dilluns, 5 d’octubre de 2009

COSES VÀRIES

De vegades m'apunto coses que veig o llegeixo i que em fan gràcia.
1.- "Niños nacidos en invierno viven más", la vaig trobar al Yahoo. Vaig entrar a llegir la noticia, perque fa gràcia i volia saber que era el determinant d'aquesta longevitat en els nascuts a l'hivern, però amb moltes dades de l'Universitat en que s'havien fet els estudis, però res de res del motiu. Una de les meves àvies havia nascut en ple agost i va viure 91 anys, si arriba a nèixer al gener, ens enterra a tots!
2.- "Como los moquitos reconocen a sus víctimas", en la línia de l'anterior. A mi els mosquits s'em mengen viva, així, que la meva curiositat està més que justificada, si em diguessin que ballant cap per avall amb un elefant rosa no piquen ho provaria. Doncs res, desmitificar que la sang dolça no atrau els mosquits i dir que investigacions d'una universitat amb un nom inpronunciable han demostrat que hi ha substancies a la sang que fan que a unes persones els piquin més que a d'altres, quina noticia!
3.- "La fiscalia preocupada por un aumento de hijos que pegan a sus padres". Aquesta és més seriosa i la broma és fàcil, s'ho mereixeran. Si, ho dic així, molt bèstia, si, però si els fills peguen als pares, em sembla a mi que és perque no els han sabut educar, no dic que sigui una tasca fàcil. Quan es decideix portar una criatura a aquest món, cal pensar-s'ho molt. Els nens i adolescents són el reflex del que veuen a casa seva i si a casa seva no hi ha respecte i es tracten amb menyspreu, crits i demés el següent pas ja és la violència física. Com deia la mev àvia: "No sé pas on anirem a parar".
4.- El programa On anem? de TV3, "la teva". Per casualitat, ahir a la tarda estava a casa trastejant i el vaig veure-sentir. No té desperdici, em va posar d'una mala llet, que no es pot imaginar ningú o si! Se suposava que anaven de la Garrotxa a Cerdanya, passant per Ripoll. La presentadora del programa, una nena "pija" no sé identificar-li l'origen, perque de Barcelona no m'encaixa, que la Sandracamaca és una aficionada. D'entrada, no diuen en quants dies es proposa el recorregut, però com a mínim serien tres. Del que queda clar en aquest programa és:
a.- A la Garrotxa s'hi va a menjar i si s'escau en últim terme es pot fer una passejadeta de no res per la fageda.
b.- A Ripoll, s'hi va a veure el monestir i a comprar pa a un forn de llenya, que el fan molt bó, que han dir a la tele, que el seu pà és una merda?, que et deuen cobrar un ull de la cara i part de l'altre.
c.- A Cerdanya, ai allà! El cerdà de pro que hi surt és en Lluís Llongueras, i a que s'hi va a Cerdanya? a menjar també, és clar, a fer la "siesta" i activitats: jugar a golf. Passejar per poblets molt típics com Bolvir i apa cap a casa, perque a Cerdanya s'hi viu molt bé, si tens la butxaca d'en Llongueras, que si vols buscar un dia de cada dia un menú per dinar a preu normal, ni de broma, dels quinze euros no baixa.
d.- Continuem perpetuant els tòpics, els de Barcelona som idiotes i a ciutat no es menja, que jo sàpigue, fàbriques d'embotits a les ciutats poques, per no dir cap, per tant, el que mengem ve d'un altre lloc, la farina que utilitza el forner pot ser la mateixa que la que fa servir el senyor de Ripoll perque no hi ha camps de blat, ni molins, però ja s'ho faran.
e.- A pagès, als pobles, al camp, com li vulguin dir, no tenen estrès, viuen de forma plàcida i estan tots molt avesats al seu entorn. Tot és molt bucòlic, tenen unes cases molt maques i s'ho passen xaxipiruli amb les seves vaquetes i els seus camps anant a passar l'estona a deixar-s'hi l'esquena.
Després d'això que a ningú se li faci estrany si veu gent de ciutat fent fotos a les vaques, ni als de poble que has quedint mirant embadalits les escales mecàniques del Tall anglès, no farem res més que perpetuar els tòpics, ajudats de TV3.
Ja ho he dit, que em va posar de mala lluna aquest programa. Una mica més de respecte pel públic, que no som idiotes, ni a Barcelona, ni a Santapau, ni a Ripoll, ni a Bolvir de Cerdanya.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

ja no t'ensenyaré cap més foto de vaquestes!!!! I jo sóc de poble!

Joana ha dit...

Mireia:
Quina pell més fina que tens! Les teves vaques eren extrangeres i es mereixien la foto. Jo als bens d'aquí no els hi faig foto, però als de fora si, que són diferents. Tu ja m'entens.

Striper ha dit...

El que per comarques es comenta molt es que a la Cerdanya els de les segones residencies es queixin de alguna cosa de la vida rural com las esquelles de les vaques o l'olor del bestia. Qui no vulgui pols no vagui a l'era.

Jordi Casanovas ha dit...

els caps de setmana els porcs fan triple de fuets ;)