dilluns, 27 de setembre del 2010

DINAR DE FESTA MAJOR

Com que sóc molt important, l'ajuntament de Barcelona, va decidir que l'endemà del meu naixement seria la festa major de Barcelona, més que res, perquè amb vistes de futur, la que acabava de nèixer pugués sortir a celebrar el seu aniversari com toca. I que per acabar de fer-ho bé, es faria coincidir amb cap de setmana i l'últim dia hauria un castell de focs. Tothom surt al carrer a fer gresca i xerinola (em fa gràcia aquesta paraula)de dia i de nit. Quan era petita, el dia de la Mercè, anàvem a la Plaça Sant Jaume i veiem l'àliga i tots els gegants entrar a l'ajuntament i després els castellers carregar i descarregar o no els castells i els anxenetes no duien casc. Després veiem els gegants passejar per la Via Laietana, tot això a coll dels papes. No penso explicar les mercès ja de gran, que una té un nom.
Però un aniversari o també dit en xava "cumpleanys" o també "cumple", que una és d'on és i no se n'amaga, també cal celebrar-ho amb un dinar de familia. El moment ha variat i ha hagut dinars, sopars, depenen de l'edat dels participants i del dia de la setmana en que caigui, ara hem tornat als dinars i a fer-ho en dissabte i no el dia de la Mercè o la víspera. La tradició, de casa meva, mana que es mengi carn amb bolets, que és l'especialitat de la casa i queda boníssim, carn amb bolets, que no fricandó. Però aquest any, la cosa ha estat diferent, he trancat la tradició. De fet ja ho vaig fer un altre cop, que vaig fer seques amb botifarra i el vi el vam beure amb porró i vaig posar les estovalles de quadres.
Aquest any, per dinar vaig fer un invent, perquè no ho havia fet mai i no sabia si agradaria o que. Si ja vaig, ja vaig. Vaig fer Confit d'ànec amb gratinat de patata i poma, és un menjar que queda molt del Midi francès i a més per beure vam prendre vi de Corbières i Blanquette de Limoux, és clar que també hi va haver cava de casa nostra, com no podia ser menys, un Juvé i Camps brut nature reserva de la familia.

Aquí hi ha els protagonistes del menjar, així a "palo seco"



I aquí hi ha el resultat. Estava prou bó i l'ànec i no estava gens dur ni estellós. Tampoc no suposa massa feina, que a més vaig anar fent fotos del procés. Definitivament, estic malalta!





3 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Bé, felicitats ( atraçades) !
Tot i que no menjo carn, aquest ànec fa una oloreta...! O és que m'ho imagino?

Núria ha dit...

Ei, doncs per molts anys!!! Jo de la festa major de la Mercè recordo les majorets que desfilaven per la via Laietana!!! Sempre havia volgut fer anar el pal com aquelles noies però mai ho vaig aconseguir. Han desaparegut, oi? Ara hi ha les "xirliders" dels partits de bàsquet!
A mi el meu aniversari me'l van fotre enlaire uns subnormals terroristes: 11-M.

Mireia ha dit...

Nena, quina bona pinta. Quan tingui la family a sopar japots venir a cuinar, please