dissabte, 4 de juliol del 2009

DAME PAN Y DIME TONTO.

Sabeu que normalment no parlo de coses importants, però avui no m'en puc estar.
Aquest migdia he anat a La Maquinista, pels que no sou de Barcelona, diré que és un centre comercial, i entre altres botigues hi ha el Media Markt, que és on jo volia anar. He anat a migdia perque he pensat que hi hauria menys gent i que abans d'entrar a la botiga, em menjaria alguna cosa en un restaurant basc que hi ha o millor dit que hi havia, perque sembla que tots els altres garitos funcionen menys aquell, era massa selecta per la clientela o pel tipus de menjar que feien. Esguerrat el plà, el Pastafiore i el Bocata eren a petar i he decidit anar a un bar dels que hi ha a baix, total per menjar un entrepà!
En entrar al local, tots els empleats eren dos punts de llum més foscos que jo, cap problema. El problema arriba, quan després d'estar clavant-li la mirada a una de les cambreres durant una bona estona i no fer-me ni cas, decideixo parlar-li a la companya i li dic: "Perdona, feu entrepans?", més que res per l'hora que era, que ja era tard. A la qual cosa la tia, perque no té un altre nom, em respon: "¿Que?" a més em desgana i cara de fàstic. Jo tota educada, perque com ja sabeu i sempre em diu la meva mare quan renego, tinc estudis i he anat a col·legi de "pago", li he tornat a repetir la pregunta, per si de cas no m'havia sentit, per culpa del soroll. Però llavors la tia m'ha dit: "No la entiendo". M'ha sortit un JODER!!!! així en majúscules i emprenyada i cridant com quan a un turista li expliques alguna cosa que no enten i li crides com si per dir-li més fort entendrà un idioma que desconeix, li he dit en castellà: "¿Haceis bocadillos?" La tia pava m'ha dit que si, però que "eso su compañera".
Se m'enrefot tres pitos si els paguen quatre duros i les seves condicions laborals són una merda, ja sé que molts em titllareu de xenòfoba, racista i classista, però a mi quan anava a entrevistes de feina, es miraven el meu curriculum amb lupa, per no dir amb microscopi i fins que no vaig tenir el nivell C de català, ja sé que això diu que tinc una edat, em preguntaven si no el tenia i això que l'entrevista era en català i el meu cognom no deixa dubte del meu origen.
M'indigna sobremanera, que algú que està en la barra d'un bar no m'entengui quan li parlo en el meu idioma, que per cert estem en el meu país on és llengua oficial i tanta lluita ha costat poder-lo mantenir i recuperar. Ja no demano que em contestin en català, que també estaria en el meu dret, però si que l'entenguin. El servei, ha estat horrorós, em desgana, però no només a mi, per si havien notat la meva emprenyada, la qual cosa dubto, perque a les altres taules també feien igual. La noia, que ha vingut a prendre nota, encara m'entenia. Perque, ja sabeu que jo sóc capaç de canviar d'idioma amb una facilitat espantosa i a una velocitat de vertígen, si qui tinc al davant em parla amb un o altre idioma, però avui m'ha tocat la pera, si senyors, m'ha tocat la pera i no m'ha donat la gana de canviar.
Si us plau, que aprenguin català, si es volen integrar i volen ser tractats igual que els altres. Jo no li falto al respecte a ningú sempre i quan no m'el faltin a mi i avui m'he sentit agredida en els meus drets. Evidentment, no tots són iguals.

5 comentaris:

Juan Duque Oliva ha dit...

A mi hasta me pasa cuando hablo en andaluz que no me entienden.

Menudo cabreo cogerías.

Un beso guapa

Joana ha dit...

Luz de Gas:

El cabreo ha sido monumental, he pensado incluso en marcharme, pero el resto estaba lleno y después he pensado hasta de pedir el libro de reclamaciones, pero no lo hecho y ahora quizás me arrepiento, pues si todos lo hiciésemos, las cosas cambiarían.

Besos.

kika ha dit...

t'entenc perfectament... cabreja molt, i si en aquesta història hi ha algun xenòfob són ells, els que es neguen a aprendre català!

marti ha dit...

Fa temps varem anar amb la Mireia, a Platja d'Aro a passar el dia i varem anar a un restaurant a dinar. El cambrer no sabia català i varem haver de canviar d'idioma al castellà. Però després varen venir uns francessos a la taula del costat, el cambrer no sabia francés i immediatament va dir que esperessin que hi aniria un altre cambrer que parlava el seu idioma. No es que ja sigui greu que no es sapiga el català, sinó que als catalans et fan canviar de llengua quan a la resta se li dona totes les facilitats. No hem tonat a aquest restaurant (ara ja tancat), però això et cabreja i davant de la guerra linguistica oberta per un cert partit politic que li és igual crear discordia només per captar més vots, reconec que cada dia em torno més intransigent, em trobo en allò de "cornut i pagar el beure"

Joana ha dit...

Kika:

Molt emprenyada, estava que em pujava per les parets, perque a més el servei era patètic. Ells sols creen guetos i són incapaços d'aprendre l'idioma d'on van.

Martí:
Jo també cada dia sóc més intransigent i m'emprenya més. A tot arreu passa igual, no és excusa, però, quan fa dos anys vaig anar a Suïssa, a Zermatt, em vaig fixar, que a les cartes de restaurants i botigues estava escrit en japonès, en anglès, en francès i en alemany, vaig trobar indignant que no aparegués l'italià per en lloc, quan és llengua oficial