DISCRIMINACIÓ

No és molt normal, que jo que sóc frívola, superficial i banal com ja tothom sap i només explico xurrades faci una entrada com aquesta o més ben dit, les dues últimes ja han estat una mica així. Aquesta canvia totalment de tema, però és una situació que es fa recurrent en la meva vida. Quan vaig començar el blog, no ho hauria personalitzat i hauria montat tota una història mig fictícia per explicar el mateix, com si fos una llegenda, que tenen part de veritat i part de mentida, però després tothom ja sabia que era alguna cosa que em passava, per la qual cosa, ara ja fa temps que dic que m'ha passat a mi.

De tant en tant, em sento indignada i molt però que molt emprenyada amb el  món en general i llavors és quan dic allò de que s'ha obert la veda per donar-me pel cul. Sóc un bitxo raro, si, que hi farem, ho tinc prou assumit. Sovint em quedo empanada i trobo que no pertanyo enlloc, el que la gent diu se m'en refot. Suposo que entre l'educació rebuda i la realitat hi ha un abisme.

De petita, em deien que les nenes han de buscar un bon marit, la qual cosa jo no vaig fer, ni bo ni dolent, però encara no era gran del tot, i van començar a dir que nens i nenes erem iguals i tots teniem els mateixos drets, que les dones ja no calia que es quedessin a casa tenint cura de la seva progènie i del seu marit fantàstic i meravellós, o no tant, i sobretot que no calia que es busquessin un  manso, que total, per fotre un clau no cal casar-se, o està aparellat, ja sabeu que vull dir. Que guais! si de vegades em surten "ramalassos" de barbie, ningú no és perfecte!!. Allò era el que jo volia, com a l'aneguet lleig que sempre he estat m'obria les portes per poder anar fent i fer com tothom, més o menys.

Resulta, que evidentment tot és mentida i que és clar, com no puc està esquizofrènica?, després de tants canvis!, ara sigues una doneta de casa teva, ara no, preparat com els nois i podràs arribar al mateix lloc. Ja fa anys em vaig emprenyar molt per un tema de feina i ara que semblava que la cosa estava una mica calmada resulta que la situació és una mica diferent, però a mi em toca el rebre com sempre.

Si ets dona,casada, amb fills i vius fora de Barcelona ets la persona ideal per treballar on jo treballo, cobraràs com tothom i tindràs uns avantatges que jo no tindré,que només sóc dona. A mi sempre em toca pringar. Dintre de quinze dies m'hauria tocat treballar el dissabte, ho faré divendres a la tarda, que ja no és horari laboral, però no és dissabte, em sap greu per qui li toca pringar. Aquesta vegada, ser dona no té més importancia, perque pobrets els meus nens també pringuen, ara, viure a Barcelona i no ser mama fa que tinguin tot el dret a donar-te pel cul.