dimecres, 25 de març del 2009

UNA HABITACIÓ AMB POSSIBILITATS


Si és que sempre passa el mateix! . Així es lamentava quan ja havia tornat a casa i ja no podia fer res per esmenar-ho. Era el seu destí, sempre desaprofitava les ocasions. Quan per feina, i això volia dir que es relacionaria amb gent, havia de passar una o més nits fora de casa, sempre acabava sola a l'habitació de l'hotel. Una habitació que normalment era doble, amb dos llits o un llit gran, això tant era.


El primer cop que va sentir l'expressió, Una habitació amb possibilitats, va ser a la facultat, un catedràtic ho deia. Ella, més innocent que un bebè, ho va preguntar i tothom li va dir: "Però, nena! Que no ho entens?"


A partir d'aquell moment, en la seva vida, les habitacions amb possibilitats s'anaven repetint, sense cap èxit. La manca d'èxit en aquests afers també era una constant. No li costava pas relacionar-se amb gent, però si, que segons quines relacions arribessin a un final satisfactori. Els amics, li deien que ho aprofités i quan tornava l'esbroncaven. Les preguntes eren sempre les mateixes o la mateixa: QUÈ? I ella responia, he tingut molta feina i acabava rebentada, com per anar pensant en res més!


Ai! Les habitacions amb possibilitats! Aquestes són pels casats i/o aparellats pensava ella, per la resta no li cal anar a dormir fora de casa, ja es troben possibilitats els dies de cada dia.

7 comentaris:

Striper ha dit...

em deixes amb un posat reflexiu. Bon dia i petons.

Juan Duque Oliva ha dit...

Es de lo mejor que te he leído Joana, cuantas habitaciones con posibilidades hay y cuantas vidas desaprovechadas.

Besos

Mireia ha dit...

Nena, doncs a veure si les aprofitem i no t'haurem de renyar!!!

Josep B. ha dit...

Això de les possibilitats és més comú que no pas ens pensem.

El problema és que sovint estem mirant cap a on no toca perquè la possibilitat deixi de ser-ho i es transformi en un fet.

Joana ha dit...

Striper:
Posat reflexiu? Perquè?

Luz de Gas:
La mía seguro!

Mireia:
M'haureu de donar classes!

Skorbuto:
Jo dec estar sempre mirant les mussaranyes i badant

lisebe ha dit...

Molt però que molt bo el relat Joana!!!

M'agradat molt!! cada habitació té una historia que explicar!!

Encara estic fent bondat !!NO EM DEIXAN TREBALLAR.

Molts petonets encara contracturats!!

Juan Duque Oliva ha dit...

Tu eres genial y tu balcón está en lo alto de una gran montaña eso seguro

Besos