En aquest post, us explicaré dues coses que m'han passat.
1era.-
Quan he anat a dinar, com gairebé sempre sola, que de fet és el normal. He anat al restaurant que sempre vaig quan vaig a Sabadell. Ja els conec i em coneixen i ja em fa mandra de provar un altre. Quan entro, ja em porten l'aigua freda, a l'hora de les postres, si no en tenen, ja em diu, avui no tenim iogurt i quan ja m'estic acabant les postres sense haver-m'ho demanat ja em porten el meu tallat amb la llet natural. Ja que no dines a casa, al menys que sigui el més semblant a estar en un lloc conegut. Els parroquians, també acostumen a ser sempre més o menys els mateixos. Això, em diverteix, perque penso a que es deuen dedicar. Mira, aquell per la conversa que té, deu ser mestre, o per la pinta que fa treballa com a botiguer. Aquell altre per com es mou segur que treballa de comercial i si el truquen per telèfon i parla de comandes, bingo! Mira, aquells altres que venen una colla, semblen oficinistes, i al final la conversa et dona la raó. Direu que sóc tafanera i que escolto el que no m'importa, però em diverteix i així passo l'estona. De ben segur que els altres que van sols, deuen pensar el mateix de mi. Aquella tia que sempre dina sola, que fa?. Normalment les converses no tenen més importancia que criticar algú altre de la feina, un conegut, explicar alguna misèria, el que fa tothom. Si estic molt capficada en alguna història meva, no sento res. Tot i que porto uns dies força capficada per vàries coses, ahir a l'hora de dinar em va cridar l'atenció una dona i un home que havia sentats en una taula perpendicular a mi, no semblava pas que fossin parella, no tenien la mateixa edat i tampoc que fossin mare i fill per la manera de parlar. Quan vaig arribar ja hi eren i en seure, vaig sentir la dona que estava comentant que havia tingut un somni, i estava molt posada en el tema somnis, i deia, "si a mi estos sueños, me gustan, los que no gustan son los que tuve la semana pasada". I tot seguit van passar a parlar de menjar, que si les croquetes fetes amb el bullit del caldo,no són tan gustoses com d'altres. Si els somnis els hi agradaven,menjar també. I així, entre forquillada i forquillada de paella, que era dijous i tocava, l'home, va dir, "Pues, la otra noche, estaba con fulanito sentados en su patio, mirando el cielo (que romàntic!), cuando de golpe aparecieron tres luces en el cielo en forma de triángulo, que se iban moviendo". La dona no va dir res, però va posar cara interessant i afirmativa, com si fos el més normal del món i la seva conversa fos de criticar el "jefe" a l'hora de dinar. L'home va continuar dient: "Fulanito, no lo reconocía, pero tenía miedo" i la dona "Miedo? de que? Y tú ¿tenías miedo? ¿ya le dijeste que era?" I ell, "Si claro, OVNIS, no lo reconocerá nunca, pero se quedó muy así". Ostres tu! Preferia a Madler i Scully en el tema ovnis. La dona va fer tota una exposició sobre els ovnis i la reacció de la gent en veure'ls, por, sorpresa i indiferència i negació de tot. No nego que hi pugui haver altres llocs amb vida, però si hi ha i arriben fins aquí, perque només es comuniquen amb els que s'ho creuen tant? " No hay que tener miedo" va dir la dona. M'imaginava la escena del final de "Encuentros en la Tercera Fase" i la musiqueta. De cop van continuar menjant els boquerons arrebossats i comentant que bons que estaven, jo vaig menjar pollastre amb prunes. Una estona després, la dona va començar a parlar d'una peli de vampirs, suposo que la de Luna Nueva, perque l'havia vist feia poc i deia que no estava malament i que estava ben tractat, tot i que aqui deien que els vampirs s'alimentaven de sang d'animals i ella va dir que no era del tot correcte perque només és així si no tenen res més. Es pot ser més friqui?. Ja veieu, com em distrec a l'hora de dinar.
7 comentaris:
Qui et roba l'aigua? Els alnigenes que venen amb ovnis a sabadell?? hehe
Mireia:
Els al·lienígenes no, pobrets, a més són autosuficients i l'aigua no és la base del seu cos. Poca conya, que és molta pasta!
No m'en foto ; és per no plorar. Si relament t'estant foten l'aigua n'hi ha per denunciar-los
Lo del aigua una putada ..
Q heavy Juani això del veí, jo tampoc em considero malpensada però tot apunta no??a casa de Bcan de la meva avia i la meva tia els hi va passar, els obrers de la façana els hi fotien l'aigua d'un sortidor q tenien a la terrassa durant tots els mesos q va durar la restauració de la façana. I ja no per beure ells sinó tota la que necessitaven per les obres de tota la casa. Com elles viuen a Falset no se'n van adonar fins q va arribar la factura. Consequència:van tapiar el sortidor i els obrers se jodieron!
jo tampoc et considero malpensada en aquest cas. sembla que les pistes apunten cap aqui. jo faria el mateix que tu.
encara que estaria terriblement empipada, per haver-ho de fer...
però tens raó que és molta pasta, i també el mal rollo de soportar que la gent et prengui el pèl.
ostres nena, hi ha gent molt rara pel mon!! ho dic pels dos casos, tan els dels ovnis com els lladres d'aigua.... je je.
al menys te n'has adonat de que te la roben!
Publica un comentari a l'entrada