UNA ANOMALIA, UNA NOVETAT I UNS BOJOS

Han passat moltes coses , però com sempre i seguint la meva tònica banal, frívola i superficial, explicaré com sempre les tonteries.

Divendres, havia d'anar a recollir el cotxe al concessionari i seguint el ritual que marca el banc, cal deixar el cotxe vell a l'empresa i anar a buscar el nou a on et diguin. Doncs, per aquest motiu, divendres, després de molt temps, vaig agafar el metro i vaig baixar a una parada que encara feia més temps que no trepitjava.

L'experiència en metro, com sempre. No era pas hora punta i tampoc no s'anava tan malament. Però, si hi ha una cosa que em molesta és el transbordament, sobretot i ara encara sort que no cal sortir al carrer com quan havia les obres, el transbordament de Sagrera sempre m'ha semblat un autèntic "coñazo", res comparable amb el de Passeig de Gràcia, però un pal.

Havia d'anar a un concessionari que hi ha a La Maquinista i vaig haver de baixar a Torras i Bages. Ai! Mare de Déu del Cel! La línia vermella, ha estat totalment remodelada i totes les estacions són ara molt modernes, sense cap reminiscència d'estar a l'escenari de la Plaça del Diamant. Però, això deixa ser així, quan un arriba a Torras i Bages. Les andanes han canviat i hi ha molta llum, hi ha també unes passeres i un ascensor ultra modern, però ai! quan arribes dalt de les escales!. Les rajoletes grises continuen existint i tot està com quan era petita i quan arribes a la porta de l'estació també, ja podeu veure la foto. I jo que em pensava que havia estat transportada per una màquina del temps!.

Després d'aquest viatge a un temps obscur de la nostra història, tocava arribar a La Maquinista, per recollir el cotxe. M'explicaré, pels que no saben que és La Maquinista. És un centre comercial, com força "pijo" en un barri que no ho és i que està envoltat d'un polígon i tallers i vies del tren i tallers de la renfe i d'aquí ve el nom del centre comercial, perque està posat en el que era el lloc que ocupava una fàbrica que es deia La Maquinista i que em sembla que feien màquines de tren o vagons, coses d'aquestes.

Per arribar al concessionari, vaig passar pel mig i és clar! no em vaig poder resistir i vaig fer una compra, que us preguntareu tots/es? doncs una cosa que no és del que jo més gasti i si no fos pel preu no ho hauria comprat, una faldilla texana, d'aquelles que també es pot dir que són un cinturó ample. Així, encara més cofoia, arribava al concessionari, on hi havia un senyor que m'esperava per fer-me entrega del cotxe. Era el mateix que ja tenia, però nou, amb més "pijades" i si una cosa no tenia molt clara era el color que havia triat, sempre em lio amb els colors dels cotxes i acabo escollint colors que no estic gaire segura de quin és, però de moment m'acabo sortint prou bé i el color és prou xulo. Ja veieu el cotxe, net i lluent per poc.

Quan vaig sortir amb el cotxe, no estava acostumada a que els vidres i miralls estessin tan nets i tot m'enlluernava, quina claror i per sorpresa meva el dipòsit no estava totalment buit, així que abans de passar per la benzinera vaig anar a provar el cotxe i que millor que anar fins a Sabadell a que m'instal·lessin un portaesquís nou, que amb l'altre ja m'estava carregant la protecció dels esquís. Vigileu, amb aquestes coses, perque cal fer un master per comprar-ho. Com són els enganxes? Cal posar adaptador?. En el meu cas, calia tot, adaptadors, barres i portaesquís i és clar, ja que estem posats, doncs que sigui el de sis parells d'esquís, per sort, perque deuen ser esquís de fons! I a tot això cal afegir que ara tot això queda molt amunt i a mi em cal una escaleta per poder penjar els esquís.

Després de tot això i havent dinat mentre m'instal·laven l'estri, que ja els va costar per ser experts! tocava l'estrena amb la mama i l'Àlex, el meu nebot gran, que també el volia portar. Com qui no va la cosa i per l'estrenya percepció que tinc de les distancies ens vam anar fins a Mataró.

Però, si el cotxe vol fer una estrena de debó, cal que pugi a Masella i clar dissabte cap a Masella que hi falta gent! Aquest dissabte va pujar amb nosaltres la Yvonne, una amiga de la feina, que per no conèixer als altres va estar a l'altura de tots els bojos! Que si ja no haurà neu, que si fa molta calor! Després els comentaris eren diferents, diuen que les previsions són de mal temps, i així va ser, una nevada memorable, amb boira i neu verge, perque com no hi havia gent, ningú no la trepitjava. Després de dinar erem els únics a l'estació, tot Masella per nosaltres sols. Vam acabar ben xops, però ben cofois també. I el cotxe va tenir la seva estrena com li tocava, neu i pluja per poder provar totes les "pijades" que porta! Que la pantalleta t'avisa per dir-te que el terra pot relliscar!

Unes imatges més pròpies de l'hivern que no pas de la primavera, però a la primavera ja se sap!