POTI-POTI

He fet entrades al blog, però hi ha dues que les he pensat i fins i tot, les he començat, amb els seus títols i tot. Un era "Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit", perque ja sabem tots el que vol dir, però no el vaig acabar, que s'en vagin a cagar tots plegats. L'altre era "Com sempre", perque com sempre, sempre em toca el rebre. Però, com que tot això em posa de molt, però que de molt mala hòstia, i no m'agrada estar de mala hòstia i enfadada, no va amb mi, que sóc fashion, tribial, frívola i superficial i per això amb la crisi que hi ha, jo penso en que ja m'he tret el forfet de temporada i en quan l'estrenaré com cal.

En aquest post, us explicaré dues coses que m'han passat.

1era.-
Quan he anat a dinar, com gairebé sempre sola, que de fet és el normal. He anat al restaurant que sempre vaig quan vaig a Sabadell. Ja els conec i em coneixen i ja em fa mandra de provar un altre. Quan entro, ja em porten l'aigua freda, a l'hora de les postres, si no en tenen, ja em diu, avui no tenim iogurt i quan ja m'estic acabant les postres sense haver-m'ho demanat ja em porten el meu tallat amb la llet natural. Ja que no dines a casa, al menys que sigui el més semblant a estar en un lloc conegut. Els parroquians, també acostumen a ser sempre més o menys els mateixos. Això, em diverteix, perque penso a que es deuen dedicar. Mira, aquell per la conversa que té, deu ser mestre, o per la pinta que fa treballa com a botiguer. Aquell altre per com es mou segur que treballa de comercial i si el truquen per telèfon i parla de comandes, bingo! Mira, aquells altres que venen una colla, semblen oficinistes, i al final la conversa et dona la raó. Direu que sóc tafanera i que escolto el que no m'importa, però em diverteix i així passo l'estona. De ben segur que els altres que van sols, deuen pensar el mateix de mi. Aquella tia que sempre dina sola, que fa?. Normalment les converses no tenen més importancia que criticar algú altre de la feina, un conegut, explicar alguna misèria, el que fa tothom. Si estic molt capficada en alguna història meva, no sento res. Tot i que porto uns dies força capficada per vàries coses, ahir a l'hora de dinar em va cridar l'atenció una dona i un home que havia sentats en una taula perpendicular a mi, no semblava pas que fossin parella, no tenien la mateixa edat i tampoc que fossin mare i fill per la manera de parlar. Quan vaig arribar ja hi eren i en seure, vaig sentir la dona que estava comentant que havia tingut un somni, i estava molt posada en el tema somnis, i deia, "si a mi estos sueños, me gustan, los que no gustan son los que tuve la semana pasada". I tot seguit van passar a parlar de menjar, que si les croquetes fetes amb el bullit del caldo,no són tan gustoses com d'altres. Si els somnis els hi agradaven,menjar també. I així, entre forquillada i forquillada de paella, que era dijous i tocava, l'home, va dir, "Pues, la otra noche, estaba con fulanito sentados en su patio, mirando el cielo (que romàntic!), cuando de golpe aparecieron tres luces en el cielo en forma de triángulo, que se iban moviendo". La dona no va dir res, però va posar cara interessant i afirmativa, com si fos el més normal del món i la seva conversa fos de criticar el "jefe" a l'hora de dinar. L'home va continuar dient: "Fulanito, no lo reconocía, pero tenía miedo" i la dona "Miedo? de que? Y tú ¿tenías miedo? ¿ya le dijeste que era?" I ell, "Si claro, OVNIS, no lo reconocerá nunca, pero se quedó muy así". Ostres tu! Preferia a Madler i Scully en el tema ovnis. La dona va fer tota una exposició sobre els ovnis i la reacció de la gent en veure'ls, por, sorpresa i indiferència i negació de tot. No nego que hi pugui haver altres llocs amb vida, però si hi ha i arriben fins aquí, perque només es comuniquen amb els que s'ho creuen tant? " No hay que tener miedo" va dir la dona. M'imaginava la escena del final de "Encuentros en la Tercera Fase" i la musiqueta. De cop van continuar menjant els boquerons arrebossats i comentant que bons que estaven, jo vaig menjar pollastre amb prunes. Una estona després, la dona va començar a parlar d'una peli de vampirs, suposo que la de Luna Nueva, perque l'havia vist feia poc i deia que no estava malament i que estava ben tractat, tot i que aqui deien que els vampirs s'alimentaven de sang d'animals i ella va dir que no era del tot correcte perque només és així si no tenen res més. Es pot ser més friqui?. Ja veieu, com em distrec a l'hora de dinar.

2ona.-

Quan vaig arribar a casa, en obrir el "bussó", que voleu, sóc de Barsalona. Siguem seriosos, en obrir, aquell calaixet on el carter deixa les cartes o ara, ja només factures i propaganda, vaig trobar la factura de l'aigua. Quin cobriment de cor! He de pagar 121,76 euros, no pot ser, són gairebé 40 euros més del normal. Hem consumit 50 m3 d'aigua, és una animalada! Vaig trucar al telèfon d'atenció al client de la companyia,la noia em va dir, si ara erem més gent a casa, no, continuem sent dues persones igual, potser més netes aquest últim trimestre si ho hem de valorar en aigua consumida, però jo no tinc consciència d'aquest fet. No poso cada dia ni el rentaplats ni la rentadora. Vaig fer la prova de si tinc una fuita d'aigua i el comptador no es va moure. De totes formes vaig trucar al "lampista" per que vingui a mirar-s'ho.

I a partir d'ara, digueu-me paranòica i amant de la teoria de la conspiració, si veig molts CSI i Bones. Tinc una teoria, fa tres mesos, en l'anterior factura de l'aigua, el consum també havia pujat una mica més de l'habitual, però com que era l'estiu no vaig pensar més. També he de dir, que ja fa un temps, que de vegades, hi ha algun veí, que quan obre l'aixeta se sent un soroll impressionant i si jo sóc a la cuina amb l'aigua oberta he notat que em quedo sense la pressió i amb menys quantitat d'aigua i si és l'aigua calenta, ja us podeu posar a riure. Ara, i ara si que és veritat, em podeu dir malpensada, mai no he estat malpensada i sempre he anat amb el lliri a la ma, per això em passa el que em passa. Quan he malpensat alguna vegada, no ha estat mai sense fonament i al final he tingut raó, d'altres cops, no he malpensat i ho hauria d'haver fet, perque el món està ple de gent envejosa. Però deixem estar això i continuem amb l'aigua.

Sospito que hi ha uns veïns que m'estan fotent l'aigua i imagino qui són, ahir no hi eren i per tant no vaig sentir el soroll ensordidor, ni tampoc em vaig quedar sense pressió, ni el comptador es va moure. Casualitats? No ho sé, esperaré a que vingui el "lampista" i durant uns dies tancaré l'aixeta de pas cada vegada que marxi de casa i miraré la lectura del comptador. Una feinada? si, però aquestes factures d'aigua són una putada.

Apa! ja està, ja us he fotut el "rollo".