la resta del dia. Va decidir que s'aproparia a la residència a veure que passava i que volia dir "deteriorat". A la residència només tenien el seu telèfon i per tant no havien trucat segur a cap dels seus germans. Quan va arribar,li van dir que perquè havia trigat tant! Collons que haguèssin trucat al mòbil, que amb el que pagaven ja podien trucar-li. Tot seguit, li van deixar anar la noticia que ja es temia. "Ho lamentem molt, però la seva mare no ha pogut superar la crisi que ha patit"
Ja feia hores i aquella gent volien buidar l'habitació, perque dona mala imatge a l'establiment, I que es pot esperar d'una residència de vells i malalts terminals, que surtin sans i estalvis?.
Calia preparar-ho tot, trucar als seus germans primer i després el dol. La seva mare era de les que deia que a un enterrament cal anar de dol i que volia que anèssin de dol al seu.
Així que a tot el merder calia afegir que no tenia res de color negre.
Es va recordar d'aquella paret d'una tintoreria on anunciaven que tenyien roba en un temps rècord. Va buscar una sasmamrreta vella i uns pantalons i va anar fins a la tintoreria. però només en quedava l'anunci pintat. Així, doncs, no li va quedar més remei que anar a comprar-se roba negra. Amb les ganes que tenia!

11 comentaris:

Striper ha dit...

ja com lo de la tintoreria hi han mases coses que nomes queda i es façana. Molt bon post..M'agradat.

Luz de Gas ha dit...

Vamos el mensaje era para relajarse y echar la siesta, vaya tela.

Espero que sea ficción porque vaya historia.

La tintorería es mucho.

Besos guapa

Joana ha dit...

Striper:
Va que el que és important no es veu amb els ulls.

Luz de Gas:
Me hizo gracia, hice la foto y después la entrada. Si, es ficción al 100%

Mireia ha dit...

el post molt bo, però hi què fas a casa?

Joana ha dit...

Mireia:
Oi que no et vaig enviar un sms al mòbil? Que les coses no van anar com havien d'anar. A última hora m'el van canviar, va haver de marxar.

lisebe ha dit...

La veritat es que es molt bó el post, sincerament Joana, el preocupant es quan els metges et diuen com a mí aquesta setmana:
"la seva nmare haurá d'ingresar de 3 a 4 dies a la setamana de 9 del matí a 5 de la tarde, per trecuperár memoria.
Quan li van preguntar el divendres en quin any vivia va dir al 1929 llavors s'en va caure tot a terra, imaginat que es el això vol dir.

Però no et preocupis ja som molts els que ens preocupen per aquesta malaida mal.latia.

Petons maca.

Joana ha dit...

Lisebe:
Desgraciadament estem en el mateix cas, la meva mare va cada dia tot el dia a un hospital de dia, recuperar no recupera, però al menys intentar que no es perdi més. En aquests llocs estan molt bé.

lisebe ha dit...

Joana:

No saps quan m'ajuda sixò que em dius perque estic realment espantada amb el que ens a dit la doctora, bé potser sigui perque pensantque la meva mare de infermera a passar a ser enferma em acollona molt.

Gracies per compartir amb mí això, m'anima molt saber que estará bé.

Gracies guapa..!!

Molts petonsssssss

Joana ha dit...

Lisebe:
En aquests llocs els tenen controlats i els fan fer activitats i exercicis. És una obligació i els marquen una rutina, estan amb altra gent. Espanta molt, si que és veritat, però tampoc no hi podem fer més. No sé en quin punt està la teva mare, la meva de vegades sembla que està aturada la cosa i d'altres penses que la cosa va molt ràpida, però no et desanimis, ja veuràs com ella va contenta.

Jeroni Maleuff ha dit...

Curiosa tintoreria, romanalla de temps pretèrits.

El callejón de los negros ha dit...

Lutos al día.

De Celtiberia Show.....
¡Muy buen ojo!
Antonio