UNA HABITACIÓ AMB POSSIBILITATS

Si és que sempre passa el mateix! . Així es lamentava quan ja havia tornat a casa i ja no podia fer res per esmenar-ho. Era el seu destí, sempre desaprofitava les ocasions. Quan per feina, i això volia dir que es relacionaria amb gent, havia de passar una o més nits fora de casa, sempre acabava sola a l'habitació de l'hotel. Una habitació que normalment era doble, amb dos llits o un llit gran, això tant era.

El primer cop que va sentir l'expressió, Una habitació amb possibilitats, va ser a la facultat, un catedràtic ho deia. Ella, més innocent que un bebè, ho va preguntar i tothom li va dir: "Però, nena! Que no ho entens?"

A partir d'aquell moment, en la seva vida, les habitacions amb possibilitats s'anaven repetint, sense cap èxit. La manca d'èxit en aquests afers també era una constant. No li costava pas relacionar-se amb gent, però si, que segons quines relacions arribessin a un final satisfactori. Els amics, li deien que ho aprofités i quan tornava l'esbroncaven. Les preguntes eren sempre les mateixes o la mateixa: QUÈ? I ella responia, he tingut molta feina i acabava rebentada, com per anar pensant en res més!

Ai! Les habitacions amb possibilitats! Aquestes són pels casats i/o aparellats pensava ella, per la resta no li cal anar a dormir fora de casa, ja es troben possibilitats els dies de cada dia.