dilluns, 6 de juliol de 2009

EL CURS EN MAJÚSCULES

Els que també llegiu el bloc de la Mireia d' Un altre invent, ja ho sabeu, pels que no ho feu, ho explico. Amb la Mireia i la Yvonne estem fent un curs de fotografia, el fem a les tardes i és un intensiu. El fem a la UPC i per ser la Universitat Politècnica de Catalunya i ser el bressol de tots els enginyers de totes les modalitats i no sé gaire antic el Campus Nord, no té aire condicionat, és incomprensible, a la meva facultat, que fa molts més anys que està construïda, havia aire condicionat. Tot aquest rotllo, és per dir només que passem una calor insuportable, de fet insuportable no ho és, perque estem vives i no toca més remei que aguantar-ho. Fer aquest curs, ens treu molt temps per poder fer altres coses, com per exemple, llegir els altres blocs, escriure posts, llegir el llibre de torn, en el meu cas ara és La solitud dels nombres primers, quedar amb algun amic i també, però que no es troba a faltar, fer les coses de casa, tinc una pila de roba per rentar i planxar!.
Al curs hi ha un professor, com és natural i era de suposar, que no li agraden les floretes i els arbres i en canvi, si que hi surti gent. No li agrada que parlem a classe, quan ell parla, ens estem portant bé, tot i que ens costa força no comentar entre nosaltres, tres parladores compulsives, que feia anys que no anaven a classe a la facultat.
Doncs ens explica com s'han de fer les fotos i com funciona la càmera i totes aquestes coses, com que la Mireia ja ha posat la foto de la paret, jo no la repeteixo, que encara que no sigui exactament igual, és la mateixa paret i no hi ha gaire joc en això. Ja podeu veure com ens distreiem, fem fotos a les parets de la UPC, molt interessant! Per veure la lluminositat de la pell, jo li faig fotos al braç de la Mireia i ella al meu i com que totes dues tenim un color així estranyot, no correspon al de tothom, la Yvonne donava bé, i per provar tots els botons i rodetes que tenen les càmeres fem fotos tan atractives com aquesta d'aquí sota, que la tinc com sis o set vegades en diferents tons, així anem avançant en l'art de la fotografia, perque és un art, però si el sentit artístic és el meu, que és nul, doncs passa el que passa, els meus criteris no són els mateixos que els del profe i la resta del món, sóc així, rara, que hi farem.

Hem fet alguna foto o moltes, pràctiques, perque en un curs de fotografia si no es fan pràctiques, quin xurro! Com que encara no hem acabat el curs, ens queden dos dies, això vol dir que és probable que s'hagi de patir un altre post, amb el treball de recerca i l'entrega de diplomes i tirada de birrets enlaire.

Però resulta, i ara vaig Mireia i Yvonne, que abans de començar el curs, quan la Y va trobar la informació i li van dir que estava molt bé i tot això, vam passar uns dies una mica nervioses. M'explico, un cop decidit en votació que feiem el curs, calia apuntar-se, fins aquí, no dic cap cosa rara i és obvi, ens vam apuntar i ens van contestar per correu electrònic que teniem plaça reservada i que haviem de fer l'ingrés de l'import del curs en dies. Vam fer l'ingrés del curs i jo em vaig quedar tan panxa, la meva relació amb els diners és un tan estranya, de sempre, els diners són per gastar i si no em paguen segons quines coses quan toca tampoc no m'hi encaparro. La Y, esperava que ens responguessin amb un correu que ja havia rebut la transferència, però el silenci era absolut i la Y es posava nerviosa, i pel messenger va començar a transmetre aquest neguit a la Mireia i a mi, jo treia ferro a la situació, la Mireia es va neguitejar abans i a mi em van fer entrar el cuquet una mica també. La Y estava feta un manyoc de nervis i les seves reflexions eren de l'estil de, I si ens han timat i no existeix el curs? i jo us he fet apuntar?. Finalment, la Y va trucar a un telèfon, que se suposava que era el del profe i va parlar amb ell, però... un mòbil no garanteix res, quina paranoia! La Y s'en va anar a la UPC a preguntar i per acabar d'enredar la troca, va i li diuen, que si, que de vegades han fet cursos de fotografia i han vist a gent amb càmeres fent fotos, però que no sabia res d'aquest any. El neguit, va durar fins el moment en que el profe es va presentar on havia dit i ja vam començar el curs, no voliem ni pensar que podia passar i per això no havia fet el post abans, com per si de cas i que no portés mala estrugança.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

jo he fet fotos aquest cap de setmana i ara a posar la bàteria a carregar que aquesta tarda tenim molta feina.

Luz de Gas RadioBlog ha dit...

Pues como mejores más te vas a convertir en una fotógrafa tremenda.

Nosotros la semana pasada estrenamos el aire acondicionado y esto ya es es otro mundo.

BEsos

Martí ha dit...

Mai més deixo anar a la M a un altre curs de fotos; tot el cap de setmana que si posa't aquí, allà, espera, quiet, un moment que tiro una foto (10 minuts per controlar-ho tot, que si la llum, la ISO, el zoom, l'enquadre,...).

Joana ha dit...

Mireia:

Ja ho saps, jo el finde en vaig fer molt poquetes, però em vaig comprar aquell trípode nou tan xulo i el cable disparador, jajaja.

Luz de Gas:

No se, me asaltan dudas existenciales de la calidad de mis fotos.
A disfrutar del aire acondicionado, que con los 40 a la sombra de Sevilla es necesario.

Besos

Martí:

Que poc comprensiu que ets, home!
Ja fa temps que no faig fotos a persones, ningú no es deixa. Bueno, ara torno a tenir dues víctimes que es deixen, els meus nebots petits.