HISTÒRIES

Per culpa dels seus dits maldestres, mentre recollia la roba estesa, se li van caure dos sostenidors, uns van anar a parar directament al pati d'aquell pis, que abans havia estat la porteria i que ara només portava hores i hores de dicussió als veïns. Els altres, van quedar miraculosament suspesos en els fils de dos pisos més avall de casa seva. Aquests eren una de les seves últimes adquisicions i li feia molta ràbia que cap desconegut els pogués tocar. Va pensar, que ara havia de vestir-se, abans del que tenia previst, per poder baixar a demanar una peça molt íntima seva a uns veïns que no coneixia de res. Es va arreglar ja per sortir després al dinar que tenia, que no li venia gaire de gust, però que no tenia més remei que anar-hi. I va baixar a picar a la porta dels veïns. No sabia perquè, però estava nerviosa quan va picar al timbre, va sentir molt d'enrenou darrera la porta i com una veu d'infant s'hi acostava. Li va obrir la porta una nena petita, que se la va quedar mirant, sense dir res de tot allò que deia abans d'obrir-li la porta. Li va demanar si estava la seva mare o el seu pare, i va sortir la mare amb cara inquisidora. Educadament, li va demanar els seus sostenidors i els hi van tornar, és clar, va donar les gràcies i va tornar cap a casa seva.

Aquella visita tan fugaç li havia causat un gran transtorn, li havia provocat una angoixa i desassossec que no s'el podia treure del damunt. Aquella sensació, de com aquelles parets pintades en vermell fosc i intens del rebedor i del passadís volien engolir a la nena petita i com de forma feixuga la mare s'havia obert pas a través de les parets per poder sortir a veure que volia ella.