SI HI HA CUA, T'AGUANTES!

Ahir la tarda quan vaig pujar a la meva mare i les meves tietes a Begur, vam parar a comprar a un súper a Palafrugell, el que a mi m'agrada més un lloc d'aquests en dissabte a la tarda. És clar, hi havia gent. Era un d'aquests súpers, que jo no hi vaig mai, no en tinc cap aprop de casa i tampoc no m'agrada com ho tenen posat, no tenen les marques de tota la vida i no sé comprar en aquets llocs, no tinc referència de si és car o barat. Direu que sóc una "pija" perque compro al Corte Inglés i/o al Caprabo, però tenen les coses endreçades i organitzades, tenen totes les marques o gairebé a part de les seves marques blanques i no has de pagar les bosses si vas a comprar sense haver-hi pensat abans de sortir de casa.

Portar l'autocar de l'Imserso ja és prou dur, haver de sentir un cop i un altre el mateix que ja he escoltat tota la vida.

Doncs, ja haviem comprat, tota una odissea, perque una tieta em deia que si aquell cava estava bé de preu, i jo que sé! si només en tenien dos! l'altra, que on estaven els tomàquets i la meva mare que a la que et despistes ja s'ha perdut!. Total, ja tocava passar per caixa, cal triar la caixa per posar-se a la cua, jo sempre miro, la gent que hi ha i com porten el carretó, prefereixo un carretó una mica més plé que tres persones amb poques coses, no sé, tonteries meves! Vam decidir triar una caixa, no podia anar pensant massa. Vaig enfilar el carretó dins el passadís i en aquell moment, una dona i un home, em diuen que estaven ells, jo els vaig que no, que erem nosaltres, ja estaven posant des d'el front les coses que portaven, però quin morro! encara no havia acabat de posar les coses en el que li tocava pagar i ells així, ja anar posant el que portaven i fent que el nen passés entre la cinta i el nostre carretó. Els vaig dir, que ens tocava a nosaltres, que un compra, i quan ho té tot, es posa a la cua, no deixa el carretó davant la caixa i va agafant i quan ho té tot passa davant dels altres, si ho sé, deixo a una de les meves tietes i som les primeres! Em miraven amb cara de dir: "Està sonada, no ens pot dir, ni fer res perque som immigrants" La dona amb el mocador al cap i ell mirant a totes les dones com si els perdonés la vida. Com que per la cara que feien, vaig veure per on pensava anar, li vaig dir: "Passeu, no em titllareu pas d'allò que no sóc, i sàpigues que et DEIXO PASSAR, perque no vull muntar un numeret aquí". Van pagar, vam pagar i vam sortir. Quan estava carregant el cotxe, un senyor, em va dir: "Molt bé, no et deixes dominar pels moros".

No es tracta de si són moros, negres, xinos, vermells, blaus, blancs o de color violeta. Si hi ha una cua, s'ha de fer i ja està, si portes poques coses o el carretó plé fins dalt, si és una persona gran o no. A mi tampoc no m'agrada haver-me d'esperar, però ho faig. Resulta, que per que no em diguin xenòfoba he de deixar que es colin, que perque no em diguin maladecuda hauria de deixar passar a tothom que ja està jubilat i a tothom que porta una sola cosa. Jo vaig a comprar un cop cada setmana o cada quinze dies, vol dir que si deixo passar a tota aquesta gent, l'estona que hauria d'invertir en anar comprar seria molta més. De vegades em poso nerviosa, quan veig al de davant que no acaba mai o no troba els diners, però no dic res. Em sembla que tenim un problema tots plegats, es podrà dir que sóc intransigent, però em sembla que el que sóc, és justa.