divendres, 2 d’octubre del 2009

MERCÈ'09

Les fotos havien d'estar en l'ordre invers, però tant és.
La setmana passada va ser La Mercè, i és la Festa Major de Barcelona, el meu poble. Per molts, és un poble que els atabala, però és el MEU poble i ja hi estic avesada. Com hi ha una dita en castellà: "De los mios mal decir, pero no mal oir". Durant tota la setmana es fan moltes coses, activitats vàries i sobretot molts concerts. Ara, coses de l'edat, de l'edat i que si amb 20 anys els amics no hi volien anar, amb el doble ja no fas moure a ningú de casa per baixar a plaça Catalunya, ja no hi vaig als concerts, havien hagut alguns de memorables, no pel concert en si, sinó per com m'ho havia passat, i així de sobte em ve a la memòria un de Toreros Muertos i un del Último de la Fila i la Salseta del Poble Sec.
Després hi va haver uns anys en que alguns ja treballaven, altres estudiavem o feiem que estudiavem, i no tothom podia sortir la víspera de la Mercè, el 23, que és el meu aniversari, i llavors es limitava a anar amb la meva cosina a un concert suau o no o a anar al cine, que durant alguns anys va donar la casualitat que aquell dia estrenaven sempre una peli del Harrison Ford i evidentment no ens perdiem l'estrena.
Últimament, la festa major per mi es limita a baixar a la Plaça Sant Jaume.
Aquest any no ha estat menys, i així puc provar accessoris que faig que ma mare em regali per la càmera de fer fotos, l'any passat li va tocar al teleobjectiu i aquest en uns filtres, un és un macro i l'altre és un gran angular. Ja sé que són millor els objectius, però això és més reduit i no pesa tant.
Aquest any, al matí vaig portar de passeig a la meva mare i les meves tietes a veure els castellers i fer un volt per la catedral i tot el gòtic, podeu veure la foto de la catedral amb el gran angular, que d'una altra forma no hi cap ni en broma. Els Castellers de Barcelona ja a punt de descarregar un no sé que de quatre, que el van descarregar.
I a la tarda, va tocar anar a veure els gegants amb els petitons de la casa. La carona de l'Albert, ho diu tot, entussiasmat amb els gegants i el gelat que s'havia cruspit abans, envejat per l'Oriol, que no pot encara i amb sa mare desesperada, perque s'embrutava la samarreta. Però costa tant fer-li una foto a un nen a espatlles de son pare amb el teleobjectiu, quan comença a haver poca llum i amb tanta gent passant i tocant-te!
Ja està el meu resum de la Mercè'09, em queda un intent d'incident a la catedral, que tindrà una entrada pròpia.













2 comentaris:

Striper ha dit...

Amb aquesta cronica es un mica com si hagues estat.

Mireia ha dit...

Veus com Barcelona és un poble i després us queixeu quan dic:
"aquet poble"