diumenge, 18 d’octubre de 2009

LES MEVES NANCYS

La setmana passada ja volia fer aquesta entrada, però al final no ho vaig fer. Estava molt emprenyada, igual que aquesta. I si hagués de fer una entrada per com estic, no seria gaire agradable, per això he decidit de fer una que sigui banal.
De vegades, entro en una pàgina web que és d'antiguitats i miro, comprar, no compro mai, però sempre miro. Els microscopis antics, les càmeres de fer fotos i també les joguines. Fa uns dies, hi vaig entrar, feia molt temps que no entrava i per això, no sabia com estava el mercat. Pel que fa a les joguines, com està el mercat m'importa ben poc, però em fa gràcia saber-ho. Es paguen quantitats indecents, que els nostres pares, no van pagar per allò ni bojos, m'explico. Per una Nancy, de les de "brazo duro y tobillo gordo" poden arribar a demanar 300 euros, pels vestits de la nina, doncs depen, però dels trenta euros no baixen. Per uns pantalons d'aquells que eren com de vellut, en demanen quaranta euros i pel vestit rosa amb fils daurats setenta. Pels madelmans dels primers, si tenen tots els complements, demanen tres-cents euros.
Com que a casa, sempre s'ha guardat tot, doncs les tinc, però a més, estan en bon estat. La meva primera Nancy deu tenir entre 40-41 anys, és una edat per una nina, si a més penseu que hi vaig jugar i molt, la tinc en perfecte estat. No només tinc guardades les nines, sinò també tot els seus vestits, en el seu bagul i tots els seus complements.
La Nancy, era una nina, amb la que es podia jugar. Volia ser una noia moderna, per que totes les nenes ens hi volguéssim semblar. Moderna, perque feia totes les activitats que es podien fer, però sempre molt femenina, sense arribar a ser ni sexy ni voluptuosa, com la barbie. Amb la Nancy, es podia jugar al tenis, anar a esquiar, a la platja, passejar per paisatges romàntics amb vestits vaporosos, anar a collir flors de forma molt pastoral, fer la comunió, casar-se i moltes altres coses. Totes, amb tots els complements i no faltava res. Els seus vestits estaven fets amb una perfecció perfecte, vull dir, que la seva confecció era bona, anaven folrats i ben acabats.
Després de veure que van tan buscades, vaig preguntar a gent, si encara les tenien i si les tenien, el seu estat. en general, tothom les ha llançat i qui les té, només conserva la nina, feta pols, li havien tallat els cabells i totes aquestes coses.
Jo havia jugat molt amb les meves Nancys, però les conservo en un estat perfecte. A la meva cosina, cada any li compraven una o més i no en té cap. A mi, per reis i l'aniversari i el sant, em compraven vestits de la Nancy. No tinc cap interès en vendre-les, evidentment, que no hi jugo i les tinc guardades en un altell, però m'agrada retrobar-les de tant en tant, quan busco alguna altra cosa o faig neteja.










10 comentaris:

Striper ha dit...

A mi també m'agrada guardar aquestes coses, per cer unes nines precioses.

Mireia ha dit...

nena, jo les vaig donar ala veïna del costat, sniff sniff
Les meves tenien la mateixa cara però aquest turmells no els recordo pas així.
Jo tenia la Selene, la que venia de la lluna amb els cabells liles i els ulls també. ;)

lisebe ha dit...

Jo també guardo les meves Nacys !! Clar que a casa meva que es un pis, no en tinc massa espai però a casa dels pares en tinc una habitació a les golfes que només meva, i en tinc de tot des de nines fins a rellotges antics de ma, plomes d'escriure, una caixa sencera de de llibres de quan jo era molt petita, contes, i una montonada de antiguitats de famil.lia, coleccions senceres de tot el que puguis imaginar-te i més. Saps tot això es historia que mentres estigui, formará part de nosaltres.

Molts petons preciosa

Jordi Casanovas ha dit...

jo no guardo gairebé res...

Núria ha dit...

Jo sí la tic, amb tots els vestits, el bagul, les maletes, les sabates... En vaig fer una entrada al bloc el novembre passat quan va fer els 40 anys. Crec que totes les nenes d'aquella generació la tenim com a referent.

Joana ha dit...

Striper:
El meu germà també té guardats els seus big jim i geipermans i l'scalextric, si ho gaurdem tot!

Mireia:
Aquestes coses no es donen, jo els vaig donar molts contes als meus cosins i el cinexin i va durar de nadal a sant esteve. Tu ets més jove, i tu no podies tenir una altra nina que no fos la Selene, ja estava vaticinat!!! jejeje

Lisebe:
Jo ho tinc en un pis. Però m'agrada guardar-ho.

Jordi:
Que els ensenyaràs als teus fills!!!

Núria:
Si que és un referent, després va arribar a la Barbie i mira totes, anorèctiques i volent-se operar de tot! Em sembla que queden poques en bon estat, pel que demanen, i hi ha gent que ho paga. Si les haguéssin conservat bé i guardat no els passaria, però no és el mateix comprar-la ara, que tenir amb la que has jugat!

kika ha dit...

jo només en tenia una... i no sé que se n'ha fet, però m'ha agradat molt tornar-les a veure.
de totes maneres a mi m'agradaven més les nines amb forma de bebé...

Cris ha dit...

Unes ninesmagnífiques, apa que no hi havia jugat jo, uf, i n tenia un munt.... com bé dius, el temps, i les mudances has fet la seva tasca i no en tinc ni una, però, si que guardo una barbie, de la meva filla, a un calaix. Un dia la vaig trobar a la brossa, deia que ja no hi jugaria més. Li havia tallat els cabells a l'1 ("mira mama, com l'anunci de les cuétaras, por que yo lo valgo") Em va fer pixar de riure, tot i que era ben nova no la vaig renyar ni res. Les joguines són per jugar-hi, i no volia que fos un nina auna capça! Doncs la vaig rescatar de la brossa, la vaig rentar, i ara li guardo per quan tingui casa seva i coses per amagatzemar, explicar-li la història d'una de les seves nines! Potser d'aquí uns any,si encara correm per la catosfera, et diré com haurà estat la seva reacció :) Un petó!

Joana ha dit...

Kika:
No totes són de la mateixa època, la rossa és de les últimes i va ser quasi una broma, ja era gran i me loa van regalar. a mi no m'havia mai agradat jugar amb els que eren com bebès, tampoc no n'havia ningut.

Cris:
De vegades m'obligo a llençar coses. Quan ets petit, no te n'adones, però em sembla que després tampoc no t'empenedeixes. L'afany acumulador i efecte drapaire que jo en dic, em sembla que és genètic!

Cris ha dit...

Tota la raó Joana, genètica pura i dura! jo he sortit al meu pare, que tot ho arreplega, d'on sigui, quina afició.... Ara va a una associació a netejar i desembrossar muntanyes.... si això és genètica, crec que m'apuntaré a ser com la mama, que cansa menys endreçar roba :)