Quan el dia de la Mercè, vaig baixar a la Catedral i a la Plaça Sant Jaume, vaig entrar a la Catedral. De fet és l'únic dia que entro i no sempre. Aquest any la façana ja no tenia la lona encara que si li queden algunes bastides i la súpergrúa. Totes les capelles i el pati, bé el claustre, on fan ballar l'ou, estaven tots tancats, així que la catedral estava a petar de gent i encara més perque faltava un quart per que comencés la missa d'una. Em vaig indignar, jo que l'any passat a Florència vaig dir que a Barcelona això no passava i si, si que passa. A mi em van mirar, però no em van dir res, perque duia una samarreta sense mànigues, però a gent que entrava en samarreta de tirants li demanaven que es tapés. Ja em vaig emprenyar l'any passat a Florència, quan després d'haver pagat 5 euros per entrar a la Santa Croce, el que demanava l'entrada, em diu que no puc entrar si no em poso alguna cosa i que si no en tinc vagi a la plaça i em compri un mocador. Quan vaig de vacances, si es tracta de visitar ciutat, no vaig pas diferent de com vaig per Barcelona, i si som al mes d'agost i a Florència, doncs la calor que fa, no és pas broma. El més normal és anar amb una samarreta o brusa de tirants. Ai! quin poc respecte que tinc! No ho comparteixo, que sigui una manca de respecte, anar amb tirants o pantalons curts, la manca de respecte està en no respectar el lloc, jo que faig les fotos sense flash!, encara que no ho posi. A Pisa, vaig trobar que ho feien bé, si portaves tirants, et donaven una capelina de tela de paper. Fantàstic!
No entenc que ha passat a Barcelona, jo he anat a casaments i obviament amb vestit de tirants i moltes altres també, i els capellans, mai no han fet fora a ningú. Però, ara si vols anar a la Catedral, t'has de posar alguna cosa que et tapi les espatlles, no sigui que facis trempar al mossèn! Eh! em sembla que tinc dret a la pataleta, doncs encara que no vagi a missa, ni cregui, com que ells no volen, no m'he desapuntat de catòlic, vaja que no sóc apòstata, i per tant ells reben uns diners per mi.
Però, la cosa no s'acaba aquí, volia anar a donar la volta per l'altar i quan vaig intentar-ho, un segurata, em va dir que no podia. En aquest moment, la cosa va anar una mica així, perque llavors em vaig posar molt nerviosa, el senyor aquell, em va parlar en castellà, fins aquí no hagués passat res, si no fos perque quan jo li vaig demanar el perquè, s'em va quedar mirant amb cara de no entendre ni un borrall del que li deia. Li ho vaig tornar a repetir crispada i per tant més alt, com si m'anés entendre per que li cridés. Em va posar del nervis, com a persona, que estic apuntada a catòlic, encara que no hi cregui, crec que tinc tot el dret a ser resposta en la meva llengua. De ben segur, que hi ha molta gent, que està sense feina i que podria fer-ho en català.
Apa! ja m'he quedat a gust!
1 comentari:
Lo del catala una vergonya, lo des tirants un absurd amb lo guapa que debies anar.
Publica un comentari a l'entrada