dimarts, 5 d’octubre de 2010

CANSADA

La rèplica al títol podria estar, doncs pren pharmaton complex.
Sempre m'han dit que cal ser educada, pensar en els altres i si és necessari demanar perdó.
Em diuen que si vull que passi alguna cosa l'he de provocar i ja ho faig, però no canvia res. Tothom sempre malpensa, menys jo i així em va.
D'un temps ençà tinc la sensació de que sembla que hagi una conxorxa per fer-me sentir culpable de tots els mals i misèries del món, de ben segur que en últim terme jo tinc la culpa. Fins i tot penso que la derrota del 1714 potser va ser culpa meva! No sóc pas victimista i no m'agrada, com tampoc m'agrada que ningú em tingui pena. Dels meus actes, la responsable en sóc jo, però dels meus actes i si hi ha algú més implicat, aquella altra persona tindrà la responsabilitat que li pertoqui.
Però,estic cansada i farta de tenir la sensació que amb mi, tothom es veu amb cor. Estic cansada de ser jo qui hagi de trucar i enviar missatges i fer el pas com si m'hagués de disculpar d'alguna cosa mal feta o com si tingués interès per un fi. Estic cansada de que a mi sempre em toqui transigir i que no sigui de doble sentit.
Sóc frívola, banal i superficial, però això no vol dir que sigui imbècil. N'estic fins el cap d'amunt de tots aquests tan espirituals i profunds i amb un món interior tan ric.
Estic cansada dels tan perfectes i amb la veritat absoluta, no sóc perfecte, ni ho vull ser i mai estic segura de gaire res.
Sé que no és culpa meva, però em cansa molt haver de lluitar contra tot!




3 comentaris:

Mireia ha dit...

Nena,
vine a dinar demà. sere a bcn

Joana ha dit...

no passa res nou, el de sempre, tranqui.

lisebe ha dit...

Carinyet estem esgotades la majoría...

Es un moment de transició suposo perque tothom que conec estem físicament i psiquicament igual.. tot passará suposo... la meva mare tampoc está bé i hem de anar correns d'un lloc cap a l'altre.. pero que t'he de dir que sapigues...

Petonets preciosa tot arribará a bon port.