dilluns, 8 de febrer del 2010

RESPECTE

No ho havia vist mai, ja no ho podré dir. Ja fa un mes més o menys, vaig veure com un tio li donava un cop de puny a un altre, el desencadenant? Tirar una cadira i dir: "Eso se lo dices a tu padre". No sé, que li passa a la gent, que sempre han de dir coses dels parents dels altres i els altres prendre-s'ho per la banda que punxa. A mi i als meus amics, el boxador ens té en gran estima i mai no hem tingut res. Ahir aquest tipus, ens parlava de les seves treballadores, que són qui li fan la feina i prou bé, amb un menyspreu que era esfereïdor. Aquestes noies són totes la mar d'agradables i atentes i el que jo he vist sempre és això. Segons ell, amb tothom no són iguals i el tracte que tenen envers nosaltres no és el que tenen amb d'altres. Potser, en aquestes noies, les estic tractant com si fossin un més i no les menyspreo. Em fa l'efecte que allò de que el client sempre té la raó no és veritat. Si vull que em tractin amb respecte, he de tractar amb el mateix respecte a tothom. Es mereix el mateix respecte el director del Banc d'Espanya, que el senyor metge o l'advocat, que la senyora que ve a fregar, o l'escombriaire. Tant és, no només he de mostrar respecte pels meus iguals o pels que se suposa superiors. Intento ser igual d'educada amb tothom. Hi ha qui pensa que per tenir més diners pot mirar pel damunt de l'espatlla a un altre més desafavorit econòmicament, o que per tenir més estudis pot menysprear a un altre sense el seu nivell. El mateix passa amb molta gent que tenen treballadors, es pensen que perque els hi paguin un sou, tenen a dret a tot i no senyors. I aquest despotisme es perpetua generació rera generació. Nens que no diuen bon dia a ningú quan entren a un lloc i que sovint als pares s'els gira el seu comportament, perque en ells també els acaben tractant igual, però això ja seria una altra història.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

El fet de que tots som persones ens fa iguals i amb això es suficient per tractar amb respecte a qualsevol. La resta són afegits que ens poden fer és agradable a una persona que a una altra, però els mínims són els mínims

Joana ha dit...

Mireia:
Exacte, tots som persones. Que un em caigui millor o pitjor és un altre tema.

Martí ha dit...

Sempre hi ha hagut tios (i ties) més xulos que ningú, i no perque tinguin més o menuys diners, o estudis, sinó perquè es van oblidar de posar-los cervell. Però ara a més corre molta mala llet pel món, però es un tema d'educació i el futur es esfereidor, ja que si el futur son les noves generacions, no tenim futur! (però la culpa es dels pares que no han sapigut/dedicat temps a la formació